Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Carme Junyent

implícit, més greu, és que s’atribueix sexe als objectes inanimats; ve a dir que els objectes tenen una semàntica inherent per la qual uns objectes pertanyen al sexe mascle i d’altres, al femella. El tercer ho remata perquè situa el gènere gramatical en el món de les «coses», de manera que el gènere gramatical masculí remetrà als homes. El cas és que només el 15 % de les llengües existents marquen el gènere gramatical i, entre aquestes llengües, els objectes poden pertànyer a gèneres diferents (p. ex., en alemany el «sol» és del gènere femení).

      El resultat és que aquests implícits porten a fer el fals raonament que, en les llengües que tenen marca obligatòria de gènere gramatical i en les quals el gènere masculí funciona com a no marcat, s’ha de desdoblar per no invisibilitzar les dones. Però, com sovint ha assenyalat M. Carme Junyent, en algunes llengües el gènere no marcat és el femení i no hi ha res que mostri que les dones resultin socialment més visibles.

      Protàgores va cometre l’error d’assignar els termes masculí/femení a les marques de gènere gramatical. Actualment s’ha comès un altre error, utilitzar el terme gènere per referir l’experiència subjectiva de sentir-se home o dona. I embolica que fa fort.

1. Colom, R. i Jayme, M. (2014). La psicología de las diferencias de sexo. Madrid: Biblioteca Nueva.