En el cas de la literatura, queda palès que alguns portals de literatura georeferenciada són autèntiques plataformes educatives que proporcionen accés gratuït a una diversitat indecent de recursos literaris en tots els formats més comuns i usats: textos, àudios, vídeos, galeries fotogràfiques, fitxes didàctiques, interacció, multimèdia, etc. I això és el conjunt de les eines més eficaces per fer arribar els coneixements a les noves generacions d’omnívors digitals.
D’altra banda, per sí mateixos, crec tots els recursos de literatura georeferenciada ja tenen un component didàctic quan expliquen la literatura relacionada amb un territori concret. Però, d’origen, en la seva ideació i respecte a la didàctica crec que existeixen tres comportaments de programació dels llocs web clarament diferenciats.
En primer lloc hi ha webs de literatura georeferenciada que parteixen d’una base pedagògica i així ho manifesten en els seus objectius. És el cas per exemple d’Un viatge literari per les comarques de Catalunya que ja es va crear pensant en el currículum educatiu dels estudiants de l’ESO i el Batxillerat. També és el cas de Callejeros literarios i Callejeros literarios en Castelló de la Plana, una proposta duta a terme transversalment per diferents instituts de secundària d’arreu de l’Estat de forma col·laborativa com a complement de les classes de literatura a l’aula. Podem dir que aquests webs són en sí propostes educatives i la seva raó de ser original ja era únicament aquesta.
Per altra banda hi ha uns altres recursos que essent fruit d’un projecte de recerca han acabat funcionant com a eines didàctiques, o bé se n’han derivat subproductes pensats per a la didàctica de la literatura a nivell de secundària o a la universitat. Són els casos de les Topobiografies de l’exili català i Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans. Aquest segon amb un projecte didàctic derivat de la línia de recerca principal consistent en crear un repositori de dossiers didàctics que lliguen la literatura, el paisatge i el web. Amb una dimensió menor però en la mateixa línia trobem La dama de Vallcarca (una novel·la negra de Barcelona) i Itinerario literario de La Sombra del Viento.
Finalment en la tercera franja hi consten la resta dels recursos no enumerats en les dues anteriors i creats, en principi, per a la divulgació universal de la literatura lligada al territori com a objectiu principal però que en un menor o major grau serveixen també a la idea didàctica. Són casos molt clars l’Atles literari de les Terres de Girona i l’Atles literari de Salt. Aquest segon fet des de la biblioteca pública de Salt com a font d’informació d’interès cultural i turística del municipi. Això porta a pensar en el fet que les biblioteques públiques, a través de la seves colleccions locals i el coneixement popular de cada vila a què pertanyen es podrien convertir en un punt d’inici immillorable per a la creació de geografies literàries locals.
5. A MODE DE CONCLUSIÓ
Més que una conclusió tècnica de tot el que he explicat faré diverses reflexions a l’entorn dels recursos que hem vist.
Primera reflexió: la mostra seleccionada és un conjunt heterogeni de webs tant pel que fa a continguts com a les estructures i formes de presentació. Després d’analitzar els recursos he comprovat que la constant dels mapes literaris en Internet és el focus d’interès dels mapes, és a dir, el concepte que cada mapa pren com a base. Aquest concepte pot ser de tres tipus: un autor/s, una obra/es, un lloc/s geogràfic. A partir d’aquí les combinacions que se’n deriven són infinites i sempre participen en l’equació la literatura i la geografia.
Segona reflexió: també l’espectre de la mostra és molt ampli i va des de les webs acadèmiques que parteixen del recolzament científic i econòmic d’una institució del segon ensenyament o universitària, fins a les webs populars o institucionals, creades per particulars o institucions a partir de recursos propis i gratuïts d’Internet. I és evident que la intenció d’aquests recursos és plural i a banda de divulgadors i didàctics de la literatura, també són un canal d’informació per a turistes culturals, geògrafs i fins publicistes i experts en màrqueting.
Tercera reflexió: Així trobem webs de gran calatge com Endrets – Geografia Literària dels Països Catalans, Atles literari de les Terres de Girona i Topobiografies de l’exili català, emmarcades en projectes universitaris de recerca a la Universitat de Vic, Universitat de Girona i Universitat Oberta de Catalunya-Universitat Ramon Llull, respectivament, més el recolzament institucional de fundacions, diputacions, editorials, etc. Hi ha altres iniciatives didàctiques de menor abast com són Callejeros literarios, Itinerario literario de La Sombra del Viento, La dama de Vallcarca (una novel·la negra de Barcelona). Entre mig de les primeres i les segones hi trobem un projecte fet des del i pel segon ensenyament, d’abast català, però altament actualitzable tecnològicament: Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Per altre banda hi ha tres grans projectes endegats des de diferents institucions públiques i privades que gaudeixen d’un gran reconeixement i qualitat de continguts. Es tracta del Mapa Literari Català 2.0, Espais literaris de Jesús Montcada i Atles literari de Salt. Finalment, trobem diferents recursos que amb més o menys dimensió han trobat el seu encaix en les demandes socials i culturals de les àrees geogràfiques a les que fan referència. Són recursos molt variats fets per iniciatives populars i en la majoria d’ocasions nodrits per masses socials anònimes: Invisible maps – Fragmentos literarios, Mapa literari de Barcelona, etc.
Quarta i última reflexió: fins ara ens havíem preocupat d’acostar la literatura a tota la geografia (bibliobús) i ara ens esforcem per acostar tota la geografia a la literatura (mapes literaris). Haig de confessar que m’ha encantat arribar a aquesta conclusió perquè per la meva formació de biblioteconomia les dues idees m’entusiasmen, sobretot després d’haver tingut el privilegi de dirigir durant vuit anys la biblioteca més petita de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, a l’Estany, i veure la realitat literària d’un territori productiu en literatura i encara més productiu en lectors.
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BRACERO, Francesc (2011), «Las respuestas vienen del cielo», La Vanguardia, 11-03-2011, pp. 24-25.
CODINA, Lluís (2006), Metodología de análisis y evaluación de recursos digitales en línea, Barcelona, UPF, Área de Biblioteconomía y Documentación, Dep. de Periodismo y de Comunicación Audiovisual, 56 pp. (documento reprografiado).
SOLDEVILA, Llorenç (2010), «Presentació d’Endrets.cat. Geografia literària dels PPCC», Badalona, Espais Escrits. Actes del VI Seminari sobre Patrimoni literari i Territori: la literatura i la dinamització de l’entorn, p. 3 [Disponible a http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/VI%20JORNADES%20ESPAIS%20ESCRITS.pdf.] [Consulta: 31-6-2012]
El patrimoni literari català: recursos educatius en xarxa
Mireia Munmany Muntal
Espais Escrits
1. INTRODUCCIÓ
Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català (www.espaisescrits.cat) és una associació formada en l’actualitat per 54 centres que vetllen, cadascú des de la professionalitat i coneixença específica d’un autor en concret, per la difusió i divulgació del llegat tant tangible com intangible del seu escriptor: la seva casa, les seves obres, els seus paisatges… Al capdavall, tot allò que acaba constituint l’imaginari col·lectiu d’un autor.
Espais Escrits des d’un inici s’ha destacat per la seva territorialitat, fet que es demostra amb les diverses seus associades