- Mapes literaris basats en l’autor. Mostren els llocs literaris descrits o viscuts per un autor o per més d’un autor, en forma de fites en el mapa o traçant-ne una ruta.
- Mapes literaris basats en l’obra. Mostren els llocs literaris que apareixen o parteixen d’una sola obra o de més d’una obra literària, en forma de fites en el mapa o traçant-ne una ruta.
- Mapes literaris basats en el territori. Mostren els llocs literaris d’un territori concret en base a les obres escrites o els autors, en forma de fites en el mapa o traçant-ne una ruta.
Altres característiques basals d’aquestes unitats d’anàlisi són:
- Mapes estàtics vs. mapes dinàmics. La valoració de la capacitat d’interacció d’aquest tipus de recurs amb l’usuari és a vegades tant important com la presentació dels propis continguts.
- Entorn del mapa. La publicació dels mapes pot ser individual, és a dir, un mapa solt, o bé es poden trobar un o diversos mapes literaris en una pàgina o portal web creat o no ad hoc.
Durant el procés de cerca he aconseguit una relació de 65 mapes literaris d’arreu del món, dels quals, vint-i-un han cristal·litzat en recursos dedicats a la georeferenciació literària dels Països Catalans.
Gràfica 1: Distribució dels recursos web segons l’origen geogràfic dels mapes literaris
En el gràfic 1 veiem que Espanya i els Estats Units són els dos països amb una presència més destacada en els mapes literaris en línia. Concretament Espanya representa el 32% dels recursos i els Estats Units representen el 27%. La tercera presència geogràfica en els mapes literaris està etiquetada com a Transnacional ja que representa la formulació d’aquests mapes sobre regions transfronteres, continents o el món.
3. ELS WEBS DE LITERATURA GEOREFERENCIADA ALS PAÏSOS CATALANS
Del total mostral, vint-i-un mapes literaris prenen com a base els Països Catalans. De fet, en Internet, la creació d’aquests recursos geogràfics i literaris ha tingut un creixement important en els darrers cinc anys. Segons dades del web de registres Whois.com i els copyright de les mateixes pàgines web, a Catalunya s’han arribat a crear com a mínim divuit webs d’aquest tipus des de l’any 2007. Aquest increment és degut a la puixança dels estudis de la literatura en l’era digital sumats a l’interès per a la fixació del patrimoni geogràfic i literari, per una banda, i a la popularització i a la facilitat d’utilització de les aplicacions web per l’altra.
En el marc geogràfic dels Països Catalans podem observar quines són les característiques bàsiques d’aquesta mostra:
Taula 1: Quadre d’identificació de recursos
En podríem dir la primera aproximació descriptiva.
Gràfica 2: Distribució dels recursos web segons el focus d’interès dels mapes literaris als PPCC
D’aquests, recuperant la idea de focus d’interès del mapa o element primari del mapa observem en el gràfic 2 que en un 71% dels casos es formulen inicialment en clau territorial. Això significa que la potencialitat dels autors o de les obres literàries com a elements de partida en els mapes encara no han estat explotada suficientment.
Però el gruix de l’avaluació rau en una metodologia d’anàlisi quantitativa pròpia, basada en altres paràmetres i indicadors. Concretament sis paràmetres, que són com sis grans grups temàtics que estructuren l’anàlisi de cada web:
• Identificació (autoria)
• Contingut (objectius, cartografia, autors, textos i llocs)
• Tecnologia (r. multimèdia, r. interactius, característiques tècniques)
• Navegació (arquitectura web, recuperació, ergonomia)
• Posicionament (ubiqüitat, lluminositat)
• Usabilitat (processos)
I vuitanta-dos indicadors que m’han servit per fer la dissecció objectiva de cada recurs amb molta precisió. En tot cas i arribats a aquest punt no repassaré la llista d’indicadors ni els detalls textuals de les anàlisi. El que vull mostrar és un exemple del procés. Es tracta del segon paràmetre, el de Continguts, pel seu interès en aquest fòrum: l’apartat II.2. analitza la cartografia que utilitzen els webs i es fixa en els aspectes d’Abast territorial, la Denominació del territori, l’adequació en l’Autoria del mapa, el Format i l’Escalat de les cartes, el Disseny i la Toponímia.
Taula 2: Valoració del paràmetre Contingut – Cartografia
Si ens fixem en la taula veurem que en general hi ha un nivell alt en els resultats de l’anàlisi des del punt de vista dels indicadors. Per una banda l’indicador de Disseny obté la puntuació més elevada 42 sobre 45, que representa un compliment del 93%. Es tracta del disseny del mapa en el sentit de la delimitació del territori, la utilització del traç i els colors i la diferenciació clara dels elements components i seccions. Cal afegir que és un indicador ben treballat en la majoria de casos. En l’altre extrem de la graella trobem que la informació de l’Escalat no és present en la majoria de casos, només en el 26%.
Gràfica 3: Escala de compliment per unitat d’anàlisi del paràmetre Contingut – Cartografia
Des del punt de vista de les unitats d’anàlisi quatre webs han rebut 15 de 15 punts (100% de compliment), i només la Ruta literària Ruiz Zafón «El joc de l’àngel», suma dos punts tenint en compte els indicadors de Format i Disseny.
Per acabar amb aquesta part d’anàlisi i estat de la qüestió presento els resultats finals de l’estudi reflectits també en un taula i una gràfica.
Taula 3: Resum final
Gràfica 4: Resum final
La taula final conté el recompte de les valoracions fetes en totes les matrius d’anàlisi tals com la que hem vist en l’anterior exemple. Així per una banda veiem que degut als diferents valors que representen cada un dels paràmetres s’ha optat per ponderar la puntuació del compliment. En aquest sentit es pot observar també que el paràmetre que té un compliment més elevat de mitjana és el V.2 Ubiqüitat (8,8) i els paràmetres que cal millorar són II.4 Obres literàries (1,9) i III.2 Recursos interactius (2,2) i IV.2. Recuperació de la informació (2,4).
Pel que fa a les unitats d’anàlisi el web més ben valorat en global ha estat Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans (7,4), seguit d’Espais literaris de Jesús Montcada (6,4) i Mapa Literari Català 2.0 i Topobiografies de l’exili català (6,2). En l’altre extrem de la valoració hi ha la Ruta literària Ruiz Zafón «El joc de l’àngel» amb un 3,1.
Cal dir que tota l’anàlisi paramètrica va acompanyada per una anàlisi qualitativa individual, web a web, amb mostreig de pantalles, imatges, textos, etc.
4. ELS WLG COM A PLATAFORMES EDUCATIVES
Com lliga tot el que he descrit fins ara amb la transferència de coneixement a les aules? La resposta