55Vg. ÁNGEL CASALS MARTÍNEZ, «Las Cortes de Carlos I», De la unión de coronas al Imperio de Carlos V; ob. cit., 349-350.
56JON ARRIETA ALBERDI, El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707); Institución «Fernando el Católico», Saragossa, 1994, p. 106.
57MARÍA DEL CARMEN MAZARÍO COLETO, «Introducción», Isabel de Portugal. Emperatriz y Reina de España; Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1951, p. 60.
58ESTEVAN DE GARIBAY Y ÇAMALLOA, Compendio Historial de las Chronicas y Universal Historia de Todos los Reynos de España, donde se escriven las vidas de los Reyes de Navarra; Sebastian de Cormellas, Barcelona, 1628, Tom Tercer, foli 543.
59Ídem.
60IUAN DE MARIANA, Sumario de lo que Acontecio los Años Adelante; Iuan de la Cuesta, Madrid, 1617, folis 731-732.
61Ídem, foli 731.
62Cf. P. MARIÑO i M. MORÁN, «Asiento, capitulación y contrato entre los Reyes de España y Portugal sobre la propiedad y posesión de las Molucas. Zaragoza, 22 abril 1529», Tratados Internacionales de España. Período de la preponderancia española; dirigit per Antonio Truyol y Serra, Carlos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1978, «Carlos V. I. Tratados con Portugal», document 25, p. 280-305.
63I. DE MARIANA, ob. cit., p. 731.
64JUAN OCHOA DE LA SALDE, Primera Parte de la Carolea. Inchiridion, que trata de la Vida y Hechos del Invictissimo Emperador Don Carlos Quinto de este Nombre y de muy notables cosas en ella sucedidas hasta el Año de 1555; Marcos Borges, Antonio Ribero e Anton Alvarez, Impressores; Lisboa, M.D.LXXXV, foli 172 [recte].
65Cf. VICENTE DE CADENAS Y VICENT, Diario del Emperador Carlos V. Itinerarios, permanencias, despachos, sucesos y efemérides relevantes de su vida; Hidalguía, Madrid, 1992, p. 200.
66Cf. A. RODRÍGUEZ VILLA, ob. cit., lletra 179, p. 431.
67V. DE CADENAS Y VICENT, ob. cit., p. 203.
68GONZALO FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Batallas y Quinquagenas; transcripció de José Amador de los Ríos y Padilla i pròleg i edició de Juan Pérez de Tudela y Bueso, Real Academia de la Historia, Madrid, 2000, tom II, «Don Luis Carroz», Batalla I, Quinquagena II, Diàleg XLIV, p. 151.
69Cf. JUAN FRANCISCO PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, Madrid, 2001, p. 246
70Vg. VICENTE BRANCHÁT, Tratado de los Derechos y Regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reyno de Valencia y de la Jurisdiccion del Intendente como Subrogado en lugar del Antiguo Bayle General; Imprenta de Joseph y Tomas de Orga, València, MDCCLXXXVI, p. 438-439.
2
A LA RECERCA DE LES DESAPAREGUDES CORTS VALENCIANES DEL 1527
Malgrat que jo consideri que es confon amb l’any següent, En García Cárcel ens objectiva que el 3 de maig del 1527 l’Emperador entrava a València,71 on, com era habitual, s’havien d’iniciar les corts. Així es desprèn del fet que, poc després de l’arribada i seguint els cerimonials àulics, «el XVI del mateix mes, jurà a la catedral furs i privilegis. I els tres braços del regne, és a saber, eclesiàstic, militar i reial, el juraren i li prestaren els deguts homenatges com al seu rei i senyor».72 El Llibre de Memòries de la ciutat i regne de València reporta que l’entrada va ser, més que el 3 de maig del 1527, «a 3 de Maig del any 1528, dia de Sta. Creu».73 I En Martí de Viciana dona la data també del «III de Maig de l’any M.D.XXVIII».74 I això fa que En García Cárcel cregui que «no hi hagué corts a València fins al 1528».75 Però ja hem comprovat que el Cèsar va ingressar a la ciutat un any exacte abans. Del mateix parer és En Joan Iborra, pel qual «el rei Carles entrà a la ciutat de València el dia 3 de maig de l’any 1527».76 La data no pot ser fingida, perquè l’expectativa de l’arribada del monarca i de la seva cort imperial va ser tan espectacular que milers de persones van voler-la presenciar en viu. La conglomeració massiva de gent, amb tot, va acabar tenint conseqüències funestes, que van recollir els dietaris. Per això l’Iborra parla d’aquesta data i de l’arribada de l’Emperador en els termes d’una «tràgica entrada la d’aquest rei que, a causa de l’acumulació de la gent sobre el pont del Real per contemplar el seguici reial, el feu esfondrar i moriren més de 1.000 persones».77 La notorietat del drama, i saber que, altrament, hom proclama que el Cèsar entraria a la capital del Túria al 1528, li fa notar que «no podem atribuir l’error en l’any de l’entrada del rei a València a Viciana, més aïnes ens decantem per suposar una equivocació produïda durant el procés de translació del manuscrit».78 Per la qual cosa, i en l’intent d’evitar la presència imperial a València, a la crònica es dona «l’omissió de la tragèdia que la vinguda del rei suposà per a tants valencians».79 Llavors, si l’any ha estat retocat al text d’En Viciana, també ho ha estat al Llibre de Memòries. És a dir, que s’ha suprimit un any sencer de l’estada de l’Emperador en terres valencianes, car quan Carles torna a aparèixer novament a la capital és ja al moment d’abandonar-la en direcció a Montsó. I això, més que significatiu, és altament indicador que s’esdevenia quelcom important a València que no podia transcendir de cap de les maneres ni en llibres impresos ni en pública documentació.
La Regina Pinilla ens informa que l’Emperador «només roman durant uns dies a València per pur tràmit, a fi de passar, el 4 de juny, a Montsó».80 Sí, però malgrat ser un tràmit, no es pot negar ni que Carles hi va passar ni