Carles I sense censura. Jordi Bilbeny

anar a Montsó a tenir corts»,¹²³ és evident que s’ha obviat matusserament el pas del Cèsar per València i que, al text, aquesta obliteració ve marcada pel canvi de la ciutat del Túria per la del Pisuerga. Dada que ens hauria de posar en alerta per tenir en compte que allà on vegem, d’ara endavant, escrit «Valladolid», tal vegada calgui interpretar «València», i esbrinar-ho del tot sempre que altres proves ens ajudin a la corroboració. Generalment, la suplantació de «València» per «Valladolid» la deduïm pel context i per d’altres lectures que hi fan referència, que ens aporten nova informació o desdiuen la que aquell document o crònica ens aporten. Però l’Àlex Sendra ens forneix una prova directa d’aquesta perversa suplantació. Així, en llegir la Brevíssima Relació de la Destrucció de les Índies, s’adona, sorprès, que el pare Cases hi expressa que «la Isla de Cuba es quasi tan luenga como desde Valladolid a Roma».¹²⁴ I ho vol comprovar. Amb aquest fi, calcula la distància de l’illa antillana i la projecta sobre un mapa, amb les mateixes coordenades, entre Roma i la ciutat castellana en qüestió. I el que veu i tots veiem és que, més que ser tan «luenga como desde Valladolid a Roma», és «tan llonga com des de “València” a Roma». Per tant, l’experiment li permet concloure que, almenys a la Brevíssima del pare Cases, «se censura la Nació Catalana a favor de Castella» i que «és evident que s’esborra València substituint-la per Valladolid».¹²⁵

De fet, si com se’ns diu i rediu, el Cèsar venia amb la cort des de Madrid, ciutat on va convocar les Corts Generals de Montsó, ¿com podem explicar ara que En Dormer, per contra, ens digui que el monarca les va convocar, no pas des de Madrid, sinó des d’una desconeguda i misteriosa «Villa de Mayoreto el 27 de març»?¹²⁶ On era l’Emperador? I per què ara uns textos ens parlen que es troba a Madrid i un altre a «Mayoreto»? Quina vila autèntica i real s’amaga darrere d’ambdós retocs?

En aquest sentit de desvirtuacions sistemàtiques, veiem de nou que Ferran el Catòlic, volent que entre catalans i aragonesos «no hi hagués pignoracions ni marques» expedí amb aquest fi «un Priveligi dat a Mayoreto el dotze de Maig del mil cinc-cents quatre».¹²⁷ Quan faig un cop d’ull a l’Itinerari dels Reis Catòlics confegit per En Rumeu de Armas, per saber on era el monarca en aquella data precisa, m’adono que el 12 de maig el rei Ferran –sempre segons la documentació castellana– era precisament a «Medina del Campo».¹²⁸ Amb la qual cosa, si mirem d’identificar «Mayoreto» amb una vila concreta, tindríem ara un nou emplaçament de Carles: a Medina del Campo; cosa, tanmateix, inaudita i que no recull cap document. Per la qual raó sembla, com de costum, que el nom de «Mayoreto» s’hagi inventat tan sols per tapar el nom d’una altra ciutat. Consegüentment, continuo pensant, sobretot ara, que el rei Ferran expedeix una pragmàtica en aquesta vila de «Mayoreto» per solucionar temes entre catalans i aragonesos, que es dilataven al llarg dels segles sense solució efectiva, que Carles podria ser també en qualque regne català. Així mateix, per En Fernàndez de Béthencourt som conscients que el rei Ferran va escriure una carta a En Joan d’Aragó, duc de Luna i Castellà d’Amposta, nebot seu, datada el 17 de maig del 1508 «al lloc de Mayoreto».¹²⁹ Ara bé: quan faig de nou un cop d’ull a l’Itinerari dels Reis Catòlics d’En Rumeu, m’adono desconcertat que ara, en aquesta data exacta, el rei Ferran es troba ni més ni menys que a «Burgos».¹³⁰ És a dir, i en resolució, que si tenim tot un seguit de dades documentals on «Mayoreto» ara és «Madrid», ara «Medina del Campo» i suara «Burgos», però sempre allò que es tracta als textos datats aquí fa referència a temes d’estricta índole catalana, és que hem de continuar sospitant que el nom «Mayoreto» és el triat pels censors per tapar i deslocalitzar una o diverses de les nostres ciutats. També m’ho fa pensar el fet que Adrià d’Utrecht, confirmi En Joan Garcia com a secretari del Consell Suprem de la Santa Inquisició per als regnes d’Aragó i Navarra, el 12 de febrer del 1517 a «Mayoreto».¹³¹ Com que Adrià d’Utrecht va ser bisbe de Tortosa del 1516 al 1522,¹³² i tractant-se, per part seva, del nomenament d’un aragonès per a un càrrec de la Corona d’Aragó, cal sospitar que «Mayoreto» torni a fer referència a una ciutat catalana. Efectivament: per En Juan Antonio Llorente sabem que Adrià d’Utrecht va prendre possessió del seu càrrec d’inquisidor general dels regnes d’Aragó el 7 de febrer del 1517, precisament a «Mallorca».¹³³ Quan li comento a l’amic i investigador Rafel Mompó aquest tema, em respon que ell també s’ha trobat aquest topònim tan peculiar a la documentació. Però que més que «Mayoreto» li apareix «Maioreti». I m’escriu: «Si he esmentat lo de “Maioreti/ Majoreti” és perquè, insospitadament per mi, apareix sovint a la documentació (sobretot de Ferran però no únicament). Els qui han ensopegat amb el topònim acostumen a identificar-lo amb Madrit i, en algun cas, amb Mayoral i altres poblacions. Només volia compartir que és més habitual trobar “Maioreti” que no “Mayoreto”. La cosa no destorba el teu treball en allò més essencial perquè, curiosament, sempre que apareix “Maioreti/Majoreti” ho fa en contextos catalans: d’ací, de les dues Sicílies o de Sardenya. Tot això vist sense aprofundir-hi gaire, de manera que no ho puc assegurar totalment».¹³⁴ Però ho pot assegurar. I coincideix amb mi en l’essencial: que el terme substitueix un topònim català.

Tornem-hi. D’on vindria, llavors, Carles I, si era a «Mayoreto»? Tot em porta a creure –veient com hem vist que sempre parlem d’un indret de la geografia catalana– que provindria d’alguna ciutat del sud de València. Car, si venia de Madrid, em sobta moltíssim que no hi hagués cap noble castellà a la seva comitiva. En canvi, com assenyala la Josefina Mateu, Carles, a l’abril del 1528, «es dirigí a la capital del regne [de València], acompanyat dels ducs de Calàbria, de Sogorb i de Gandia, els comtes de Cocentaina, d’Albaida i d’Almenara, de l’almirall Alfons de Cardona, d’En Pere Maça».¹³⁵ El seguici em fa suposar novament que l’Emperador venia d’algun lloc del sud dels seus dominis valencians, no només perquè ho delaten les possessions territorials dels nobles que l’acompanyen, sinó especialment perquè a la ruta que se’ns ofereix del seu viatge hi podem comprovar, d’acord amb les notes d’En Jean de Vandenesse, sotsintendent de la casa reial de l’Emperador, com del 23 al 27 d’abril aquest és a la Sarreta («la Sarrette»),¹³⁶ un topònim que es podria identificar amb el mas de la Sarreta, al municipi de Castelló de la Ribera, prop de Xàtiva. Això faria molt de sentit si tenim en compte que el monarca, al cap d’un mes, ja del tot en direcció a València, sopa i pernocta a la vila d’Albalat («Alballatte»),¹³⁷ dita llavors Albalat de la Ribera, entre Algemesí i Sueca, i que era propietat d’En Joan de Borja, tercer duc de Gandia,¹³⁸ cosí-germà polític de l’Emperador. Possiblement per raó de l’òbvia valencianitat d’aquestes viles, els noms de «la Serreta» i d’«Albalat» es canviarien, respectivament, pels de les ciutats castellanes de «Segòvia»¹³⁹ i «Valdemoro»¹⁴⁰ en d’altres manuscrits, que, pel fet de no tenir cap relació amb la