– Què diu!? – Vaig dir, dimensions del cos: cent vint-i-cinquanta – cent vint. – Com a tot arreu: avui és pan, i demà se n’ha anat.
– Sí, també hi ha acudits. – Vaig fer vibrar el seu vibrador de màquines, és a dir, jo, que vaig tirar una altra tassa. – Anècdota millor escoltar. Vol dir que el castor i el tronc es van enfilant contra el corrent i el corb fuma disbarat a la gossa d’un arbre i mira el difícil turment del castor. Va nedar, neda, veu, el corb s’asseu i mastega. «Dóna, – pensa, – descansaré» i li pregunta: – Què diuen, fas una ploma? i ella: – Jo? – va somriure el corb. – Fumo bambú,.. Uuuuiii!!! … Huuuuu.
Castor: – I què? Khe, hr … – el castor es va apartar del fum que anava cap a la seva direcció.
Crow: – precipitant.., per divertir-ho tot …, i vull viure… Ahhahaha!!!
Castor: – I com fumar alguna cosa?
Crow: – Sí, estira i mantingui premut fins que no es vol.
Castor: – I què, vaja?!
I el corb va bufar un castor una columna de fum, com d’un tren de vapor. Beaver la va empassar i la va mantenir a les profunditats dels seus pulmons. El cos del rosegador inflat s’enfonsà lentament a l’esquena, i començà a enfonsar-se fins al fons, deixant anar el tronc i estenent les cames. Un castor es va omplir de sensació de curiositat quan els peixos li van nedar i les algues el van girar pel camí per on passava el seu corrent. I com abans no s’havia adonat d’una tanta visió i bellesa. Per primera vegada a la seva vida, es va sotmetre al riu i a la natura.
Al mateix temps, a la volta del revolt, Behemoth s’asseu a la vora d’aquest riu i esborra els pantalons interiors. Veu que apareix un castor i exhala fum.
Hipopòtam: – Ets castor? – es va sorprendre l’hipopòtam. – el registre era allà, però ara, com un llenç, apareix?
Castor: – Allà! Allà!!! Al voltant del revolt d’un corb, fumen bambú!!!!!!
Hipopòtam: – On??
Castor: – Allà!!!!! – Portat pel corrent, va dir el castor.
L’hipopòtam estava intrigat i, abandonant la seva aventura, es va submergir a l’aigua.
Un corb s’asseu, fuma bambú i flutxa mentre s’asseu. De cop i volta apareix un hipopòtam davant del bec. I el corb, per la traïció, allà mateix, va fer volar les ales, va obrir els ulls, com una granota i va cridar a totes les seves gavines.
Crow: – Castor, exhaleu!!! A la natura, esclata?!!!
nota ELEVEN
Sobre Gena
Vaig donar a llum un Ivanov negre. Mentida, vol dir que està apedregada i examina clarament el metge que va parir de peu a pit. I coneix el problema, es molesta al seu voltant i condueix el personal dels voltants. És millor fregar el cos del nounat amb pols amb clor. I no es torna blanc.
– Mdaaaa!! – ratllant la poma d’Adam, el doctor gran va treure’s. – Tu, petita mare, noi. I amb un defecte en el color de la pell.
Agitant el cap, d’espatlla a espatlla, dreta, esquerra:
– Oh, oh, ah, ah!! – va esclatar madame Ivanova, lapidada per morfina mèdica. – Doctor, oh metge! – Prego en Crist, vine amb alguna cosa? Ouch… Ouch! No ho diguis al teu marit?! És un bandit fantàstic. Què, i vaig anar a Papua Nova Guinea sols …, Oaya, per escriure la meva tesi, Wow., Sobre els grups locals que hi ha., Sí!! Oh, dolks, dolls plorant!! Un trossejat (1000 dòlars), en cas contrari, és vulnerable, un assassí de sisè i més alt nivell, pot matar el meu cornflower i tu, potser jo.
– I ho he de fer? – va sorprendre el metge.
– Joder-lo, xopar-te, com donar una copa!!
– Senyora, calla, necessites salvar-te, tens ratxes per sota del melic i per sobre dels genolls… Mdaaa.. Alguna cosa considerarem científica. Lena! Helen! – Va cridar un jove aprenent, una escola de medicina local., Amb el nom de Dandelion.
Dandelion Lena, estrenyent el cul i xerrant de manera còmoda amb ella, es va recolzar contra el metge.
– Sí, Putin Donald Trump. Estic llest…
– I per què teniu el nom de Dandelion?
– I això, jejeje. – li va tapar amb un palmell el nas llarg i una fregona vermella, que només donava els diners a la sortida, però semblava una verge. Per tipus em van trobar a la col i me n’alegro.
El metge la va mirar al seu voltant, encara sense figura arrugada i esvelta, i, ampliant els ulls, va respirar profundament de perfum i va picar les pestanyes.
– Uf, robant, anireu a la sala d’emergències, pregunta al senyor Ivanov. Li diràs quan respongui que el naixement va tenir lloc en mode normal normal, però a causa d’una mutació, els gens no van convergir i va néixer un fill negre. Ho aconsegueixes?
– Sí, senyor camarada Putin Donald Trump. – i la infermera va desaparèixer amb orgull a la porta. Resulta a la sala d’urgències i diu:
– Hola, i qui és el senyor Vasil Ivanov?
Es lleva i respon en veu alta:
– jo!!!!
Ella el va mirar amunt i avall, alçant el coll fins al límit, els seus massius músculs, sobretot al voltant de les espatlles i el coll i espantats, van obrir els ulls, la boca i les fosses nasals amb por. Després que ella es va retirar i va tornar vermella al metge.
– Jo, el camarada Putin Donald Trump, tinc por. És tan gran, fort i mut. – I va suspendre amb llàgrimes amarges. El metge va agafar l’origen de la bata i es va eixugar els ulls, tenint-se unes llàgrimes gruixudes i semblants a la gelea a la cara, com una senyora que netejava eixugar la pols d’un any per la finestra. Com a confirmació d’això, ell també entra al raspall, va treure les mosques i va intentar continuar la ratlladora, però Lenochka, allunyant-se, va córrer a la sala de tractaments i, tancant-se des de l’interior, es va deixar caure al sofà. Si els ronquers no eren escoltats al passadís, els camarades locals malalts haurien trencat el pany de la porta, volien rentar-se.
El cos d’Ivanov destacava fortament entre els esperats, encara que tenint en compte que estava només ell, sense comptar la rata vella, que mossegava el cantó del linòleum a la cadira següent, que es mordia modestament. El metge, horroritzat pel volum de l’esperat, es va esfondrar. Vaig pensar que inadvertidament cauria sota una mà calenta i pegant una rata a la cara, va sortir corrents de la sala d’espera.
– Què fer, què fer? – Va murmurar sota la respiració i es va dirigir al seu despatx. – Vo!!! – Va baixar-lo, i va agafar el telèfon del pit, va marcar el número del telèfon de rescat. – Ole, ole… Merkel?.. Sóc jo, Putin Donald Trump. Escolteu company, teniu algun pacient per ara?
Theresa Merkel May, va ser companya d’estudis i va treballar per a una desintoxicació mèdica local.
– Hi ha.. i què? – va preguntar Theresa Merkel May,
– Envieu-lo a mi per declarar el part d’un parent. Aleshores, ho pagaré.
En aquest moment, vaig dormir sobre un llit dur i em vaig preparar per a la sortida. Per ser sincer, vaig recordar vagament com em van portar a l’estació de sobresortiment, però ja estava fent plans per a una ressaca. Vint minuts després vaig ser escortat a l’hospital, sense saber-ho jo. Jo mateix semblava més prim des del naixement, alhora – sense llar (descendència experimentada de la vida mundana). Els meus ulls estaven volcats com una granota. Dues berrugues grises van créixer a la barbeta i al nas esquerre. De les dents només tenia dues soques podrides i quatre arrels. La poma d’Adam Adam s’abundava abundantment