32. Si sembla oportú es pot fer en aquest moment un cant en honor de la Mare de Déu.
33. Finalment, el ministre, si és diaca, girat cap al poble el saluda i el beneeix amb la fórmula pròpia. Si és laic, demana la benedicció de Déu i se senya, tot dient: «El Senyor ens beneeixi, etc.».
Aleshores, feta la deguda reverència, el ministre es retira.
RESOLUCIONS I MISSATGE DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE
(Conferència Episcopal Tarraconense, 4 juny 1995)
65. El Concili recomana que es faci un esforç per coordinar els horaris i el nombre de les celebracions, en funció de les necessitats dels fidels, del nombre de preveres i de la qualitat de les celebracions. Es tindrà cura de no suprimir l’Eucaristia en els pobles petits, encara que a tal fi calgui reduir el nombre de celebracions en les grans ciutats. Si el nombre de preveres no permet d’assegurar de cap manera l’assemblea dominical eucarística en totes les comunitats, el bisbe de cada Església, amb el seu presbiteri, estudiarà la conveniència d’aplicar el Directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere.
INSTRUCCIÓ SOBRE ALGUNES QÜESTIONS REFERENTS A LA COL·LABORACIÓ DELS LAICS AL MINISTERI DELS SACERDOTS
(Joan Pau II, 13 agost 1997)
Article 7
Les celebracions dominicals en absència del prevere
§ 1. En alguns llocs les celebracions dominicals (CIC, càn. 1248, § 2.) són guiades, per manca de preveres o diaques, per fidels no ordenats. Aquest servei, vàlid i alhora delicat, és exercit segons l’esperit i les normes específiques emanades per la competent autoritat eclesiàstica.44 Per guiar les esmentades celebracions el fidel no ordenat haurà de tenir un especial mandat del bisbe, el qual tindrà cura de donar les oportunes indicacions sobre la durada, el lloc, les condicions i el prevere responsable.
§ 2. Aquestes celebracions, els textos de les quals han de ser els aprovats per la competent autoritat eclesiàstica, es configuren sempre com solucions temporals.45 És prohibit inserir en llur estructura elements propis de la litúrgia sacrificial, sobretot la «pregària eucarística» encara que sigui en forma narrativa, per no provocar errors en la ment dels fidels.46 Amb aquesta finalitat ha de ser sempre subratllat als participants a les celebracions que aquestes no substitueixen el Sacrifici eucarístic i que el precepte festiu se satisfà solament participant a la santa missa.47 En aquests casos, on les distàncies i les condicions físiques ho permeten, els fidels han de ser estimulats i ajudats a fer els possibles per a complir el precepte.
CARTA APOSTÒLICA «DIES DOMINI»
A L’EPISCOPAt, AL CLERgat i ALS FIdELS SOBRE LA SANTIFICACIÓ DEL diumenge
(Joan Pau II, 31 maig 1998)
Assemblees dominicals en absència del sacerdot
53. Queda el problema de les parròquies que no els és possible fruir del ministeri d’un sacerdot que celebri l’Eucaristia dominical. Això passa sovint en les Esglésies joves, on un sol sacerdot té la responsabilitat pastoral dels fidels escampats en un vast territori. Poden donar-se també situacions d’emergència en els països de secular tradició cristiana, quan la rarefacció del clergat impedeix d’assegurar la presència del sacerdot en cada comunitat parroquial. L’Església, considerant el cas d’impossibilitat de la celebració eucarística recomana la convocació d’assemblees dominicals en absència del sacerdot,48 segons les indicacions i les directrius donades per la Santa Seu i confiades, per a llur aplicació, a les Conferències episcopals.49 Amb tot, l’objectiu ha de romandre la celebració del sacrifici de la missa, l’únic veritable acompliment de la Pasqua del Senyor, l’única realització completa de l’assemblea eucarística que el sacerdot presideix in persona Christi, partint el pa de la Paraula i de l’Eucaristia. Es prendran, doncs, a nivell pastoral, totes les mesures necessàries perquè els fidels que en són habitualment privats puguin beneficiar-se’n el més sovint possible, ja sigui afavorint la presència periòdica d’un sacerdot, ja sigui valorant totes les oportunitats per organitzar l’aplec en un lloc central, accessible a diversos grups llunyans.
EXHORTACIÓ Apostòlica POSTSINODAL «SACRAMENTUM CARITATIS»
(Benet XVI, 22 febrer 2007)
Assemblees dominicals en absència del sacerdot
75. Quan s’aprofundeixi en el sentit de la celebració dominical per a la vida del cristià, es planteja espontàniament el problema de les comunitats cristianes en què falta el prevere i on, per tant, no és possible celebrar la santa missa el dia del Senyor. En relació amb aquest fet, s’ha de reconèixer que ens trobem davant de situacions força diferents les unes de les altres. El sínode, abans de res, va recomanar als fidels que acudissin a una de les esglésies de la diòcesi en què sigui garantida la presència del sacerdot, per més que això demani un cert sacrifici.50 En canvi, allà on les grans distàncies fan pràcticament impossible la participació en l’Eucaristia dominical, és important que les comunitats cristianes es reuneixin igualment per lloar el Senyor i fer memòria del dia que li és dedicat. Per més que això cal que es faci en el context d’una adequada instrucció sobre la diferència entre la santa missa i les assemblees dominicals en absència de prevere. L’atenció pastoral de l’Església s’expressa en aquest cas vetllant perquè la litúrgia de la Paraula, organitzada sota la direcció d’un diaca o d’un responsable de la comunitat, a qui se li hagi confiat degudament aquest ministeri per l’autoritat competent, s’acompleixi segons un ritual específic elaborat per les Conferències episcopals i aprovat per elles per a aquesta finalitat.51 Recordo que correspon als Ordinaris concedir la facultat de distribuir la comunió en aquestes litúrgies, sospesant atentament la conveniència de l’opció. A més, s’ha d’evitar que aquestes assemblees provoquin confusió sobre el paper central del sacerdot i la dimensió sacramental en la vida de l’Església. La importància del paper dels laics, als quals s’ha d’agrair la seva generositat al servei de les comunitats cristianes, mai no ha d’amagar el ministeri insubstituïble dels sacerdots per a la vida de l’Església.52 Així, doncs, s’ha de vetllar atentament perquè les assemblees sense prevere no donin lloc a punts de vista eclesiològics que contrastin amb la veritat de l’Evangeli i la tradició de l’Església. És més, haurien de ser ocasions privilegiades per demanar a Déu que enviï sants sacerdots segons el seu cor. Sobre aquestes qüestions, no deixa de commoure el que escrivia el papa Joan Pau II en la Carta als Sacerdots per al Dijous Sant de 1979, recordant aquells llocs on la gent, privada del sacerdot per part del règim dictatorial, es reunia en una església o santuari, posava sobre l’altar l’estola que conservava encara i recitava les oracions de la litúrgia eucarística, i heus aquí que «en el moment que correspon a la transsubstanciació davalla enmig d’ells un profund silenci», donant així testimoni de l’ardor amb què «desitgen escoltar les paraules, que només els llavis d’un sacerdot poden pronunciar eficaçment».53 Precisament des d’aquesta perspectiva, tenint en compte el bé incomparable que es deriva de la celebració del Sacrifici eucarístic, demano a tots els preveres una activa i concreta disponibilitat per visitar tant sovint com sigui possible les comunitats confiades a la seva atenció pastoral, per tal que no romanguin massa temps sense el Sagrament de la caritat.
EXHORTACIÓ Apostòlica POSTSINODAL «VERBUM DOMINI»
(Benet XVI, 30 setembre 2010)
Celebracions de la Paraula de Déu
65. Els Pares sinodals han exhortat tots els pastors a promoure moments de celebració de la Paraula en les comunitats que tenen confiades:54 són ocasions privilegiades de trobament amb el Senyor. Per això, aquesta pràctica comportarà grans beneficis per als fidels, i s’ha de considerar un element rellevant de la pastoral litúrgica. Aquestes celebracions adquireixen una rellevància especial en la preparació de l’Eucaristia dominical, de manera