Seraphim va agitar lentament el cap per atreure els ulls del tutor amb les seves pupil·les, es va aixecar lentament i va sortir de la unitat.
– Nom. – va preguntar el responsable.
– Jo?! Pare Serafim! – va respondre amb orgull el vell monjo i li va acariciar la barba.
– Vaig dir, nom complet!! – va arribar l’oficial de funcions. – O anar a la càmera durant tres dies.
– El bestiar Sergey Baituleuovich. – va cridar insultantment el seu nom Seraphim secular. – Ho maleiré. va sospirar.
– Què?? – va preguntar el policia.
– Dic que vaig portar aquest nom durant molt de temps, abans de la tonsura i l’adopció d’un sopar de celibat. va declarar i va sospirar de nou. – Ho maleiré.
– Ara mateix us conduiré entre les cames amb un pal. – va cridar el segon, dempeus a la part posterior del pare del sant. – És cert, ja és nit?!
– Al matí – vaques, i al vespre.. – assegut al seu costat va afegir.
– No és així, jo ja sóc fidel durant vint anys. – Vaig començar a fer mal com un nen el dolç del qual es va emportar.
– Ei, Seraphim, és un Redneck..
– És Chikatilo. – Després d’haver interromput, va afegir un policia saludable.
– Heu vist les relíquies dels vostres tesos?
– Sí, oh, cap!
– Oh, com! – va somriure l’oficial de funcions. – I va robar un os? – tothom va riure. – I va venir a Sant Petersburg per vendre-la més sovint?! – es va intensificar el crit.
– No blasfemeu, Anticrist, Herodes, el rei del cel, si no, us maleiré a tots!!!! – Seraphim va treure els ulls i, involuntàriament, es va treure de moda.
– Però no hi ha necessitat de pegar-se. – va notar l’oficial de funcions.
– Sí, maleeix així. – va afegir el policia parat a la part posterior. Seraphim va revelar encara més els seus ulls inclinats, de les quals eren: una de color verd fosc i l’altra de color marró clar.
– Vols que et maleeixi ara mateix? – va preguntar el sa amb una pistola. – en definitiva, sortireu, la marquesina del nostre graner del nostre departament ara per netejar.
– I em queixaré al fiscal en nom de l’Església ortodoxa. – El camarada bestiar es va arrufar el celler.
– Va ser, síndria, ets de l’oest d’Ucraïna? Stepan, calla-la.
Al matí ens van deixar en llibertat i ens vam quedar sense Seraphim, es va veure obligat a netejar el vàter. A l’hora de dinar, ens va atrapar i vam resar i es va dirigir cap als punts de venda visibles…
nota VUIT
Vaig servir sota el contracte…
Vaig servir també sota el contracte, tot i que a absentia, de les paraules dels habitants d’aquest Nochlezhka i per no confondre’m en les històries i esdeveniments, jo, tot escrit en aquest cicle: (notes de la descendència experimentada de la vida mundana (Bum)), equiparada al personatge nominatiu, tipus d’històries sobre Vasily Terkin, per descomptat, si algú llegia sobre ell. Només he sentit a parlar de les seves gestes, interpretades per diferents combatents en diferents moments. En general, vaig servir … «Jo» és el nom del protagonista de les meves notes, tingueu en compte… En general, també vaig servir per contracte. Vam anar a patrulla dues setmanes i vam tornar a la base. Acostant-nos a nosaltres, ens vam quedar atrapats, per així dir-ho, per una corda de desmobilització: els txetxens van provocar el tret de dos pals entre ells i vam quedar atrapats en foc creuat i vam haver de seure al riu, el coll tot el dia, i quan els comandants ho van ordenar, vam ser saludats i escalfats. herois, és una llàstima que només tres del nostre grup estiguessin xopats al pas de la frontera de l’Estat. El regne del cel és amb ells, tot i que entre Allah Akbar hi havia un musulmà.
Després de rentar-nos al bany i canviar el vestit pudent a casa, ens vam plantejar viure unes vacances legals de dues setmanes. Vam caminar i ens vam avorrir, esperant un nou viatge. D’alguna manera ens situem a les portes de la base i veiem venir un resident local i, segons sembla, a nosaltres.
– Què necessites? li vam preguntar.
– Ei, germà, dóna’m dos kirzuh? – Acostant-se, va preguntar amb un accent divertit oriental, dues botes de lona.
– Per què?
– Dóna’m un germà, eh? Demà, durant vuit mesos, es va reunir un bestiar d’ovelles, pasturant.
– I què, en galoshes per no passar?
– No, no! Què diuen l’estupidesa? – El txetxènia està una mica embogit. – la cabra porta amb ell.
– Per què? Vaig preguntar de mala gana.
– Què, les ovelles menjaven, les cabres van a pasturar? – amb el sergent irònic. – No entenc per què necessiteu botes?!
– Wai, no, apareix el maleter de les potes posteriors de la cabra, sí? I una col que s’embolica, sacs, com recordar amb una dona.
– Ei, ets un somiador?! I quants diners donareu?
– Wah, per què els diners, rata. Chacha de vi, sí. Chacha més curt.
– D’acord, mira, si enganyes, et faré caure com un xacal.
– Per què tan groller? Salim no fa trampes. Salim és honest.
– Ahmed va dir el mateix, però va vendre el chacha tan feble com l’aigua. – el sergent de la distància va notar un esperit calb que reunia flors silvestres i tastà els pètals.
Ens vam mirar i vam decidir.
– Ei, tu.., vaja syud! va cridar el sergent. L’esperit va obeir indiscutiblement l’ordre, es va treure les botes i les va llençar a l’abast de la nacionalitat caucàsica. Va agafar les sabates, les va besar i va treure un chachi de serpentina de cinc litres de la butxaca del pantaló i ens va tirar cap a nosaltres abans de prendre un glop i empassar-lo demostrativament, suposadament no es contagia.
Matí un dia feliç!!!
Només l’obertak se’n va escapar, agafant un pastor d’un fracàs a prop d’un ramat, aparentment intentant botes per a les seves xicotes de cabra, que haurien de pacificar el seu clima i la seva hormona de muntanya, recordant a la seva estimada esposa, tal com va suggerir el corporal:
– I què?!
– Sí, pots!? va respondre el sergent.
– Així? – Vaig preguntar a la privada.
– Un passeig. – va respondre el capatàs i vam passar per sobre del turó, des d’on es veia clarament tota la rajada d’ovelles esquerra, que aviat s’havia de desplegar a la muntanya. Van agafar una màquina amb un silenciador i, havent adoptat una posició de lluita, van escórrer la pell de vins. Chacha va resultar ser merda, com un compota.
– Cabra, obert, de nou estava bullint, bé, res, ara organitzarem curses de paneroles per a ells. – el sergent es va indignar, es va apuntar a les ovelles grans properes, situades a prop de nosaltres, de pèl arrissat. «Pooh!!» i una bala va tallar una matoll que creixia al costat d’un moltó. Baran no va fer cas.
– Donar, d’ulls creuats. – va agafar el cos. Va agafar punteria i «Pooh!» Va colpejar un falcó que sobrevolava el ramat.
– Club, on esteu rodant?! – traient un rifle automàtic, el capatàs va somriure.
– Per què,