alducar m. ‘testicles’. «Però, solta’m l’alducar / abans que me’l descadarses» (Bernat i Baldoví, 1845a: 24). Mot NR al DIEC. Acc. NR. Metàfora formal.
alefant → elefant.
alelat -ada adj. ‘babau, ximple’. «Veu un agüelo alelat / a una chiqueta molt fina, / y en Bocairent desatina, / com chaval enamorat» (Llombart, 1878: 45). Mot NR al DIEC i ND al DECat, 1a doc. En castellà alelado (Carbonell Basset, 2000: 18; Luque et al., 2000: 28). Mot de creació expressiva.
alel·luia f. ‘turma’. «–So Vicent, fasa’m mercé / de portar dos aleluyes / (...). –Cert, señora, no la entenc. / Diga’m, que són aleluyes? / –Turmes» (Martí, 1997: 324). Acc. NR. Sembla un terme col·loquial de caràcter eufemístic.
alfals m. ‘genitals femenins’. «Que és just quan entra la cuca / en l’alfals d’una donzella, / que el que primer magre suca / vinga a escurar la paella» (Bernat i Baldoví, 1845a: 42). Acc. NR. Metàfora dels pèls del pubis (Cf. Vila, 1990: 153). A més, hi ha una associació amb la cuca ‘membre viril’.
alforja, xafar l’ (a algú) loc. ‘contradir, fer la contra’. «–Señores, (...) és menester nomenar vicari y guardià per a... –Per a res. Así no ham de menester guardians ni vicaris. Yo conec les intensions de vostres paternitats, y a mi ningú em chafa l’alforcha» (El Mole, 1840-41: I, 52). Loc. NR. Metàfora.
algaravia f. ‘assumpte o situació intricada, difícil d’entendre’. «–No hau notat que al nom de Déu / (...), fa unes carases estrañes? / –Té raó. (...) / –Y mireu, mireu, com bota. / –Pués yo no entenc una jota / de tota esta algaravia» (Milacres, 216). Acc. NR. Metàfora que evoca la dificultat per entendre la llengua aràbiga.
alitrencat -ada m. i f. ‘persona de poques forces, fluix, de poca energia’. «Era un pobrús (...), fluix com una estopa, revellit y alitrencat, que a la primera ya no estaria per a festes» (Rondalla, 25), «ni m’encontre alitrencat, / ni rebellit ni pobrús» (Milacre del taberner, 26). Mot NR al DIEC ni al DECat, 1a doc. Metàfora. Hom compara la persona malaltissa o mancada de forces per a dur una vida normal amb un ocell amb les ales trencades, incapacitat per a volar. Cf. ésser un alatrencat ‘veure’s frustrat en els intents’ (Raspall, Martí, 1994: 288).
aljub m. ‘cel·la’. «Per tant, m’estic en ma celda, / ficada en aquest aljub, / divertint-me ja en filar» (Morlà, 47). Acc. NR. Metàfora que evoca la petitesa i l’estretor de la cel·la conventual.
all 1 m. ‘flastomia, paraula obscena o grossera’. «Doctrinar, dius, la família? / Alls y sebes a grapats» (Leon, 1787b: III, 1), «Ya no els voràs raonar / com ans, sempre a la orelleta, / sinó poc, cridant y mal (...) / Y asò sempre acompañat / o de fosques, alls y pilotetes» (Martí, 1997: 281), «A qué tanto capellán!, / tirant un gran all, digué» (Civera, 1820: 33), «tirar tota clase de alls, / blasfèmies y maldisions» (Un pillo, 58). Acc. NR al DIEC ni al DECat, 1a doc. Sovint amb els verbs tirar o llançar. En ocasions va acompanyat d’un altre o uns altres substantius sinònims (cebes, fosques). En castellà ajo ‘palabrota’ (Seco, 1970: 276). Metàfora fonamentada en l’olor molt forta i desagradable de l’all, o de la ceba, associada a la impressió, igualment desagradable i violenta, que provoquen en l’oient els mots obscens i grossers. 2 m. ‘colp’. «Al pasar un cheperut / per un carrer o plaseta, / uns chiquets en la pilota / d’un all li afonen la chepa» (La degolla, núm. 8, p. 7). Acc. NR. Metàfora. Com en la primera accepció, però amb un abast físic. 3 anar a l’all loc. ‘anar a mal viatge’. «La mehua dona em reñia / y yo li dia: “Ves a l’all!”» (Civera, 1813b: 4), «La roba no la trobaba, / y la dona vach cridar, dient-li que la portara, / o aniria tot a l’all» (Martí, 1997: 295). 4 enviar a l’all loc. ‘enviar a mal viatge’. «Si dius que sí, testimonis. / I si no, t’envie a l’all» (Martí, 1996: 229), «I el dimoni del notari / sense voler-me soltar, / hasta que el tirí una espenta, / i el vaig enviar a l’all» (ibid., 235). 5 picar alls loc. ‘copular’. «Tota dona de vergonyes / lo allioli vol tastar, / y en veure mà de morter, / reventa per picar alls» (Mulet, 294). El verb picar es fa servir aplicat a l’activitat sexual (cf. Vila, 1990: 274; Pomares, 1997: 259; Verdaguer, 1999: 216). A banda d’això, es construeix la imatge picar alls tenint en compte la relació amb mà de morter, figuradament ‘membre viril’. 6 tirar-ho a l’all ‘enviar-ho a mal viatge’. «pega-li foch al corral, / pucha correns a la cambra, / y tira-u tot allà a l’all, / que no quiero trastos viejos» (Del cas de la loteria, 3). Locs. NR. Aquestes locucions estan formades sobre la idea pejorativa d’all, tal com l’hem vista en 1.
allargar 1 prnl. ‘anar-se’n, allunyar-se’. «menos la Romana, / que al descuido de tots se allargaba» (Chiste nou de la galocha, 3), «En saber lo que yo vull, / ya m’allargaré» (Zapaté, 1867: 28). Acc. NR al DCVB ni al DIEC, 1a doc. En castellà largarse ‘marcharse’ (Besses, 1905) i largar ‘soltar, poner en libertad’ (Alonso Hernández, 1977: 477). La noció de distància present en el verb allargar ‘fer més llarg en l’espai o en el temps’ passa a aplicar-se per extensió a l’allunyament físic en l’espai. 2 prnl. ‘morir-se’. «Ya sap que·l [marit] mort era un peje / que féu molt bé en allargar-se» (Palanca, 1872a: 17). Acc. NR. Desplaçament metafòric de l’anterior, per tal com la mort s’entén com l’últim viatge, del qual ja no es torna. 3 allargar-se a l’atre bàrrio loc. ‘morir-se’. «Y als cuatre dies li agarra / un atac de plopeixia, / me u deixa tot, y s’allarga / a l’atre bàrrio» (Escalante, II, 128). Loc. NR. 4 allargar-se en tot lo fil loc. ‘anar-se’n, marxar’. «Y prengué el pendil / y també s’allargà en tot lo fil. / Y les filaneres / crec que a les hores d’ara / encara l’esperen» (Martí, 1997: 333), «Sàpies que u tinc arreglat / pa allargar-me en tot lo fil / a on no me puguen peixcar» (El coloqui dels Borbons, 1), «Que s’allargue en to lo fil, / que se l’amporte Pateta» (Barreda, 1870: 6). Loc. NR al DECat ni al DIEC i ND.
allascar prnl. ‘anar-se’n’. «eixe tio / (...), si pronte d’así no s’allasca, / l’embestixc y el mondongo li trac» (Llombart, Cester, 1885: 201). Mot NR. → llascar. allaugerar 1 tr. ‘robar’. «En dos dies vach dependre / l’art de la escamotasió, / allaucherant els cabasos / dels descuidats compradors» (Un pillo, 22), «hi a altra clase de chiquillos (...), / qu·en mich de la confusió, / s’entretenen per diversió / en... allaucherar bolsillos» (Ensisam, 182). En Pomares (1997: 23); en castellà aligerar (León, 1996: