El futur no és el que era. Joan Mayans

l’any. En acabar, transpiraven tanta complicitat que no trobaven paraules per expressar-la.

      —T’ha agradat… el cafè? —va preguntar ella, amb la veu rovellada de qui fa estona que no diu res.

      —M’ha encantat… el cafè —responia ell, girant-se cap a ella, repetint l’entonació de la frase i passejant-li els llavis, molt delicadament, per l’espatlla.

      —El faig molt bo jo… el cafè —va afegir la Francina, tancant els ulls, esperant que ell continués cap al seu coll.

      El Kai se la mirava com si tingués davant una aparició. No podia creure’s com s’assemblava aquella cara, aquelles parpelles, aquells llavis en forma de somriure lànguid, a la imatge exacta que tenia d’ella, en moments com aquells, per molts anys, i moltes nits, i molts llits que haguessin passat. Ella va obrir els ulls i el va veure mirant-se-la. Va estirar el somriure i el va convertir en un sospir, que es va convertir en un gemec, que es va convertir en un badall de placidesa.

      —Va! Moguem-nos. Haig de ventilar aquesta habitació. Fa molta olor de sexe.

      —Molta —va contestar el Kai, aspirant de forma teatral i exagerada.

      —Va, mou-te!

      —M’encanta aquesta olor —va dir el Kai, fent una pausa i tornant a aspirar profundament, tancant els ulls—. Escolta, pot ser que faci la mateixa olor que feia l’altre pis teu? Abans? L’ambientador, vull dir.

      —Pot ser. Però no és ambientador. És un encens que m’agrada. Potser sí que fa anys que faig servir el mateix, sí. Per?

      —Per res. Que m’agrada. És com viatjar en el temps.

      —Està bé, això. Viatjar en el temps a través de les olors.

      Li va fer un petó. Van desfer el llit. Es buscaven constantment. Es tocaven. Se somreien. Se sentien lliures, plens i adolescents. Van obrir els porticons de les persianes del balcó. Mentre ell es posava els texans i les sandàlies, ella ruixava l’habitació de desodorant domèstic. L’olor de l’encens i de saliva, suor i làtex es va desintegrar ràpidament sota la invasió d’aroma artificial de llimona. Ella va triar no posar-se pantalons. En calces i una samarreta ampla, l’acompanyà pel passadís fins a la porta del pis. La que donava a l’escala. La que els retornava a la vida real.

      —Marxeu quan, doncs? —va preguntar ella.

      —Diumenge. Vosaltres?

      —La setmana que ve, no ho sé exactament. El Jep té uns cursos a la universitat d’estiu de la Central.

      La menció del Jep va sobtar-los a tots dos. El seu nom es va escampar al seu voltant com si algú hi hagués fet un pet. La realitat fa pudor, quan has viscut un parell d’hores de fantasia. No queda res de l’encens, ja.

      —Passa unes vacances genials, vale? —va afegir la Francina, per diluir la incomoditat del moment.

      —Això faré.

      —Kai.

      —Què?

      —No hi pensis gaire, en això, vale?

      —És clar que no. Això només era un cafè, oi? Un cafè de comiat, vam dir.

      —Exacte.

      —Fran.

      —Què?

      —Que m’ha agradat molt, el cafè.

      Somreien des del fons de l’ànima, lamentant i celebrant el pacte al qual havien arribat. Es van fer un últim petó als llavis, tancats i inflats. Ella va tancar la porta. Ell baixà per l’escala. I van respirar amb una barreja d’alleujament i satisfacció.

      Va ser ella qui va trencar la promesa quan li escrigué només vuit dies després. Els missatges anaven i venien entre platges, piscines i lavabos de restaurants. Compartien fotos ridícules i comentaris quotidians. Aviat van començar a incloure-hi petites mostres d’enyor, que el Kai dosificava a la baixa i ella distribuïa amb compte. Quan van tornar a veure’s, a primers de setembre, cap dels dos va esmentar cap pacte trencat ni cap promesa traïda. Sense demanar-se permís, van reprendre-ho on ho havien deixat, més pàl·lids i més prims, cinc setmanes enrere.

      Ara se la mira sortint del lavabo d’un hotel, amb una gran tovallola blanca que li encercla el cos i una de petita amb què prova d’eixugar els seus cabells de color negre intens. La penja en una barra i es gira cap a ell. Avança seriosa, capficada, com si vingués d’un lloc molt llunyà. Quan encreuen les mirades, però, ella somriu, amplament, teatralment. S’espolsa els cabells i esquitxa l’esquena nua del Kai, que li segueix el joc i demana: “Més, més, castiga’m més.” Ella riu. Ell l’abraça pel cul i prova de fer-la caure al llit, amb ell. Ella converteix la rialla en una súplica tova: “No, no, Kai, que haig de marxar, avui ja no tinc més temps.” Ell escenifica una protesta infantil i la deixa anar. Es vesteixen, es fan un petó abans de sortir i, un cop a fora, se separen ràpidament, més per anar per feina que per por que algú pogués veure’ls.

      Quinze minuts més tard, ell puja al tren que el portarà cap a casa i envia un whatsapp per dir que està de camí i per preguntar si cal que dugui res. Vint-i-cinc minuts després, ella fa girar la clau de la porta de casa seva i crida un “Hola!!!” que només és contestat pel soroll accelerat d’una sèrie de dibuixos de la tele. Tots dos, en paral·lel, tapen el seu secret amb els rituals domèstics de cada dia. Es deixen envoltar per les simfonies quotidianes que, de manera molt similar, interpreten les seves respectives famílies. Per dins, però, noten l’escalfor de quelcom prohibit, emocionant, egoista i significatiu. I, almenys en aquest moment, quan encara senten els dits de l’altre enfonsats en la seva carn, ni els passa pel cap penedir-se’n.