I l’àngel li respongué: «Oh, senyor Joaquim! No us recordeu de les paraules del vostre avantpassat David, que diu: “Nisi Dominus aedificaverit domum, in vanum laboraverunt qui aedificant eam”? Car si el Senyor no tenia la mà en aquesta feina, debades seria el vostre treballar, car sa majestat ha dit: “Sine me nihil potestis facere.” La veritat és que plau a sa clemència que, després de sa senyoria, vós sigueu l’obrer d’aquesta casa i us emporteu la glòria d’haver edificat el temple de Déu, molt més excel·lent sense comparació que el de Salomó; i tindreu aquesta prerrogativa singular entre tots els sants: que sereu anomenat pare de la Mare de Déu, i per aquesta causa sereu sobre tots honrat.»
I, sentint això, Joaquim es prostrà en terra i adorà Déu nostre Senyor, regraciant-li les seves altes meravelles, dient: «Oh, saber infinit i potència sense terme! Bé és gran veritat allò que és escrit: “Quod est impossibile apud homines, hoc est possibile apud Deum”, car allò que als homes semblava impossible, que jo tingués fills, i per aquesta causa he estat tan vituperat i menyspreat, i amb gran vituperi del temple llançat, quan a vós, Senyor, ha plagut, ha estat possible i factible. Quia non est confusio sperantibus in te, car no poden restar confosos llargament els qui de cor esperen en vós. Bé havia experimentat la dolçor de la vostra clemència el meu avantpassat David, quan digué: “Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo, consolationes tuae laetificaverunt animam meam”, car, segons els dolors que suporten amb paciència els tribulats, vós, Senyor, els doneu les vostres consolacions en molt major quantitat, segons que veig per experiència meva, i per això, Senyor, us estic més obligat que cap altre home del món, i us faig infinites gràcies d’aquesta misericòrdia que m’heu fet a mi i a tota la casa meva.»
I, veient que l’àngel estava per anar-se’n, Joaquim li diu: «Oh, príncep gloriós! Si jo he trobat gràcia davant vós, feu-me la mercè de venir al meu tabernacle, que és molt a prop d’aquí, i allí prendreu col·lació.»
I l’àngel li respon: «Senyor Joaquim, la vostra caritativa voluntat m’és molt agradable i estimada, i us dono infinites gràcies del vostre convit. Quia cibus meus invisibilis est, et potus meus a nullo mortali potest videri, car el menjar meu invisible és, i el meu beure per cap mortal no pot ésser vist. Així, senyor Joaquim, no us detureu i torneu prest amb la vostra muller, que per la vostra absència està molt angoixada, i jo aniré primer a consolar-la i a dir-li que us surti a rebre.»
I, així que l’àngel s’acomiadà, Joaquim contà la visió als seus pastors, que li eren molt fidels, i li digueren: «Senyor, per la vostra mercè, anem-hi prest i obeïu el manament de Déu nostre Senyor i del seu àngel.» I, així, feren via i se n’anaren caminant.
capítol ii-[revelació de l’àngel a anna]
COM EL MATEIX ÀNGEL REVELÀ A LA GLORIOSA ANNA LA PRIVILEGIADA CONCEPCIÓ DE LA SEVA EXCEL·LENT FILLA, A LA QUAL POSARIA PER NOM MARIA
L’àngel sobtosament fou a la posada d’Anna, la qual trobà en oració amb molt de dolor i de plor, i li digué: «Dominus misi me ad te, quem dilexisti mente et puro corde», volent dir: «Anna, tingueu goig infinit i deixeu de plorar, car el Senyor que vós ameu de pensament i de cor m’envia a vós, dient: “Tristitia vestra convertetur in gaudium, et gaudium vestrum nemo tollet a vobis”, car la vostra tristor serà convertida en singular goig, i el vostre goig ningú no us el prendrà; perquè tingueu per segur, senyora Anna, que de vós ha dit Salomó: “Invenit gratiam coram oculis Domini”, car vós heu trobat gràcia en presència de Déu nostre Senyor, i la vostra oració ha estat per sa majestat escoltada, i decideix donar-vos molt més que no heu demanat, car vós sols demanàveu fill o filla semblant als altres pecadors, i Déu nostre Senyor vol que concebeu una filla tan singular que pecat original, ni venial ni mortal en ella mai no s’hi trobarà. Pura de tota culpa la concebreu, i pura la criareu, i en puresa i netedat restarà tota la seva vida, car d’aquesta Senyora ha dit Déu nostre Senyor, per boca de Salomó: “Pulchra es, amica mea, et macula non est in te.”
»Vós, senyora Anna, desitgeu augmentar el vostre poble; doncs, aquesta excel·lent filla vostra serà qui portarà la llum divina per salvar tot el món en general, i ningú no perirà excepte per la seva pròpia culpa. Vós heu promès d’oferir al temple, al servei de Déu, la criatura que paríssiu; ara tingueu per cert, senyora, que la vostra filla és el vertader temple on l’eternal Déu i Senyor serà vist i adorat, i d’ella es cantarà: “Templum Dei sanctum est”, car aquest temple serà sant, de singular santedat.
»Vós, gloriosa Anna, no demanàveu filla bella corporalment, car sabíeu que la bellesa és a vegades gran perill per a les dones; però Déu nostre Senyor us la donarà tan bella que ni Eva, ni Raquel, ni Ester, ni cap altra, ni present ni esdevenidora, no s’hi podrà comparar, car d’aquesta sola se n’ha dit: “Ista est speciosa inter filias Iherusalem”, car aquesta és la més bella entre totes les creades, i aquesta bellesa anirà acompanyada de tanta puresa que donarà vertadera netedat de cor i de pensa als qui mirin la seva faç.
»Mana Déu nostre Senyor que li poseu per nom Maria, que vol dir ‘il·luminada’, car la seva llum il·luminarà tot el món. Aquesta serà l’estrella molt clara que guiarà tots els navegants per la mar tempestuosa d’aquest món i els portarà a port segur. I aquest nom de Maria posseeix tanta virtut quia caelum laetatur, angeli gaudent, mundus exultat, daemones fugiunt, infernus contremiscit, car, cada vegada que amb devoció serà pronunciat, tot el cel s’alegrarà, els àngels tindran gran goig i alegria, el món farà gran festa, els dimonis fugiran per gran terror i l’infern tremolarà per temor de sa senyoria.»
Quan Anna sentí que el seu desig es compliria tan àmpliament, i amb tanta glòria i exaltació de la seva casa, i que ella havia d’ésser mare d’una tan excel·lent filla, el seu dolor es convertí en sobtós i singular goig. I, alegrant-se de gran alegria, regraciant a Déu nostre Senyor per les seves misericòrdies immenses, digué: «Sterilis eram, et genui exultationem et laetitiam Israel», volent dir: «Oh, Senyor omnipotent! Gràcies infinites a la vostra clemència, car jo era estèril, i plau a vostra majestat que jo concebi i pareixi la qui ha d’ésser goig i alegria de tot Israel.»
I l’àngel, acomiadant-se d’ella, li digué: «Senyora Anna, cuiteu a la porta daurada, car el vostre estimat marit és molt a prop.» I ella, partint molt prest de casa seva amb desig inenarrable de veure el seu marit, anà a la porta daurada i allí esperà el marit, que ja era a la vista. Quan Joaquim arribà, Anna el saludà amb reverència i s’abraçaren amb molt d’amor; i, prenent-la el marit pel braç, tornaren a la seva posada donant-se l’un a l’altra notícia de la visió angèlica amb gran fervor i devoció, i en endavant continuaren molt alegres i consolats la seva virtuosa vida.
Al cap d’un temps Anna, sentint-se prenyada, féu gran goig i festa, i així passà els nou mesos d’embaràs, amb desig insaciable de veure aquella santa filla que al ventre portava.
Aquesta festa gloriosa de la Concepció ha d’ésser festivada amb gran devoció pel cristians, car fou el començament de la nostra salvació. Quia non est verus amator virginis Mariae qui respuit colere diem eius conceptionis, car, certament, no és veritable amador de la Verge Maria, senyora i reina nostra, qui no fa molta estima i no cura de santificar el dia de la seva sagrada Concepció, car sa senyoria ha mostrat per diversos miracles plaure-li molt el servei que se li fa en tal jornada.
capítol iii-[infantesa de maria]
DE LA NAIXENÇA DE LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, I DE LES VIRTUTS QUE NOSTRE SENYOR TRAMETÉ AL SEU SERVEI
Complerts els nou mesos, la gloriosa Anna parí aquella