Carles I sense censura. Jordi Bilbeny

rel="nofollow" href="#ulink_d1ff276c-8b61-53ec-a881-511c3d972d5c">³⁰¹ Llavors, doncs, si al 1512 els reis catalans tenien el vell costum de dur els seus nobilíssims enemics al castell de Xàtiva, també ho podien haver fet amb Francesc I, després de la derrota de Pavia, al 1525, només tretze anys després. La meva conjectura ve corroborada per un autor contemporani: En Francesco Guicciardini. Aquest cronista italià que es va morir al 1540,³⁰² va poder obtenir informació de primera mà mentre els fets s’esdevenien. Doncs bé: a la seva Istoria d’Italia narra que, un cop capturat Francesc I, porten el rei «a Roses, port de Catalunya amb grandíssima alegria del Cèsar», el qual, per torna, ordena «que fos conduït a la Rocca de Xàtiva, prop de València, Rocca [o sigui, fortalesa] usada antigament pels Reis d’Aragó com a custòdia dels grans homes, i a la qual ha estat últimament força anys el duc de Calàbria».³⁰³ Però En Guicciardini no acaba aquí la narració, ans postil·la que, «semblant-li aquesta deliberació inhumana al virrei, i molt allunyada de la promesa que li havia fet a Itàlia, obtingué per lletra del Cèsar que, fins a nova deliberació, fos tancat en una vila propera a València, on tingués comoditat de cacera i de plaers».³⁰⁴ O sigui, que Francesc I va romandre al regne de València, molt possiblement a Xàtiva, perquè En Guicciardini ens innova tot seguit que aquest espai de reclusió –per bé que ara ja ens parli de Madrid– era «una fortalesa», d’on tenia «facultat d’eixir-ne alguna vegada» cavalcant només en una mula.³⁰⁵ O sigui, que el rei francès va ser dut de la fortalesa de Xàtiva a la fortalesa de Madrid, segons aquesta crònica. Actualment, En Joan Tres també ha defensat que Francesc I, un cop fet presoner a Pavia, va ser «traslladat a Barcelona, València, Xàtiva i Madrid».³⁰⁶ Però també passant per Xàtiva, que, en alguns relats, és manifestament la darrera presó. Per això es canvia per «Madrid». O, com veurem més endavant, per «Toledo». Pel que fa al canvi de «Xàtiva» per «Madrid», el text d’En Guicciardini és altament rellevant, perquè és dels poquíssims historiadors que parla de Xàtiva, no com a vila ni ciutat ni castell ni «fortezza», sinó amb el terme específic italià de «rocca». Acabo de ressenyar com el Cèsar va manar portar el presoner a «la Rocca de Xàtiva». Doncs bé: quan l’Alfonso d’Ulloa, al 1573, ens descriu els mateixos fets, ja tan sols exposa que En Lanoy va apressar a Pavia el rei Francesc i el va conduir «amb bona guàrdia a la rocca de Madrid».³⁰⁷ I llestos. Dada reveladora, que demostra que «Madrid» substitueix inequívocament «Xàtiva» com a lloc darrer de captiveri del monarca gal.

En aquest sentit, ara vull aportar la darrera prova a favor de Xàtiva com a darrera fortalesa i presó definitiva del rei gal, perquè quan En Lluís Vives, que anava informant per carta als seus amics de tot el que anava passant al seu país, escriu a En Francesc Cranevelt, jurisconsult i senador de Malines, sobre la victòria imperial de Pavia i l’apressament de Francesc I, li comenta resolutiu: «Diuen que Francesc, per ordre del Cèsar, ha estat enviat a Xàtiva, ciutat del regne de València».³⁰⁸ Com que la carta ve datada entre el 18 i el 25 de juliol del 1525,³⁰⁹ temps en què molta documentació ja ha ubicat el rei francès a Madrid, i atès que En Vives «manté un contacte amb la seva ciutat natal» per mitjà «d’un petit cercle de valencians»,³¹⁰ que devien saber de primera mà tots els moviments del rei francès, tornem a saber del cert que «Madrid» és una estafa dels censors. I si Madrid substitueix només Xàtiva, o Xàtiva i València, o, encara, Xàtiva, València i Barcelona, pot ser perfectament que el nom de «Madrid» sigui sempre una interpolació. Una invenció gratuïta. Constant i sistemàtica. En Pep Mayolas ja ho denunciava al seu preciosíssim llibre Erasme i la construcció catalana d’Espanya, on apuntava convençut: «Madrid era un indret sense ànima al segle XV. Si ens la trobem amb certa freqüència a les cròniques és perquè, des de la posterioritat, se li van injectar artificialment els símptomes d’una rellevància i una solera històrica que només podia adquirir des que Felip II va decidir convertir-la en la capital de les Espanyes».³¹¹ Amb la qual cosa ens proporciona un valuós antecedent de la substitució del nom de «Xàtiva» pel de «Madrid» als textos d’història. Llavors, tot el que anem llegint en aquesta mateixa direcció, potser ens explicita que Carles ni Francesc no s’hagin trobat mai a Madrid. I no s’hi podien trobar perquè En Lanoy no va dur el presoner a Madrid. Ho he exemplificat amb multitud de rastres documentals. Però n’hi ha un de darrer, que ens ajudarà a acabar-ho d’entendre esclafidorament, sobretot si tenim present que quasi la totalitat dels cronistes s’esforcen a remarcar que el virrei de Nàpols va dur el rei francès a Madrid perquè és justament a Madrid on es trobava l’Emperador. Doncs bé: En Pandolfo Collenuccio i En Mambrin Roseo ens innoven que Francesc va ser «conduït a Espanya i, sense ser vist pel Cèsar, posat en bona guàrdia a Madrid».³¹² I, En Mayolas, en parlar d’una estada desvirtuada dels Reis Catòlics a Alacant al 1486, que ell analitza i interpreta, subratlla que «si els reis eren a Alacant entre octubre i febrer de 1486, com proposem, i almenys Ferran marxa en sentit nord amb la intenció de traslladar-se a Catalunya, “Madrid” podria substituir “Xàtiva” en els documents originals».³¹³ És a dir, que o bé el Cèsar no era a Madrid o, si hi era, no hi van dur el rei gal. Com que el text especifica que van portar el presoner en un lloc on el Cèsar no el va poder veure, per més que se’ns digui que va ser a «Madrid», és que –com ara sabem– el van haver de dur a Xàtiva a l’espera que l’Emperador hi arribés.

Comptat i debatut, ara ja som plenament conscients, mercès a la informació de cronistes gens tinguts en compte per la historiografia moderna, que l’Emperador va donar ordres precises perquè es dugués el rei francès a Xàtiva. I ho fes el virrei Lanoy amb l’armada naval. L’hem vist a Barcelona, Tarragona i València, i així mateix l’hem pogut intuir a Gandia i Dènia. Tot ens indica que En Lanoy va dur el monarca cap al sud, seguint la costa, fins a Alacant. En Fernández Duro també és del parer que Francesc va ser dut de Barcelona a València «sense cap incident en la travessia» i que «el 28 [de juny] sortí d’aquesta ciutat cap a Alacant».³¹⁴ I, llavors, si fos realment així, també podria semblar que es va aturar a Benidorm, perquè al 31 de maig d’aquell mateix 1525, «Alfons Fajardo, senyor de Polop, es reuní amb els oficials reials i s’arribà a un acord perquè tingués en ordre el castell de Benidorm».³¹⁵ ¿A qui hi esperarien en aquells propers dies de juny i juliol? A qui de tan important, que siguin els oficials reials els qui encarreguin al senyor de Polop de tenir el castell a punt? Tot sembla apuntar que, pel que anem copsant, hi esperarien la visita del virrei i el rei presoner, que viatjaven cap a Alacant.

Cada vegada es fa més palès que el rei gal va ser dut de València a Alacant i d’aquí a Xàtiva. Ens ho torna a corroborar En Thomas Henry Dyer: «Francesc fou desembarcat a Alcant i fou llavors conduït a la fortalesa de Xàtiva».³¹⁶ A més a més, i ja com a colofó, En Jean-Baptiste Capefigue ens assegura que després de la rendició del rei francès a Pavia, «el marquès de Lannoy remercia el rei la seva lleial intervenció i, nogensmenys, per ordre de Carles Cinquè, l’hagué de conduir a la fortalesa de Xàtiva, al regne de València, en una terra gairebé deserta, [i en un] castell fort i estret, on els reis d’Aragó hi tancaven els