Comunicació NoViolenta. Marshall B. Rosenberg. Читать онлайн. Newlib. NEWLIB.NET

Автор: Marshall B. Rosenberg
Издательство: Bookwire
Серия:
Жанр произведения: Сделай Сам
Год издания: 0
isbn: 9788412027006
Скачать книгу
a més d’un nou llenguatge. Estic sorprès de veure que bé que encaixa amb la meva pràctica mèdica. Tinc més energia i alegria a la feina a mesura que vaig entrant més en la dansa de la CNV.

      UN METGE DE PARÍS, FRANÇA

      Altres persones fan servir aquest procés en el terreny polític. Una membre del consell de ministres de França que estava de visita a casa de la seva germana va comentar com havia canviat últimament la manera en què ella i el seu marit es comunicaven i es dirigien l’una a l’altre. Quan la seva germana li va parlar de la CNV, la ministra, encoratjada, va esmentar que la setmana següent havia de negociar unes qüestions bastant delicades relacionades amb els procediments d’adopció entre França i Algèria. Encara que hi havia poc temps, vam enviar un formador que parlava francès a París perquè treballés amb ella. Temps després, la ministra va atribuir gran part de l’èxit de les negociacions amb Algèria a les tècniques de comunicació que acabava d’adquirir.

      A Jerusalem, durant un taller al qual van assistir israelians de diferents orientacions polítiques, els participants van fer servir la CNV per expressar-se sobre el controvertit assumpte de Cisjordània. Molts dels israelians que s’han establert a Cisjordània estan convençuts que en fer-ho compleixen amb un mandat religiós, i estan atrapats en un conflicte no només amb els palestins, sinó també amb altres israelians que reconeixen les ànsies de sobirania nacional dels palestins en aquesta regió. Durant una sessió, una de les meves formadores i jo vam fer una demostració d’escolta empàtica fent servir la CNV i després vam convidar els participants a fer torns per dramatitzar les diferents postures posant-se els uns en el paper dels altres. Al cap de vint minuts, una de les residents de la zona va declarar que estaria disposada a plantejar-se renunciar a les reivindicacions territorials i deixar Cisjordània per anar a viure al territori reconegut internacionalment com a pertanyent als israelians si els seus oponents polítics la poguessin escoltar de la manera en què els presents l’acabaven d’escoltar.

      La CNV es fa servir avui dia a tot el món com un valuós recurs per a les comunitats que s’enfronten a conflictes violents i situacions de greu tensió ètnica, política o religiosa. Em resulta particularment gratificant que la CNV es difongui i s’apliqui a la mediació per resoldre conflictes a Israel, Palestina, Nigèria, Ruanda, Sierra Leone i altres llocs. Un cop, alguns dels meus col·laboradors van ser amb mi a Belgrad durant tres intensos dies oferint formació a ciutadans que treballen per la pau. Quan hi vaig arribar, la desesperació estava visiblement gravada en els rostres dels participants, ja que el país estava immers en una brutal guerra a Bòsnia i Croàcia. A mesura que la formació avançava, els sentíem la música del riure a la veu: havien arribat a sentir una profunda gratitud i una gran alegria per haver trobat l’empoderament que buscaven. Al llarg de les dues setmanes següents, en altres sessions de formació a Croàcia, Israel i Palestina, vam tornar a veure com altres ciutadans desesperats de països estripats per la guerra recuperaven els ànims i la confiança gràcies a la formació en CNV que havien rebut.

      És una benedicció per a mi poder viatjar per tot el món ensenyant a les persones un procés de comunicació que els dona força i alegria. Ara, amb aquest llibre, estic content i entusiasmat de poder compartir la riquesa de la Comunicació NoViolenta amb vostè.

       RESUM

      La CNV ens ajuda a connectar amb els altres i amb nosaltres mateixos de manera que aflori la nostra compassió natural. Serveix d’orientació per reestructurar la manera en què ens expressem i escoltem els altres, concentrant la nostra consciència en quatre àrees: el que observem, el que sentim, el que necessitem i el que demanem per enriquir la nostra vida. La CNV promou l’escolta profunda, el respecte i l’empatia, i engendra un desig mutu de donar des del cor. Hi ha qui fa servir la CNV per relacionar-se compassivament amb si mateix, hi ha qui l’aplica per donar més profunditat a les seves relacions personals i hi ha persones que la fan servir per construir relacions eficaces a la feina o a la política. La CNV es fa servir a tot el món per intervenir en disputes i conflictes a tots nivells.

       LA CNV EN ACCIÓ

       Al llarg de tot el llibre hi ha diàlegs encapçalats amb el títol “La CNV en acció”. Aquests diàlegs pretenen transmetre el sabor d’una conversa real en la qual un dels interlocutors aplica els principis de la Comunicació NoViolenta. No obstant, la CNV no és només un llenguatge ni una sèrie de tècniques per fer servir les paraules; la consciència i la intenció que inclou també poden expressar-se per mitjà del silenci, d’una qualitat de presència, així com per l’expressió facial i el llenguatge corporal. Els diàlegs de “La CNV en acció” que trobarà aquí són necessàriament versions condensades i escurçades de situacions reals, en les quals els moments d’empatia silenciosa, les anècdotes, l’humor o els gestos van contribuir a crear un flux de connexió més natural del que pot semblar en aquests diàlegs impresos.

      Presentava la Comunicació NoViolenta en una mesquita del camp de refugiats de Dheisheh, a Betlem, davant un grup de cent setanta musulmans palestins. En aquell moment les actituds cap als nordamericans no eren gaire favorables. Quan estava parlant vaig notar, de sobte, que una onada de commoció encoberta s’estenia pel públic. El meu intèrpret em va alertar: “Murmuren que vostè és nord-americà!” Just aleshores, un home es va posar dret d’un bot i, mirant-me fredament a la cara, va cridar a ple pulmó: “Assassí!” Immediatament, una dotzena de veus més s’hi van unir a cor: “Assassí! Criminal! Assassí de nens!”

      Afortunadament, vaig ser capaç de concentrar l’atenció en el que aquell home sentia i necessitava. En aquest cas tenia algunes pistes. De camí cap al camp de refugiats havia vist diverses bombones de gas lacrimògen buides que havien estat llançades al camp la nit anterior. En cada bombona es distingia clarament la inscripció “Fabricat als Estats Units”. Sabia que els refugiats sentien molta ràbia contra els Estats Units perquè havien proporcionat a Israel gas lacrimògen i altres armes.

      Em vaig dirigir a l’home que m’havia dit “assassí”:

MBR:Està enfadat perquè li agradaria que el meu govern fes servir els seus recursos de manera diferent? (Jo no sabia si la meva suposició era encertada, però el meu esforç sincer per connectar amb el seu sentiment i la seva necessitat era crucial).
Home:Doncs és clar que estic enfadat! A vostè li sembla que necessitem gas lacrimògen? El que necessitem és clavegueram, no pas el seu gas lacrimògen! Necessitem habitatges! Necessitem tenir el nostre propi país!
MBR:De manera que està furiós i agrairia una mica de suport per millorar les condicions de vida i aconseguir la independència política?
Home:Vostè sap com és viure aquí durant vint-i-set anys, com he viscut jo amb la meva família, amb els meus fills? Té la més remota idea de com ha estat per a nosaltres?
MBR:Sembla molt desesperat i es pregunta si jo o qualsevol altra persona podem realment entendre com és viure en aquestes condicions. L’estic entenent bé?
Home:Vol entendre-ho? Digui’m, vostè té fills? Van al col·legi? Tenen pati, a l’escola? El meu fill està malalt! Juga a les clavegueres! A la classe no hi ha llibres! Ha vist algun cop una escola sense llibres?
MBR:El que m’arriba és que és molt dolorós per a vostè pujar els seus fills aquí; li agradaria que jo sabés que el que vol és el mateix que tots els pares volen per als seus fills: una bona educació, l’oportunitat de jugar i créixer en un entorn saludable...
Home:Així és! El més bàsic! Drets humans. No és així com en diuen, vostès, els nord-americans? Per què no venen més nord-americans i veuen quina mena de drets humans ens estestan donant?
MBR:Li agradaria que més nord-americans fossin conscients de l’enorme patiment que hi ha aquí i valoressin en profunditat les conseqüències de les nostres accions polítiques?

      El diàleg va continuar, ell expressant el seu dolor