Traces de la visita imperial a València al 1527, si bé sense citar la font, ens les continua oferint En Joan Reglà, car subscriu que «per l’agost del 1526, el legat pontifici, cardenal Salviati, arribà a València i s’encaminà tot seguit a Castella per gestionar la llibertat del rei de França. L’any següent –el 3 de maig [del 1527, és clar]– Carles V va arribar a València per primera vegada: la gran gentada aplegada per presenciar aquella solemnitat va provocar l’enfonsament del pont del Real –tots els ponts de llavors, a excepció del de Serrans, eren de fusta–. L’endemà, Carles va jurar els Furs del regne a la Seu».112 ¿Es tracta d’un nou error, d’una nova confusió entre les Corts fantasmes del 1527 i la cloenda de les del 1528 o En Reglà tenia a mà una informació poc coneguda que li va permetre donar-nos aquesta dada rellevantíssima? A hores d’ara no ho puc saber. Però m’ajuda a entendre que la documentació que va garbellar, fos quina fos, per assegurar que al 1527 Carles I i la cort imperial eren a València, era totalment fiable, és l’opinió del nunci apostòlic conegut com a Baldassare Castiglione. No és cap secret que En Castiglione vivia a la cort imperial i la seguia arreu on es desplaçava, tot informant amplament els seus contactes i parents dels seus moviments i propòsits. Doncs bé: en escriure a l’arquebisbe de Capua, el 12 d’agost del 1526, des de –segons el document– «Granada», per notificar-li les últimes novetats imperials i relatar-li els projectes del virrei de Nàpols, li diu: «El virrei és a punt de sortir cap a Itàlia, on durà sis mil infants; anirà a Nàpols i no al camp. L’Emperador li fa més favor que mai».113 I tot seguit, rubrica: «Sa Majestat, al final d’això, va a València i d’allà a Montsó a tenir cort per obtenir diners».114 És a dir, que –sempre en el cas que Carles I fos a Granada–, en deixar aquesta residència, a l’agost del 1526, la cort i l’Emperador anirien directes a València, sense passar ni per Toledo, ni per Madrid, ni per Valladolid, i d’aquí enfilarien cap a Montsó amb el propòsit de celebrar-hi les Corts Generals i aconseguir recursos per aturar la invasió francesa. I com que sabem del cert que de València van passar a Montsó, com testifica la nombrosíssima documentació coetània que posseïm, hem de poder, almenys, sospitar que també podria ser cert que de «Granada» es dirigissin directament cap a València aquell mateix 1526 i que, per tant, també hi fossin durant el 1527.
I idèntica informació ens forneix En Marino Sanuto, que recollia la informació que els ambaixadors italians enviaven des d’Espanya sobre la Cort imperial. Segons ell, doncs, en lletra datada el 23 de juny del 1525, després que l’Emperador deixés «Toledo», aquest no s’havia pas de desplaçar cap al sud de Castella, ni cap a Andalusia, sinó que «venia a València, cosa que molt complau al legat [apostòlic que s’havia de trobar amb Carles], perquè així no hauria de navegar tant per mar».115 La dada és més que transcendental, perquè ens emmarca l’estada de l’Emperador i de la cort al regne de València aquell 1525, mentre els textos reescrits els situen a l’uníson a Toledo. Sí. Per més absurda que pugui semblar als historiadors acadèmics, que han fet de la documentació adulterada, traduïda i reescrita una mena de fetitxe inqüestionable i sagrat, aquesta dada ens posa de manifest que la ruta imperial per Espanya ha estat reconstruïda per la censura, amb evident interès d’estat; però també palesa que, afortunadament, alguns episodis i estades reials s’han escapat del discurs inventat i imposat arreu i continuen sent un far delator i orientador en l’estudi seriós de la recerca dels fets. De fet, que Carles i la cort imperial havien de ser a València aquell 1525 ens ho torna a indicar una carta d’En Guillem des Barres a la seva senyora Margarida d’Àustria, tieta de l’Emperador, del 22 de març del 1526, per la qual li exposa que el Cèsar ha de «retornar a València, i tenir-hi les Corts d’Aragó, Catalunya i València, puix se’n va pel setembre a embarcar a Barcelona per fer el seu viatge de Roma».116 És evident, doncs, que si Carles ha de tornar a València −a València ciutat o al regne de València− aquell març o abril del 1526, és que ja hi era i n’havia sortit.
Semblantment, i des d’aquesta mateixa òptica, tornem a observar que la Sylvia Romeu repeteix de nou, en parlar de Carles I, que «després d’una estada a València al 1527, se celebraran Corts a Montsó al 1528».117 És a dir, que hi ha una estada desconeguda de l’Emperador a València al 1527 i, per torna, una relació directa entre l’entrada de Carles I a la ciutat del Túria en aquest any del 27 i la convocatòria de corts, baldament siguin a Montsó. Com de costum, la Romeu no cita tampoc la font. Però això no obsta perquè En Joaquim Escrig, fent un pas més endavant, ja ens reporti que al «1527 l’emperador Carles V va arribar a València per jurar els furs del Regne»,118 cosa que pressuposa de forma prou palesa que hi volia celebrar corts. I celebrar-les aquell mateix any –se’n dedueix– i en aquell mateix regne. Ara bé: de manera més que sorprenent, En Pasqual Esclapés certifica que, a l’any 1528, «entra a jurar a València l’Emperador, diumenge, 29 de maig».119 No pas el «3 de maig», data que tothom comenta i recorda, sinó «el 29». Llavors, i atès que el 29 de maig del 1528 el Cèsar ja no era a València, d’on n’havia sortit el proppassat dia 20 en direcció a Montsó, com remarquen la quasi totalitat de fonts que ho citen, és evident que tornem a parlar de les Corts anteriors del 1527, de les quals només se n’han preservat dades escadusseres i esparses, certament opaques, recollides ara per un historiador, suara per un altre, i sense citar mai les fonts on s’abeuren per confirmar les seves asseveracions. Tot fa sospitar que, durant l’any anterior del 1527 i principis del 1528, l’Emperador seria en algun lloc –o en diversos llocs– del regne de València, on hi podria haver tingut corts, i que aquesta estada i aquestes corts al final s’acabarien confonent amb la darrera vinguda del maig del 28.
Que hi ha hagut una voluntat política premeditada per ocultar la presència imperial a la ciutat de València al 1527 em sembla més que evident. Fins aquí n’he mostrat les traces que em permeten afirmar-ho un i altre cop. Ara en reportaré una de nova, per la qual tornarem a ser conscients que «Valladolid» suplanta molt sovint «València» en el relat dels fets biogràfics de l’Emperador i de la història de la Nació Catalana. Ningú no ha posat cap ombra de dubte a l’acceptació que Carles, en sortint de Madrid a l’abril del 28, i després de convocar les Corts de Montsó per aquell juny propsegüent, va venir a València, on va passar uns dies, cloent les Corts valencianes i celebrant festes abans de dirigir-se a l’Aragó. Els passos que us comento estan totalment documentats i acceptats per la historiografia oficial i per la majoria dels biògrafs de l’Emperador, i sobre aquest punt precís hi ha una unanimitat absoluta. I això explicaria que la primera ciutat que Carles trepitgi provenint de Castella sigui precisament la fronterera «Requena». Doncs bé: a les Memòries de Carles I, que no són res més que un resum traduït i arreglat del 1620 de quelcom que l’Emperador devia escriure, molt més vast i en una altra llengua que no era la castellana, i sobre aquest resum En Cadenas i Vicent en nega qualsevol autenticitat,120 ja que el monarca –o més ben dit, el seu censor-traductor–, després de resumir-nos com l’Emperador, a «Burgos», va ser desafiat pels reis de França i Anglaterra, exposa a l’apartat 13 que, «havent passat tot això, Sa Majestat se’n tornà a Madrid, on aplegà corts dels regnes de Castella, en les quals fou jurat per Príncep dels dits regnes el seu fill Felip».121 I tot seguit, a l’apartat 14, rebla: «Anant l’Emperador a l’any de 1528 a Valladolid, se sentí la primera vegada atacat per la gota i tingué noves de com l’exèrcit, que el rei de França havia enviat a Itàlia, sota color de voler alliberar el papa Climent (el qual, com queda ja dit, era ja lliure),