A més, els Pares sinodals han invitat a celebrar també la Paraula de Déu en ocasió de pelegrinatges, festes particulars, missions populars, retirs espirituals i dies especials de penitència, reparació i perdó. Pel que es refereix a les moltes formes de pietat popular, encara que no són actes litúrgics i no han de confondre’s amb les celebracions litúrgiques, convé que s’hi inspirin i, sobretot, ofereixin un adequat espai a la proclamació i a l’escolta de la Paraula de Déu; en efecte, «en les paraules de la Bíblia, la pietat popular trobarà una font inesgotable d’inspiració, models insuperables de pregària i fecundes propostes de diversos temes».57
1 Cf. Lc 24,27.
2 CIC, càn. 1248, § 2.
3 Cf. Acta Martyrum Bytiniae, a D. Ruiz Bueno, Actas de los Mártires (BAC 75), Madrid 1951, 973.
4 Sagrada Congregació de Ritus i el Consilium, Instrucció Inter oecumenici 37: AAS 56 (1964) 884-885; CIC, càn. 1248, § 2.
5 SC 106; Cf. SC, Apèndix, «Declaració sobre la reforma del Calendari».
6 Cf. Ap 1,10; cf. també Jn 20,19.26; Fets 20,7-12; 1Co 16,2; He 10,24-25.
7 Cf. Didakhé 14, 1, ed. F. X. Funk, Doctrina duodecim Apostolorum (Tübingen 1887) 42.
8 Sant Justí, Apologia I, 67: PG 6, 430.
9 Didascalia Apostolorum, 2, 59, 1-3, ed. F. X. Funk 1, 170.
10 SC 106.
11 Sant Ignasi d’Antioquia, Ad Magnesios 9, 1, ed. X. F. Funk, 1, 199.
12 Cf. Pau VI, Al·locució a un grup de bisbes de França en visita «ad limina», 26 març 1977: AAS 69 (1977) 465: «L’objectiu ha de seguir sent la celebració del sacrifici de la missa, l’única realització veritable de la Pasqua del Senyor».
13 SC 106.
14 Cf. Instrucció Eucharisticum mysterium, núm. 25: AAS 59 (1967) 555.
15 Íd.; SC 106.
16 Cf. «Le sens du dimanche dans une société pluraliste. Réflexions pastorales de la Conférence des evêques du Canada», La Documentation catholique 1935 (1987) 273-276.
17 Ap 7,9.
18 Cf. SC 35,4.
19 Ritual de la sagrada comunió i del culte al misteri eucarístic fora de la missa, «Ritu de la comunió i culte eucarístic fora de la missa», núm. 26.
20 Cf. Pau VI, Al·locució assenyalada a la nota 12: «Avanceu amb discerniment, però sense multiplicar aquest tipus de reunions, com si fossin la millor solució i l’última oportunitat».
21 Missal Romà, Per les vocacions als ordes sagrats, Oració sobre les ofrenes.
22 Pau VI, Decret Presbyterorum ordinis, núm. 6.
23 Instrucció Eucharisticum mysterium, núm. 26.
24 Cf. Pau VI, Motu proprio Ad pascendum, núm. 1: AAS 64 (1972) 534.
25 CIC, càn. 230, § 3.
26 Ritual de benediccions, Primera part, c. V, II.
27 CIC, càn. 230, § 3.
28 Cf. SC 28.
29 Cf. SC 29.
30 CIC, càn. 1248, § 2.
31 Ordenament general de la Litúrgia de les Hores, 22.
32 Congregació per a la doctrina de la fe, Carta... sobre algunes qüestions referents al ministre de l’Eucaristia (6 agost 1983): AAS 75 (1983) 1007.
33 Cf. Ordenament general de la Litúrgia de les Hores, 258; cf. Ritual de benediccions, núms. 48, 119, 130, 181...
34 Ritual de la sagrada comunió i del culte al misteri eucarístic fora de la missa, núm. 20
35 Cf. Ordenament General de la Litúrgia de les Hores, 258.
36 Cf. CIC, càns. 766-767.
37 Cf. Ordenament General del Missal Romà, 45-47.
38 Cf. Ritual de la sagrada comunió i del culte al misteri eucarístic fora de la missa, c. I.
39 Ibíd., núm. 37.
40 Joan Pau II, Al·locució a un grup de bisbes de França en visita «ad limina»,