Carles I sense censura. Jordi Bilbeny

monarca francès va ser empresonat alhora –segons la informació que va recollir– a Xàtiva i a Benissanó: «El rei francès s’estigué al castell de Benissanó i no al de Xàtiva, no perquè fos més segur i important, sinó perquè era el camí més recte cap a Madrid».³⁶² Efectivament: si se’n preserva aquest fragment, ultra ser el camí més recte, és perquè, volent ubicar l’Emperador a Madrid, aquest era, des de València, el darrer tram del viatge. I, com a tal, si volien donar un mínim de versemblança als relats, no el podien suprimir. Si calia, fins i tot, se’l farà anar també d’Alacant directament a Madrid, «i allotjat al castell»,³⁶³ com remarca En Nathaniel Wraxall. Però sense obviar Alacant, que, finalment, ja forma part del discurs històric.

La presència del rei de França a Alacant, documentada i narrada per tanta diversitat d’autors és ara un fet capital i irrecusable. Ja hem vist que s’ha volgut esborrar tant com s’ha pogut i que, fins i tot, s’ha permutat el nom de la ciutat d’Alacant per la d’«Alcántara», que tot i que s’hi assembla força, no només no és la mateixa, sinó que ja es troba, curiosament, a Castella. Amb tot, queda absolutament palès que abans de passar el rei gal a «Madrid» –en el cas que hi arribés realment a passar–, es va estar uns dies, que no he pogut determinar, a Alacant. Llavors, amb això en ment, i tenint ara també en consideració un paràgraf d’En Dormer que ens relata que Francesc, després de venir «a Alcalá, [on] fou molt festejat, arribà a Madrid»,³⁶⁴ podem rellevar com també «Alcalá» ara substitueix «Alacant» als llibres i documents supervisats i reescrits. I la mateixa enganyifa trobem al llibre d’En Francisco Ruiz de Vergara Vida del Illustrissimo Señor Don Diego de Anaya Maldonado, car se’ns hi narra que En Juan Rodríguez de Fonseca «es trobava a Alcalá [quan] a l’any de 1525 […] passà per aquella vila el rei de França Francesc de Valois, que havia estat pres pels capitans del senyor Emperador Carles Cinquè».³⁶⁵ Efectivament: Alacant és una de les grans víctimes de la censura espanyola d’aquells segles i la seva història ha estat esborrada sense cap mena d’escrúpol ni pietat, tot ressituant-la arreu de la geografia castellana. En Pep Mayolas ho ha detectat amb el seu ull clínic i la seva sagacitat habituals i, així, després d’estudiar a fons els moviments dels Reis Catòlics al darrer terç del segle XV i primers anys del XVI, i adonar-se de certes anomalies cronològiques en dues missives referents a les ciutats d’Almansa i Almazán, que els monarques signen tan sols amb un únic dia de marge, ha observat que «és físicament impossible que la cort fos un dia a Almansa i l’endemà a Almazán. Per tant, es fa evident que almenys una de les cartes ha patit un procés de reescripturació».³⁶⁶ Segons ell, doncs, «els estranyíssims viatges entre Almazán i Almansa només reben una explicació satisfactòria si comptem que el monarca no es va moure d’Alacant»³⁶⁷ i que som davant de còpies reubicades i castellanitzades insidiosament. I ha acabat denunciant que «Arévalo i Alcalá […], juntament amb Almazán i després Aranda són els grans substituts documentals d’Alacant»,³⁶⁸ ciutats a les quals s’hi ha reubicat tota la gloriosa història d’aquesta emèrita vila.

En resolució: si tota l’estada del rei de França va ser a la Nació catalana, i majorment, al tram final, a València, Alacant i Xàtiva; si la major part dels cronistes hispans fan que sigui conduït a Madrid com a destinació última, però, en d’altres, el darrer castell on se’l condueix és Alacant o, fins i tot, Xàtiva; i, encara, en algunes cròniques se’l du d’Alacant a Madrid, i, en d’altres, no s’esmenta mai Madrid, podem deduir, llegit el que hem llegit amb prou força documental, que Francesc I va ser portat, per Barcelona i València, a Alacant i d’aquí al castell de Xàtiva, com a residència postrema, perquè era aquí, a més, on els reis catalans hi feien tancar els presoners d’estat. I també podem concloure, conformement, que, mentre el gran estol que va conduir Francesc I va romandre al port d’Alacant «fins a primers d’agost»,³⁶⁹ la cort imperial s’havia de trobar entre Alacant i Xàtiva, ara a Alacant, ara pels seus immediats encontorns, ara en diversos indrets en direcció a Xàtiva, suara a Xàtiva, on van conduir-hi finalment el rei gal.

Per ajustar-ho encara una mica més i tancar per ara el tema, tenim una carta d’En Carles de Lanoy a l’Emperador, datada el 5 d’agost del 1525 a «Santorias», per la qual li exposa que ha arribat aquí «després d’haver presentat al rei de França la vostra lletra».³⁷⁰ O sigui, que, si el rei Francesc era tancat a Alacant i En Lanoy li ha dut una carta de l’Emperador, aquest sembla que tornaria cap a la cort imperial amb les noves que el rei franc li devia haver comentat, perquè també li escriu que «el dit d’Embrun i Bryon vénen cap a vós per a la conclusió de la treva i per donar-vos resposta sobre l’afer de Borgonya»,³⁷¹ que era un tema clau de les capitulacions de pau entre Carles i Francesc. És a dir, que hi ha un moviment d’ambaixadors i diplomàtics entre Alacant i la cort, entre els quals s’hi compta el mateix virrei Lanoy. Però, la cort i l’Emperador, atès que Alacant és a ran de mar, s’han de trobar, com ja he dit i redit, cap a l’interior i més endins d’aquesta ciutat fantasma de «Santorias», que o bé és un error involuntari de transcripció del nom que devia constar a la carta original o bé una tergiversació conscient. Sigui com fos, no hi ha cap ciutat que es digui així prop d’Alacant. Com tampoc no existeix «Jan de Lotera», on En Lanoy diu que el rei Francesc «hi demorarà dilluns»,³⁷² és a dir el 7 d’agost, perquè el 6 –o sigui l’endemà del dia que escriu– ha d’arribar precisament a «Santorias».³⁷³ En Le Glay, confós per aquesta toponímia inversemblant, escriu que «jo no trobo ni Santorias ni Jan de Lotera a les cartes que he consultat; però són situades indubitablement entre València, d’on el rei ha sortit, i Guadalajara»,³⁷⁴ on ell creu que Francesc serà conduït. Però nosaltres ja hem vist que el rei presoner no va ser portat a Guadalajara sinó a Alacant. I després que les galeres salpessin cap a Itàlia aquells primers dies d’agost, és més que factible que Francesc s’encaminés a la cort. De fet, En Lanoy i els ambaixadors francesos hi anaven també. I sabem per múltiples fonts que el rei gal hi acabarà arribant. Doncs bé: a manca d’una altra possibilitat interpretativa, jo crec que «Jan de Lotera», podria ser «Sant Joan de Lacant», que és la forma arcaica d’Alacant³⁷⁵ –car entre Alacant i Sant Joan amb prou feines hi ha 10 km de distància–, i «Santorias» podria ser perfectament, en direcció a la cort, i per la semblança fonètica, «Cocentaina». Perquè, de Cocentaina a Xàtiva tampoc no hi ha ni una jornada de camí. I perquè, més endavant, el comte de Cocentaina serà a Barcelona en el seguici imperial que acompanyarà l’Emperador a Itàlia.³⁷⁶ Però sobretot perquè tenim un gravat d’En Jan Cornelisz d’aquesta ciutat, datat al 1534,³⁷⁷ considerat «el primer dibuix de l’alcásser»,³⁷⁸ que s’ha fet passar per la vila i castell de Madrid, car hi ha una petita llegenda que especifica que es tracta de «Le Chasteau de Madril»³⁷⁹.

Ho