Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV

baronies de Finestrat y Relleu y dels llochs de Piles, Palmera y Rafalsineu y del present lloch de Pedreguer, atès e considerat que en lo acte de població del dit present lloch de Pedreguer, rebut per lo notari dejús scrit a VIII dies del mes de maig del any propassat M DC XI, per y entre parts de mi, dit don Fernando Pujades, compte de Anna, de una, y los nous pobladors del dit lloch de Pedreguer de part alta, entre altres coses, en lo quart capítol del damunt dit acte de població los dits vasalls y nous pobladors són tenguts y obligats a donar-me e pagar-me simul et in solidum y·n perpetuum, cascun any, tres mil y tre-centes lliures moneda reals de València en lo modo y forma que en dit capítol se conté per rahó del cens de totes les cases, terres y posisions de dit lloch de Pedreguer, Matoses y Albardanera, les quals dites tres mil y tre-centes lliures an de comensar a pagar-me, dits vasalls y nous pobladors, simul et in solidum, des de el primer dia del mes de dehembre del any M DC XV en avant, com més llargament se conté en dit quart capítol del damunt dit acte de població. E attès norresmenys que yo, en lo capítol XXVIII del damunt dit acte de població prometí als dits vasalls y nous pobladors que·ls donaria y els faria mercè y acte de establiment de les regalies del dit e present lloch, a saber és, del forn, fleca, tenda, taverna, ostal y carneseria, dels quals regalies los dits vasalls y nous pobladors poguesen gosar de aquelles imperpetuum y fer a ses pròpies planes e llíberes voluntats, com de cosa pròpia, del primer dia de giner del any M DC XV en avant, com més llargament se conté en dit capítol. E attès així mateix, que los dits vasalls y nous pobladors, en lo present dia de hui me han representat de paraula que a ells no·ls està bé ni·ls convé estar obligats a haver-me de pagar cascun any simul et in solidum imperpetuum les damunt dites tres mil y tre-centes lliures per los respectes a ells ben vists, e que per ço em soplicaven los fes mercè de desobligar-los y exemir-los a què no me aguesen de pagar les dites tres mil y tre-centes lliures simul et in solidum, sinó que les me pagarien en esta forma, a saber és, repartint dites tres mil y tre-centes lliures entre tots los dits vasalls y nous pobladors conforme els cabrà a cada hu respectivament, conforme la casa y heretat que cada hu de aquells respectivament tindrà, y que ningú de aquells puga ésser per mi ni per mos successors compel·lit ni forçat a què pague més de aquella quantitat de cens que li serà tachada y senyalada, y que ningú de aquells sia obligat a pagar per altri en virtut y per rahó de dita obligació per ells feta de què pagarien simul et in solidum les damunt dites tres mil y tre-centes lliures, y que fent-los està mercè, dits vasalls y nous pobladors me tornarien y em restituhirien les damunt dites regalies.

      E com yo so estat content de fer-los dita mercè en la forma damunt dita y de la manera que ells me an soplicat, y attès així mateix que ab acte rebut per lo notari dejús scrit en lo dia de hui, poc ans de aquesta, los dits vasalls y nous pobladors me an restituhit y tornat les dites regalies, per ço, de mon bon grat y serta sciència, ab thenor de la present pública carta etc., desobligue y exen[…]ch als dits vasalls y nous pobladors precents, e acceptants per ells Pere Malonda, justícia del dit e present lloch, Juan Vallés y Damià Matheu, jurats de dit lloch, y Joan Berthomeu, mustasaf de dit lloch, de què no sien tenguts ni obligats a paga a mi ni a mos successors, simul et in solidum, les damunt dites tres mil y tre-centes lliures, ans bé, vull y és ma voluntat que aquelles se repartixquen entre dits vasalls y nous pobladors, y allò que serà tachat y cobrarà cada hu respectivament, aja de pagar, y no puga yo ni mos successors fer pagar a ningú de dits vasalls més allò que li cabrà a pagar de les dites tres mil y tre-centes lliures, conforma la repartició y tacha que serà feta, y no aja de pagar hu per altre no obstant hajen fet dita obligació de dites tres mil y tre-centes lliures simul et in solidum. Açò entès y declarat que yo y mos successors ajam de cobrar, respectivament imperpetuum, de dits vasalls cascun any les dites tres mil y tre-centes lliures en la forma damunt dita. E per a attendre e complir totes les damunt dites coses e cascuna de aquelles, obligue tos mos béns mobles e inmobles, aguts y per haver, onsevulla que sien o seran etc.

      Actum in loco de Pedreguer etc.

229.

      1612.

      Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, presenta als nous pobladors de la Vall d’Uixó, Fondeguilla, Castro i Benissabdó una primera proposta de carta de població amb 53 capítols, a la qual responen amb modificacions a més de la presentació al senyor d’altres 15 condicions o peticions. Les còpies conservades no estan legalitzades i no porten data, per la qual cosa les incorporem amb data del final del 1612 atenent que és de maig de 1613 la carta pobla de la Vall d’Uixó i de juny la de Castro i Fondeguilla. El dia 11 de maig de 1613 els nous veïns de la Vall renunciaren als drets que poguessen tenir per aquesta primera carta pobla. Vide més avall.

      A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 62, n. 5 (1). Còpia simple del segle XVIII.

      B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 62, n. 5 (2). Altra còpia simple també del segle XVIII.

      Edicions:

      a. Peñarroja, L., Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall d’Uxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984, vol. 2, pp. 728-742.

      TEXT

      En crédito de la nueva poblacion de la Vall de Uxó, Alfondeguilla, Castro y Beniçapdón.

      Copia simple de los capítulos que en número de 53 propuso el excelentísimo señor duque don Enrique, de las mercedes y comodidades que entendía hacer a los pobladores de la Vall de Uxó y de los lugares de Alfondeguilla, Castro, etc. Y otra copia también simple, en idioma castellano, que es en el que está la escritura de población, de la respuesta que a cada uno de dichos capítulos dieron los que pretendían ser pobladores, con extensión en su final de otros 15 capítulos de mercedes que solicitaban se les hiciesen, resultando del todo de dichas copias un perfecto conocimiento de que cuantas casas y tierras había en aquellos pueblos y sus términos, quedaron sin dueño por la expulsión de los moriscos. Y por la respuesta al capítulo 35, se deduce que ninguno de los pobladores era del Valle, y por la del 46, que sin duda se entablaron estas proposiciones y respuestas para la escritura de población que se hizo de dicha Valle de Uxó en el año de 1613, pero en ellas no se expresan los nombres de los pobladores.

      La merced y comodidad que el excelentísimo señor don Enrrique Folch de Cardona y antes de Aragón y Córdova, duque de Cardona y de Segorve, marqués de Comares y de Pallás, gran condestable de Aragón, entiende hazer a los pobladores de la Vall de Uxó y de los lugares de la Alfondeguilla y Castro es:

      1. Primeramente, que se les darán las casas de la dicha Vall, Alfondeguilla y Castro por el precio que con juramento declararen un obrero de villa y un carpintero, baxándoles del dicho precio la tercia parte de lo que cada una valiere, y con que se obliguen a pagar por lo demás a censo en emphiteosis, con luysmo y fadiga, que es a seys dineros por libra, y la parte de precio, como no sea más de la mitad, se recivirá a pagas por razon de entrada.

      2. Ítem, que las casas que de presente están maltratadas e inhabitables, se establecerán a los que las quizieren reparar, apreciadas en la forma dicha y por los precios, con el censo de luysmo y fadiga en la manera que se contiene en el capítulo de arriba.

      3. Ítem, que las heras y pallissas que ay en ellas se establecerán en la forma sobredicha.

      4. Ítem, que todas las tierras de la huerta en que se comprehenden qualesquiera que se han acostumbrado regar, aunque sea con difficultad, se les establecerán, obligándose a pagar por cada caysada treynta y seys sueldos de censo, luysmo y fadiga, annuales y perpetuos, y más la quarta parte de los granos y frutos que cog<i>eren y, particularmente, de la oja de las moreras.

      5. Ítem, que se les dará licencia para que pueda hazer cada poblador, en las tierras que se le establecieren, hasta dos hanegadas de alfalfe y no más, con que aya de pagar por razón de censo, luysmo y fadiga, los seys sueldos por hanegada y más ocho sueldos por razón del alfalfe.

      6. Ítem, que de las garrofas y higos, y olivas y nueses y almendras de la huerta ayan de pagar, assimismo, la quarta parte de frutos, reservándose empero para su excelencia los olivos.

      7. Ítem, que todos los frutos y granos de la presente tocante a