Els mitjans. Per què són importants. Nick Couldry

tot això que avui, en general, les persones estan connectades amb més gent que abans? Això és el que se sol afirmar des dels departaments de màrqueting, com a mínim. Però les dades mostren que, des de la introducció del telèfon, tendim a utilitzar les noves tecnologies per connectar-nos més amb els cercles que ja coneixíem, és a dir, la família i els amics.8 La qüestió més important, per tant, no és amb qui ens connecten els mitjans, sinó si la connexió intensificada amb els que ja tractàvem abans millora la nostra vida personal.

      Dins de les famílies, entren en joc diverses forces molt complexes d’analitzar. El gran novel·lista rus Tolstoi va escriure que «totes les famílies felices s’assemblen —són felices de la mateixa manera—, però cada família infeliç ho és a la seva manera».9 Podem afirmar amb seguretat que les famílies felices fan servir els mitjans per mantenir-se en contacte regularment, per trobar noves maneres de ser espontànies juntes, per arxivar els seus records amb més eficàcia i per coordinar millor les seves activitats. Però la cosa no s’acaba aquí.

      També han sorgit alguns patrons de comportament alarmants. En primer lloc, cada vegada es tem més que els mitjans de comunicació proporcionen una via d’escapament del tedi o l’opressió de la vida familiar massa fàcil, i generen, especialment entre els joves, formes d’addicció a les pantalles que l’Organització Mundial de la Salut inclou dins de la seva definició de «consum de substàncies».10 A més, els mitjans es poden incorporar a les interaccions familiars de maneres tòxiques. Ara deixem entrar dispositius de gravació en espais on no n’havíem tingut mai, com ara l’habitació d’una parella. I això no és cap problema quan la relació va bé, però si les coses es torcen, poden sorgir pràctiques reprovables com el porno de venjança. Aquest acte, reconegut com un delicte en cada vegada més països, gairebé sempre és comès per homes contra dones.

      La capacitat del telèfon intel·ligent per fer circular imatges instantàniament i a gran escala ha estat batejada per un sociòleg com a autocomunicació en massa;11 emissions do it yourself, vaja. El problema és que de vegades el que s’emet no reflecteix ni l’auto ni el self, no és un mateix. Així, en paral·lel al telèfon intel·ligent, i de forma més discreta, també han irromput les càmeres espia. Els mitjans posen a les mans de qualsevol una eina per difondre la intimitat dels altres quan aquests no en tenen absolutament cap intenció ni ganes. Parlem de pràctiques com l’upskirting, el fet de gravar la roba interior d’algú sense el seu consentiment, que diversos països estan considerant classificar com un delicte, i la molka, imatges de caràcter sexual filmades d’amagat, que ha generat un nombre de detencions creixent a Corea del Sud.12 Una vegada més, generalment són els homes els que cometen aquests actes contra les dones.

      Aquestes activitats infames representen una part important de l’ordre emergent —o hauríem de dir-ne desordre?— de les societats i els mitjans. Són tan pròpies del que significa viure en un món connectat com els xats plens de fotografies de menjar, reunions familiars i amics somrients.

Conclusió: els mitjans com un ecosistema

      Ara posem el focus sobre una qüestió que ha estat present al llarg de tot el capítol. Els mitjans, en connectar-nos més i de noves maneres, no afecten les relacions de poder de forma senzilla; més aviat ofereixen noves eines per al poder, nous espais de conflicte i, amb sort, de cooperació. Habitualment, esperem obtenir conclusions plenament positives o negatives de tot el que produeixen. Però això no funciona així. Com podem esperar resultats absoluts si connecten milers de milions de persones i els permeten fer virtualment tot el que vulguin?

      Els mitjans connecten els nostres mons de formes complexes. Ens n’adonem quan pensem en la xarxa d’interrelacions que hi experimentem. Fem tantes coses interrelacionades a través dels mitjans, i aquests en fan tantes amb nosaltres, que la idea de pensar en tot plegat com un entorn, un ecosistema viu, cobra sentit. No ens costa gens concebre els espais on conviuen altres animals en aquests termes. De fet, en biologia o zoologia mai parlem aïlladament de diferents animals, ni tan sols de recursos alimentaris, sinó d’ecosistemes sencers d’elements que interactuen, ecosistemes que, com per fi hem entès, lamentablement, poden existir en desequilibri.

      Aquesta perspectiva ecològica significa tenir en compte no només quines tecnologies dels mitjans utilitzem, sinó també quines són les seves conseqüències a llarg termini per a la nostra manera de relacionar-nos entre nosaltres com a éssers humans. La interactivitat dels mitjans actuals és un tret essencial de l’ecosistema contemporani, i el diferencia de tots els que han existit en èpoques anteriors. Sempre que tinguem a l’abast un ordinador, podrem enviar i rebre un missatge des de qualsevol punt geogràfic. Amb internet i la seva arquitectura anomenada end-to-end o d’extrem a extrem, qualsevol de nosaltres, en principi, pot transmetre un missatge a tants destinataris com vulgui, i també pot esperar que els altres facin el mateix. Això vol dir que els nostres usos d’internet —les decisions que prenem sobre quines imatges enviem i quines obrim— no queden fora de l’ecosistema dels mitjans, sinó que en formen part.

      Tot i això, els mitjans, en connectar-nos, el que afecten són les dinàmiques de poder que ja configuraven les relacions interpersonals en els llocs de treball i les escoles, les famílies i els grups d’amics, els moviments religiosos i les associacions polítiques, i entre classes, gèneres, generacions i races. Per tant, amb les connexions que possibiliten, contribueixen a construir el present, però ho fan sempre sobre els fonaments del passat. I, a mesura que donen forma a les societats, també les representen davant dels seus propis membres d’una manera determinada, tant si aquests s’identifiquen amb el reflex que els ofereix el mirall dels mitjans com si no. Al capítol següent analitzarem el funcionament d’aquests processos de representació i els riscos i els beneficis que produeixen.