Carles I sense censura. Jordi Bilbeny

jo el gravat per si el podia identificar amb alguna ciutat valenciana, escriu: «Tan bon punt el vaig veure, no vaig tenir cap dubte que es tractava del Palau de Cocentaina. La gran semblança de les seues torres és el primer que crida l’atenció», car són quasi idèntiques a les torres del palau valencià. A més a més, «si analitzem la ubicació del Château de Madril, veiem que de cap manera pot tractar-se de Madrid, per les muntanyes de darrere, que no existeixen a la capital castellana. En canvi, si es tractés de Cocentaina, tindríem, a la part de darrere, la Serra de Mariola».³⁸⁰ L’Albinyana, a més a més, detecta que tant el palau del gravat com el de Cocentaina tenen tres torres quadrades i per explicar-ho fa referència a una conversa mantinguda amb Elisa Doménech, tècnica de Patrimoni Cultural i Museus de l’Ajuntament de Cocentaina, que li comenta: «El Palau de Cocentaina disposa de “tres torres” perquè quan el comte el va construir pertanyia a la classe nobiliària i el rei no donava permís a la construcció d’una quarta torre a ningú que no pertanyés a la classe aristocràtica».³⁸¹ Per acabar, l’Albinyana es fixa en uns edificis significatius que hi ha al darrere del château madrileny, que no existeixen tampoc a l’esquena del relleu físic de Madrid, però que, «en canvi, al darrere del Palau de Cocentaina tenim el convent de Sant Francesc, que podria identificar-se en el dibuix».³⁸² Per totes les quals semblances, conclou que «ens inclinem a identificar el Château de Madrid com el Palau de Cocentaina, amb la qual cosa, pel fet d’haver estat pintat pel pintor de cambra de Carles I, a més a més, podríem estar parlant de la possibilitat de la presència de Carles I en el Palau Comtal al voltant de 1534».³⁸³

      I, llavors, és clar: si Madrid substitueix Cocentaina precisament al mateix temps que Madrid acollia la cort, les Corts i l’Emperador vers al 1534, jo crec que també la podria substituir una mica abans, durant la presó del rei de França i les negociacions diplomàtiques internacionals que durien al tractat de pau definitiu a l’any 1526. I d’això també en puc inferir que els fets de què parlem –o una part molt concreta– també es podien haver esdevingut a Cocentaina. D’aquí el canvi d’una ciutat per l’altra. D’un país per l’altre. Ja sé que si Francesc anava d’Alacant a Cocentaina passant per Sant Joan, no podia anar de Cocentaina a Sant Joan, llevat que, sabent que l’Emperador hi era a prop, ell s’hi hagués aproximat per saludar-se mútuament i ara tornés a Alacant, on esperaria noves ordres. A l’aguait de nova documentació que m’ho permeti aclarir, de moment només puc aventurar el que deixo dit fins aquí: que Francesc I es va moure entre Alacant, Sant Joan d’Alacant i Xàtiva i, en algun moment, com es dedueix d’aquesta última carta d’En Lanoy, amb el suport del gravat d’En Cornelisz, devia passar per Cocentaina.

290Cf. WILLIAM BRADFORD, Correspondence of the Emperor Charles V and His Ambassadors at the Courts of England and France; Richard Bently, Londres, 1850, p. 125-126.

291Ídem, p. 126.

292Ídem, p. 129.

293Ídem, p. 129, nota.

294M. FORONDA Y AGUILERA, ob. cit., p. 146.

295Cf. JÚLIA BENAVENT i JOAN IBORRA, La mort del duc de Calàbria. Interessos i tensions nobiliàries a l’epistolari Granvela (1539-1561); Documentos Inéditos de Carlos V, núm. 3, Publicacions de la Universitat de València, València, 2016, p. 94-95, nota 42.

296MONSIEUR [ANTOINE] VARILLAS, Histoire de François Premier; Claude Barbin, París, M.DC.LXXXV, Tom Primer, p. 444.

297Ídem, p. 445.

298J. F. PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; ob. cit., p. 183.

299PEDRO GÓMEZ DE LA SERNA, JUAN MANUEL MONTALBÁN i MANUEL COLMEIRO, «Sobre si la Torre de los Lujanes sirvió de prisión a Francisco I»; Boletín de la Real Academia de la Historia, I (1877), p. 122.

300Ídem.

301«Epistolario de Pedro Mártir de Anglería»; estudi i traducció de José López de Toro, vol. III, Documentos Inéditos para la Historia de España, XI (1956), epístola 505, p. 78.

302Cf. ROBERTO RIDOLFI, The Life of Francesco Guicciardini; Routledge and Kegan Pol, Londres, 1967, p. 275 i 330.

303FRANCESCO GUICCIARDINI, Della Istoria d’Italia; a casa de Michele Kluch, Friburg, MDCCLXXVI, llibre XX, Tom Quart, p. 42-43.

304Ídem, p. 43.

305Ídem.

306Cf. P. SERRA i POSTIUS, Lo perquè de Barcelona y Memòrias de sas Antiguedats; ob. cit., p. 60, nota 217.

307ALFONSO ULLOA, Vita dell’Invittissimo, e Sacratissimo Imperator Carlo V; Heredi di Vicenzo Valgrisi, Venècia, M D LXXIII, foli 100 [recte].

308JUAN LUIS VIVES, Epistolario; edició de José Jiménez Delgado, Biblioteca de la Literatura y el Pensamiento Hispánicos-37, Editora Nacional, Madrid, 1978, lletra 99, p. 407.

309Ídem, p. 408.

310HELENA RAUSELL GUILLOT, Letras y fe. Erasmo en la Valencia del Renacimiento; Estudios Universitarios-86, Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València, València, 2001, p. 49.

311PEP MAYOLAS, Erasme i la construcció catalana d’Espanya; Col·lecció Descoberta-58, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2014, p. 93, nota 153.

312PANDOLFO COLLENUCCIO i MAMBRIN ROSEO, Dell Compendio dell’Istoria del Regno di Napoli; Barezzo Barezzi, Venècia, MDXCI, Primera Part, foli 27 [recte].

313P. MAYOLAS, ob. cit., p. 93, nota 153.

314C. FERNÁNDEZ DURO, ob. cit., p. 174.

Скачать книгу