aquell m. ‘òrgans genitals femenins’. «I diu Calixto, el jagant, / vent una dona llossana / que tenia la setmana / (...): “Pareixes desceplinat / i una mar de sang lo aquell”» (Morlà, 134). Acc. NR. Terme genèric amb valor eufemístic.
aquerar prnl. ‘consumir-se de fam, morirse’. «Ningú tenia faena, / tots los ofisis parats, / y vinguen contribusions. / La chent s’anaba aquerant, / de manera que, si dura, / sols vius agueren quedat / les putes, els alcabots (...), / espies y afransesats» (Civera, 1813b: 10). Mot NR. Variant de querar-se ‘convertir-se en pols la fusta rosegada pels corcs, corcar-se; arnar-se’ (cf. DCVB, IX, 44; DECat, VI, 935-936). En Carles Ros (1764: 23, 233) aquerat ‘consumido de alguna penalidad, y en especial se dize del que padece hambre’. Metàfora fonamentada en l’analogia entre la consumpció que provoca la corca sobre la fusta i la que ocasiona la fam en els éssers vius.
aranya 1 f. ‘lladre’. «Lo que és menester que guardes / els groguets que te han donat / per a el dia de les festes, / y no vages descuidat, / pués haurà moltes aranyes, / dedicades a agafar» (Rahonament entre el Rull de Payporta, 4). Acc. NR. Figura en Pomares (1997: 32). Cf. ‘la persona aprovechada y vividora’ (MGad.). En l’antiga germania castellana araña ‘ladrón’, gente del araño ‘ladrones’, araño ‘hurto, robo’, arañar ‘robar’ (Hernández, Sanz, 2002: 56, 247; Chamorro, 2002: 102-103). Metàfora. Per a les possibles motivacions, vegeu Hernández Sanz, Chamorro i Sanmartín (1998: 51). 2 fer l’aranya loc. ‘robar, fer-se amb els béns aliens’. «Tots treballen en sandunga / per a alcansar la cucaña, / y van sempre fent la araña / detràs de la mamandunga» (El frare, núm. 4, p. 4), «Per un sèntim fa la araña» (id., núm. 5, p. 2). Loc. NR. Metàfora.
aranyar tr. ‘furtar, robar’. «Sempre en les comunitats / hi ha d’haver gats, i es sofrix, / perquè tot allò que aranyen / ho solen restituir» (Morlà, 207). Mot NR al DECat ni al DIEC. Accepció NR. Segurament pres del castellà.
arbelló m. ‘forat, ferida’. «(A este agüelo en lo melic / vach a obrir-le un arbelló)» (Millàs, 1876: 13). Acc. NR. Variant formal d’albelló. Metàfora formal. Cf. albelló ‘ferida en el cap, de la qual brolla molta sang’, a Mallorca (DCVB, I, 426).
arc i la paret, entre l’ loc. ‘en situació difícil, entre dos perills’. «la pobra de la Eufràcia (...), vent-se ya entre l’arch y la paret, hagué de llançar-se als abalots» (Rondalla, 15). Loc. NR. Metàfora. Cf. entre l’espasa i la paret id.
arcaduf 1 m. ‘nas’. «Qui són fins diamantets? Sos ullets; / qui arcaduf de or perfet? Son naset; / y una ben rica perleta? Sa boqueta» (Ros, s. a.2, 1). Alteració formal d’alcaduf (caduf). Metàfora fonamentada en una certa analogia formal i funcional, entre l’arcaduf (‘canó per on es condueix l’aigua’) i el nas. 2 arcaduf del tarquim loc. ‘anus’. «un pardal garrit, / que ibis li diuen de nom / (...), quan està enfitat (...), / que coneix ell una herba / per al cas molt purgatiu, / i en lo pico se la fica / per lo arcaduf del tarquim. / I en açò prest evacua, / curant-se ell mateix lo enfit» (Martí, 1996: 205). Accs. NR. Metàfora. Analogia de l’anus amb la funció del caduf ‘canonada d’obra per a desguassos’ (cf. DCVB, II, 813; DECat, II, 393).
argent viu m. ‘persona molt activa i deixondida; entremaliat’.«este fill era un archent viu, que se’n pasaba de ralla, perquè a cada pas anaba a tamborinades en uns y atres» (El Mole, 1837: I, 35). Acc. ND al DECat, 1a doc. Cf. «Cuant yo era chic, pareixia / que dins del meu cos tenia / setse lliures d’archén viu» (Liern, 1862c: 20), «no estarà mai quiet, com l’argent viu» (Fàbregas, 1979: 179), ser com un argent viu, ser més llauger qu’argent viu (Alberola, 1928: 256, 260), ésser un argent viu ‘ésser persona molt espavilada’ (Raspall, Martí, 1994: 289). Metàfora, perquè el mercuri o argent viu fa la impressió d’estar viu. Cf. en castellà ser un azogue ‘se dice de personas, especialmente niños, muy inquietas y nerviosas’ (Luque et al., 2000: 49).
armada f. ‘òrgans genitals masculins’. «Digué Inés a son germà, / qu·era soldat de marina: / “Anit me dia Agostina / si li amostraràs l’armà”» (Niu, 129). Acc. NR. Són relativament freqüents les metàfores bèl·liques referides al sexe i a les relacions sexuals. Cf. armament ‘genitals masculins’, arma, artilleria ‘penis’ (Vila, 1987: 51, 52; Pomares, 1997: 33; Verdaguer, 1999: 181).
armat adv. ‘en erecció’. «Perquè el rei de Suècia / digué a Lucrècia: / “Jo vull vore el vostre castell de Xinxirivell”. / I ella respon: “Orat vell, / no veu que aquest castell és encantat? / ¿Com hau d’entrar, si no veniu armat?”» (Morlà, 124). Acc. NR al DECat ni al DIEC. ND. Cf. anar ben armat (Vila, 1990: 158; Pomares, 1997: 33); en la germania castellana armar (Chamorro, 2002: 105-106); en francés avoir une balle dans le canon ‘être en érection’ (Colin, Mével, 1990: 696).
armari / almari m. ‘panxa, ventre’. «qui buida el seu armari / del vent que té per lo cul / allauchera son baül / pel forat del tafanari» (Tractat del pet, 44), «–però vostés m’han fet de pastisos y perifollos hasta la coroneta... –Home, nosatros creíem de bona fe que per a omplir eixe armari es necesitaba alguna friolereta» (Tabalet, 195), «Vaya, caballers, asò ya està vist. Més val u content del tot que tres a micha requesta. No tenim més que este panet y esta llonganiseta. Y si mos tirem els tres damunt, no n’i ha per a comensar. Caiga, pués, tot en pesa en un almari» (Donsaina, 117). Acc. NR. Cf. fer-se (algú) com un armari ‘esdevenir una persona molt grossa’ (Gascón, 1999: 424). Metàfora humorística, cosificadora i hiperbòlica basada en la gran capacitat de contenir de l’armari. En francés col·loquial s’usen amb un sentit similar altres receptacles, amb la idea de «contenant assez vaste»: bidon, bureau ‘ventre’, buffet ‘estomac, ventre’, crédence ‘abdomen, ventre’ (Colin, Mével, 1990: 53, 92, 177). Cf. armario com a terme despectiu per designar un home fort i molt gran (Luque et al., 2000: 41).
armela f. ‘bala, projectil’. «Veus est·arma? / (...) Té dos armeles / (...). De plom» (Palanca, 1874b: 21). Acc. NR. Metàfora formal i irònica.
arpa f. ‘sexe de la dona’. «I com sóc tan confiat, / (...) creïa haver-me mamat / lo manco el virgo fidelis, / perquè ella m’havia dit, / volent clavar-me la sarpa, / que era jo el primer David / que tocava en aquella arpa» (Bernat i Baldoví, 1845a: 40). Acc. NR. Metàfora encobridora.
arquet del violí loc. ‘membre viril’. «Un músic vérem allí / que brincos pegant estaba / perquè el foc ya li aplegaba / a l’arquet del violí» (Blai Bellver: La creu del matrimoni, 1867, ap. Vila, 1990: 158). Acc. NR. Al Gironés es coneix l’expressió No em toquis l’arquet, amb referència al membre viril (Vila, ibid.). Metàfora formal.
arracada f. pl. ‘testicles’. «No et recordes d’aquell temps / que els fadrinots (...) / no portaven saragüells / sinó un baquero molt llarc, / y jugaben en les dones / ab tanta simplicitat / que sucehuí,