17. Vegeu Ferran de Sagarra i de Siscar, Sant Vicens de Sarrià. Dades i clarícies referents a la història d’aquesta vila i parròquia, Barcelona, 1921, passim, i Josep M. Martí i Bonet, Sant Vicenç de Sarrià, Barcelona, 1987, p. 336; el germà tan aviat figura amb el nom de Benet com de Bernat. Cal remarcar, a més, la menció expressa de la casa pairal (on Parets i un seu fill cercaran refugi durant la pesta de 1651) al MNA, vol. XV, p. 175, entrada del 12 d’agost de 1651. La «creu d’en Mans», a la cruïlla de les actuals travessera de les Corts i carretera de Sarrià, va ser una fita local fins al segle XIX, segons Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història, 3 vols., Barcelona, 1972-1975, vol. I, p. 618. A la seva crònica (II, 45r), Parets diu que tenia a Barcelona dues cunyades que no volgueren visitar la seva dona —germana d’elles— quan aquesta emmalaltí de pesta, però no en tenim cap altra referència.
18. ACB, Esposalles, vol. 86, f. 66v (6 de gener de 1653). Josep Corbera vivia encara l’any 1649, quan va ser nomenat caporal artiller de la milícia urbana, al baluard de Santa Eulàlia; vegeu els Repartiments dels cabos artillers que estan ab diferents puestos de guarnicio de la muralla…, Barcelona, viuda Mathevat, 1649. Corbera vivia l’any 1640 al carrer Jaume Giralt, prop de l’esmentat baluard, segons un dels censos coetanis (AHCB, C-XVI, Guerra, vol. 6, «Llibre de Sinquantena»). Cal recordar que la mestressa de la primera muller de Parets, Maria, també es deia Corbera.
19. No ha estat possible localitzar-ne els capítols matrimonials, redactats el mateix dia de la boda pel notari Gervasi Verdera. El 14 de maig de 1654 Parets signava una àpoca relativa al dot, la major part del qual era en efectiu dipositat a la taula de canvi barcelonina; vegeu AHPB, Joan Baptista Vidal, Decimum quartum prothocollum sive manuale instrumentorum, de 26 de desembre de 1653 a 22 de desembre de 1654, ff. 163v-164r.
20. El més corrent, segons la pràctica local, era que aquesta mena de documents fossin presos pel mateix notari que portava altres afers de l’interessat. S’han remirat, doncs, però sense èxit, els atapeïts manuals de Francesc Pla (el notari que havia redactat el testament del pare de Parets) i de Josep Ferrer (que va encarregar-se de l’inventari post mortem de Parets), a més de molts altres protocols de notaris coetanis.
21. Vegeu-ne alguns detalls a MHE, vol. XX, pp. XX-XXI.
22. AHPB, Josep Ferrer, Llibre d’inventaris i encants, 1649-1682, s. n. (7 de juliol de 1661). Sobre les pintures incloses en la relació, vegeu-ne unes breus consideracions a James S. Amelang, «Los loros de Parets: reflexiones sobre una fuente autobiográfica», Estudis, 30 (2004), pp. 7-20.
23. ACA, Monacals, Hisenda, vol. 648, Informacions d’aspirants al convent de Santa Mònica, 1622-1667, núm. 47.
24. Tanmateix, l’any 1716 una certa Maria Prats, vídua d’un assaonador, compartia el lloguer d’una casa de la plaça de l’Oli, segons AHCB, Cadastre, vol. 14, Repartimiento de casas [1716], f. 437v. Altrament, al principi de la dècada de 1720, un Francesc Parets, sabater, figurava inscrit al cadastre (AHCB, Cadastre, vol. 22, Cases, censos i censals, 1723-1727). Es tracta sens dubte de la mateixa persona inscrita en el registre coetani d’esposalles (ACB, Esposalles, vol. 116, f. 37r [30 de gener de 1710], i vol. 123, f. 116v [22 de març de 1723]). No s’ha documentat, però, cap relació entre Parets i aquestes altres persones.
25. Per a un tractament més ampli, vegeu James S. Amelang, «Una sociabilitat barcelonina del segle XVII: text i context d’un menestral», Pedralbes, 16 (1996 [1997]), pp. 47-58; i Íd., «La sociabilitat a l’edat moderna: algunes qüestions de mètode», dins Sociabilitat i àmbit local. Actes del VI Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya, Barcelona, 2003, pp. 41-54.
26. AHPB, Josep Ferrer, Llibre d’inventaris i encants, 1649-1682, s. n. (7 de juliol de 1661).
27. Els notaris de Barcelona es classificaven en dues categories: notaris públics, que eren designats per les autoritats municipals i tenien cura de la considerable paperassa notarial quotidiana, i notaris reials, nomenats per privilegi reial, que eren els responsables de la documentació cancelleresca. Sobre la distinció, vegeu Eusebio Fina i Girbau, Notas históricas del Ilustre Colegio de Procuradores de Barcelona, Barcelona, 1932, pp. 40-45.
28. El mateix Mans és esmentat a Pedro Fatjó Gómez, La Catedral de Barcelona en el siglo XVII: las estructuras y los hombres, Universitat de Barcelona, tesi doctoral, 1999, sobretot pp. 579, 618, 632 i 774.
29. Testament de la muller de Riera, Felipa Torres, AHPB, Josep Pedrol, Liber secundus testamentorum, 1629-1648, ff. 28r i 29v (28 de juny de 1628); i el codicil de Riera, amb data de 27 d’abril de 1638, AHPB, Francesc Josep Fontana, Primum testamentorum et aliarum ultimarum voluntatum librum, 1615-1647, ff. 69v-71v. Riera era parroquià de Santa Maria del Pi, i va assistir als consells parroquials dels anys 1633-1634, com es pot veure, per exemple, a AHPB, Onofre Soldevila, Manuale vigesimum primum, de 26 de desembre de 1633 a 24 de desembre de 1634, ff. 1r-6v (26 de desembre de 1634 [1633]). L’àpoca es troba a AHPB, Rafael Riera, Vigesimum quintum liber vendicionum, 1627-1638, ff. 182v-183v (9 de febrer de 1637).
30. AHPB, Pere Pau Vives, Inventaris i encants, 1658-1674, núm. 52, f. 538r-v (18 d’agost de 1670). El testament de Victòria, fet el 8 de juny de 1686, AHPB, Josep Brossa, Manual de testaments, 1679-1731, ff. 38r-40r. Que Francesc Mates vivia a la plaça del Rei és confirmat pel testament de la seva muller, fet el 23 d’abril de 1630, segons AHPB, Rafael Riera, Secundum librum testamentorum et codicillorum, 1609-1638, s. n. Vegeu igualment una referència al «daguer Matas», que vivia «al devant de la catedral i la plaça del Rei», a AHCB, C-XVI, Guerra, vol. 6, «Llibre de Cinquantena», f. 110r. Cal fer notar que Francesc Mates també va actuar com a testimoni en altres testaments de l’any 1630, com són ara el del daguer Gabriel Castellar, el de la vídua del pagès Joan Fages, i el de l’escrivà Antoni Pau Simon (tots plegats, al manual esmentat de Rafael Riera).
31. AHPB, Rafael Joan Sellerès, Manual trenta-cinc, 1669-1670, s. n. (8 de gener de 1670). La connexió de la pesta és força interessant. Joan Mates, un cirurgià que va tenir un notable protagonisme en el decurs de l’epidèmia dels anys 1651-1652, va ser un dels marmessors del testament dictat el 1643 pel metge Bernat Mas, l’autor d’un tractat de la pesta força divulgat; vegeu AHPB, Francesc Pastor, Liber secundus sive manualis testamentorum, 1639-1656, s. n. (27 d’agost de 1643). El finat probablement estava relacionat amb el també metge Felip Mates, que figura en els registres baptismals de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor des de 1595 fins a 1601 (Arxiu Parroquial de Sant Just i Sant Pastor, Llibre de baptismes, 1589-1601, ff. 173r, 197r, 269r i 352r). Fem notar igualment que un cert Joan Mates (o Motas?), «maestro de leer y escribir», vivia al carrer dels Assaonadors,