XVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits pobladós, vehins del present lloch y sos successors, no puguen vendre, alienar ni transportar, deixar ni llegar en sos testament ni altra qualsevol manera les dites casses y terres que se’ls establiran, y en lo esdevenidor adquiriran, en lo terme de dit lloch, a persones religiosses, sglésies, col·legis, universitats, ciutadans, cavallers ni altres qualsevol persones que gosen de privilegi militar, ni a bandolers, sosts pena de comís, de tal manera que, encontinent, la útil senyoria de les dites casses y terres així alienades, deixades o donades, se consolide y reste consolidada ab la directa. Y si per cas algú dels sobredits succehís ab intestat, encontinent haja de vendre, les casses y terres que heretarà, a vehí del present lloch.
XVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que se fa y entén fer lo present establiment de casses y terres en la forma sobredita, y ab pacte y condició que en qualsevol <cas> se deja y haja de pagar lloïsme, se done y se pague a rahó de dos sous per lliura y no més. Y que tinguen obligació de demanar y obtenir llicència ans de fer les vendes o transportacions per les quals se deja el lloïsme, y que aquelles haja de rebre lo notari que la senyora senyalarà o son procurador, així de les vendes, transportacions com llicències, ab què, en cas de venda, se haja de vendre cassa y heretat per éntregue y no a troços. Açò declarat que puguen, en cas de necessitat, vendre una sort de terra als mateixos de dit lloch, ab què no sia ferreginal ni orta.
XVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits vasalls y successors de aquells no puguen tenir ni portar, per lo terme del present lloch, rabera alguna de porchs171 ni bous, excepto bestiar cabriu y llanar, los quals, sent propris de dits vassals los dits bestiars de cabriu y llanar, los puguen portar cascú lo que vulla, sots pena al que contravindrà al present capítol de perdició de dits porchs y bous, applicadós per a la dita senyora. Açò declarat, que ningun gènero de bestiar cabriu ni llanar puga entrar en la heretat dita de la Coma.
XX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que dits vasalls y pobladós puguen arrancar qualsevol arbres del orta que faran perjuhí, obtessa llicència de la senyora, ab què hajen de donar la soca o canya de dit arbre a la dita senyora si són sirés o nogués los que s’arrancaran.
XXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, per quant serà contingent que algú o alguns dels capítols antecedents y cosses contengudes y pactades en la present capitulació y població, per lo discurs del temps no·s guardàs o observàs per tol·lerància o per descuyt o ignorància de dites cosses, o per altra qualsevol caussa y rahó, y lo intent y voluntat de les parts sia que les cosses contengudes en lo present acte de població se guarden y observen perpètuament, no obstant que per lo discurs del temps se mostre observància y costum en contrari, encara que sia inmemorial. Per ço, mentres no·s mostraran los dits vasalls aver-se mudat y corregit lo dispost en esta població y capitulació, de la qual ha de constar ab acte públich, se haja de estar y estiga al present acte de població y a les cosses en aquell contengudes.
XXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladós, vehins y habitadós de dit lloch de Benillup, per si e per sos successors tinguen obligació y hajen de prestar los sòlits y acostumats homenatjes y jurament de fidelitat a la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora del dit lloch, y a sus successors in perpetuum, regonexent-la per verdadera y natural senyora, guardan-li la fidelitat deguda y acostumada ab les promissions y obligacions en semblants juraments y homenatjes possar acostumades.
[XXIII]. Últimament, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los presents capítols y cascú de aquells sien executoris y puga la una part, qualsevol d’elles, ser compel·lida al compliment y execució de les cosses en dits capítols contengudes y sengles d’elles por lo tribunal y juhí del jutje que l’altra part elegirà, ab facultat de poder mudar y variar. Per a tot lo qual les dites parts y cascuna d’elles renuncien son propri for, sotsmetent-se etc., prometén etc., juren etc., no litigar etc., y renuncien als benifets de apel·lació y recors y tot altre benefici de què puguen ussar per a impugnar y invalidar la present població y capitulació, sots pena de vint sous etc., de la qual pena se’n puga fer consemblant execució, ratto pacto etc.
Los quals capítols llests y declarats per lo notari dejús scrit ab veu alta e inteligible en presència de dites parts, tots digueren que lloaven y aprovaven aquelles de la primera línea fins a la darrera inclucive. Prometent la una part al altra, ad invicem et vicissim, que·ls guardaran y observaran inviolablement, y que en manera alguna no contravindran ni consentiran que persona alguna contravinga a les cosses en dita capitulació contengudes, sots penes en cascú de dits capítols respective scrites y possades.
E per a attendre y cumplir totes les dites cosses e sengles d’elles, les dites parts, és a saber, la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora de dit lloch, obliga tots sos béns, y los dits Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, Luís Sebastià, Nadal Soler, Juseph Soler y Anthoni Llorens, representant tota la universitat, obliguen los béns y drets d’ella y dels vehins y habitadós del dit lloch, presents y esdevenidors, de qualsevol estat que sien o seran, renunciant als benifets de dividir y cedir les accions y al fur de València: «De principali prius conveniendo» etc. Y en nom de les dones que ara són y per temps seran, renuncien als benifets del senatconsult Velleyà y als demés en favor de les dones introduhits, y en nom dels absents y dels menors renuncien al benifet de menor hedat y restitució in integrum172 y a tot altre dret etc.
En fe y testimoni de les quals cosses, tots los sobredits requeriren a mi, Nofre Cantó, notari, los rebés acte públich per memòria en lo esdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut en la sala de la dita cassa de la dita senyora de dit lloch de Benillup, situada en lo dit lloch de Benillup etc.
Testimonis foren presents a totes les dites cosses, quant a les fermes de la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora de dit lloch de Benillup, Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, y Luís Sebastià, Joachim Reig, llaurador, de la vila y baronia de Benilloba habitador, y Christòfol Bernabeu, també llaurador, menor de dies, de la vila de Penàguila, atrobats en dit lloch de Benillup.
Y a les fermes de dits Nadal Soler, Juseph Soler y Anthoni Llorens, que en vint-i-hu de dit mes de octubre del dit any mil sis-cents y dotze, en la vila y baronia de Benilloba fermaren, prometeren, obligaren, juraren y renunciaren, foren testimonis Jaume Terol, pintor de la vila de Cocentayna, y Miquel Colomina, llaurador de la vila de Penàguila, atrobats en dita vila y baronia de Benilloba.
225.
1612, octubre, 21. Elda.
Antonio Coloma i Calvillo, comte d’Elda, modifica la carta de poblament d’aquesta vila d’Elda aminorant les rendes pagades per cases i terres.
Notari, Vicent Pau Alfonso.
A. Ar. Mun. d’Elda, Llibre sobre el procés a la senyoria directa, ff. 150v-169r. Còpia sense data feta pel notari d’Elda Marc Joan Aracil, a partir del document original conservat aleshores a l’arxiu municipal.
B. AHN, Toledo, secció Noblesa, fons Fernán-Núñez, lligall 2179/14. Còpia simple en un manuscrit amb altres cartes de poblament d’aquest estat senyorial, amb lletra del segle XVIII i el text dels capítols en castellà.
Edicions:
a. Sánchez Recio, G., «Carta de población de Elda, 1611-1612», Papeles Alicantinos, núm. 18, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979.
b. Sánchez Recio, G., «Carta de población del señorío de Elda, 1611-1612», Revista del Vinalopó, 14 (2011), pp. 199-201.
TEXT
Die XXI mensis octobris anno a Nativitate Domini M D CXII.
Lo senyor don Antonio Coloma y Calbillo, conte de Elda, senyor de la baronia de Petrer y lloch de Salinas, cavaller del hàbit y milícia del senyor Sent Jaume de la Espasa, comanador de Estepa y capità general