Fil-per-randa, una manera de viatjar
Joanvi Candel
Pau Marqués
Fil-per-Randa
1. UN CLUB DE VIATGES
Un punt d’encontre, un munt d’experiències, un món de vivències, un cim d’altures, un bri d’amor, un deix d’aventura, un feix d’amistats, un cop de sort, un solc de camins, un sac de viatges, un cas com un cabàs. Josep Cortell (guia de Fil-per-Randa)
Fil-per-randa és un club de viatges nascut a la tardor de 1993. Organitza propostes a partir d’elements culturals tan diversos com la gastronomia, la natura, les festes, l’arquitectura o la literatura. El valor universal de la cultura permet mantenir el vell esperit del viatge sota les noves formes de l’anomenat «turisme cultural», volgudament distant dels «paquets turístics» de consum massiu. Un universalisme que s’expandeix a partir de la cultura pròpia del país. Tot el que és diferent o nou, ho és perquè tenim arrels: el que som i d’on venim. La difusió del patrimoni com apropiació espiritual encaminada al gaudi demana un substrat cultural, la literatura que tota geografia posseeix si no vol quedar-se simplement amb la imatge i la informació erudita.
S’han organitzat rutes literàries per la ciutat de València o recitals com el cicle «A la lluna del Botànic. Música i poesia» en col·laboració amb la Universitat de València, viatges específics que responen a la petició d’algun col·lectiu, o activitats pensades per a escolars. Un escriptor sempre és un bon programa, com l’actual «Vicent Andrés Estellés, la clau que obri tots els paisatges». També un aniversari, com el recital sobre els 150 anys de la Unitat d’Itàlia «València-Itàlia: ideals de llibertat»; d’altres, l’excusa és una obra literària com el viatge «Viterbo i Bomarzo. El territori dels Papes» on l’eix era el jardí que donà nom a la novel·la de M. Mújica Láinez. De vegades és el programa del viatge el que s’enriqueix amb textos literaris d’autors diversos on la geografia és l’element determinant com «Nit de Sant Joan a la Muntanyeta dels Sants», o bé són els escriptors que han destacat en un espai determinat i la relació que han tingut amb altres coetanis com la Provença de Frederic Mistral i Teodor Llorente.
Una pedra angular de Fil-Per-Randa són els guies col·laboradors: historiadors, arquitectes, artistes, biòlegs, escriptors…, apassionats i compromesos amb el país, que asseguren l’objectiu primigeni: esdevenir un referent cívic dins la societat valenciana en la defensa i la promoció del nostre patrimoni cultural.
2. DEL MAPA A LA GEOGRAFIA HUMANA
Cal entendre les geografies literàries en un sentit ampli, ja que sovint considerem literaris textos que no responien inicialment a aquesta voluntat de l’autor. També hi ha la geografia humana, tant dels llocs que visitem com dels viatgers que formen el grup: Fil-per-Randa és un punt de trobada de gent oberta, que vol mantenir l’esperit receptiu i inquiet dels viatgers, i no simplement consumir un producte donat i pastat. Una composició heterogènia que té un punt en comú, les ganes de descobrir paisatges «fil-per-randa», amb tot detall, com diu la locució que ha donat nom al club. Punt en comú que permet viatjar sol o amb companyia, perquè sempre ens trobarem immersos en la companyonia pròpia dels viatgers d’antiga nissaga.
Uns viatges tenen un enfocament bàsicament cultural: veure les realitzacions de l’home; en altres, el contacte amb la natura és l’objectiu. En tots dos casos es tracta de mirar per formar part del que mirem. En tots dos casos, comptem amb un cap de grup, un guia que gestiona els temps. El ritme és important, però també el temps lliure de desconnexió del grup, de descoberta personal, amb completa llibertat. Un programa de viatge és un rosari de propostes plantejat a un grup, però són els individus els qui marquen el propi grau de participació. El viatger sap quan s’ha d’aturar a descansar, quan vol desconnectar, quan necessita un espai propi i intransferible. Un guia és el complement, és qui dóna veu al que tenim davant; una veu que és polifònica perquè es multiplica amb altres veus: ocasionalment un guia local, però sempre amb la música, les pel·lícules o les lectures pensades per a l’ocasió. No podem oblidar, però, les veus d’altres viatgers perquè aprendre o gaudir són processos recíprocs.
El programa d’un viatge no és simplement un itinerari, és també la visita a un museu, una exposició, l’assistència a un espectacle: concert, teatre, festes populars… El paisatge humà i els aspectes culturals dels indrets són primordials a l’hora de planificar i realitzar els viatges. Els formats dels viatges són variats: passejades temàtiques per una ciutat, recitals dramatitzats, excursions d’un matí o tot un dia, de cap de setmana o pont, de mitja durada en vacances o viatges llargs. Del país al món en una gradació que prima els espais més propers, passa per altres acostats geogràficament i culturalment (països europeus) i arriba a qualsevol racó del planeta. Les destinacions es dissenyen a partir de brandings existents o proposats bé pels viatgers, bé pels col·laboradors. Un element distintiu és un disseny propi que sobre una base cultural combina en un mateix viatge destinacions turísticament conegudes amb altres indrets no menys interessants, però desconeguts per als circuits més comercials. Les activats més curtes, senzilles, properes (excursions, passejades, recitals…) responen sovint a esdeveniments culturals recurrents (una festa, un aniversari) o són proposades en cicles: l’arquitectura rural, l’albufera…
3. EL PROJECTE “MERAVELLES VALENCIANES”
L’etiqueta «set meravelles del món» ha tingut una ininterrompuda difusió des de l’antiguitat clàssica. Han aparegut innombrables versions basades en els criteris més diversos: arquitectura, espais naturals, etc. El propòsit també ha canviat amb el temps, de ser una guia de viatge o un compendi de llocs curiosos a descriure llocs que necessiten una protecció i conservació especials. Una de les iniciatives més exitoses, però no menys polèmica, va estar la iniciada pel cineasta suís Bernard Weber amb el propòsit de triar les «Set noves meravelles del món», procés que culminà amb les votacions fetes el 2007. Al caliu d’aquest projecte van sorgir nombroses votacions en altres àmbits més restringits.
Fil-per-randa, coherent amb la seua finalitat, no podia deixar passar l’oportunitat de participar activament en la creació d’un programa similar, referit en aquesta ocasió al patrimoni cultural i mediambiental valencià. La idea no era original, però podia funcionar i s’ajustava al que sempre s’havia pretés: crear un espai simbòlic valencià. La dita llatina «Nihil volitum quin praecongnitum» ja ho avançava. Fil-per Randa sempre ha fet bandera de la difusió i descoberta del patrimoni perquè ens aboca a estimar-lo.
Amb la iniciativa no es buscava una simple repercussió mediàtica i comercial, sinó fer una proposta que comptara amb la participació d’entitats públiques i privades valencianes. Amb aquest pantejament, Fil-per-randa va crear un web participatiu que d’una manera rigorosa i científica, però lúdica i popular alhora, culminà l’octubre del 2008 amb la proclamació de les «Set Meravelles Valencianes». La data coincidia, a més, amb el 15é aniversari de Fil-per-randa. No s’havia pensat en triar una única meravella guanyadora, sinó provocar l’interés pel patrimoni sotmés a votació. La primera innovació havia sigut no reduir-se a «set meravelles», sinó proposar set meravelles de set categories: parcs i paratges naturals, conjunts historicoartístics, peces arqueològiques i obres d’art, monuments naturals, monuments arquitectònics històrics, monuments arquitectònics moderns dels s. XX-XXI. Iniciativa que per a satisfacció general i de Fil-per-randa comptà amb una gran