arribant a aquells bells verals
d’arreu els animals bestials.
Hi triomfaven elefants,
tigres i lleons molt puixants,
panteres, lleopards clapats,
cavalls, ases, camells gepats,
óssos, dragons, cérvols, senglars,
daines i isards a centenars,
vaques, bous, ovelles, moltons,
llops, guineus, fures, eriçons,
gossos, gats, rates i esquirols
i més que dir no puc tan sols,
que d’arreu havia vingut
doncs tot quadrúpede nascut.
Després veig gran nombre d’ocells
molestant-se uns i altres entre ells,
àguiles, voltors i grifons,
merles, esparvers i falcons,
gallines, tudons i faisans,
cucuts, cornelles, corbs, milans,
grues, agrons, cignes, paons,
perdius, becades i capons,
coloms, garses i passerells,
grives, aloses i estornells,
tórtores, papagais, mussols,
galls, orenetes, verderols
i tan gran nombre d’ocellam
que ni un faltava a fer el seu clam.
Vespes, mosques, tàvecs, cigales,
formigues i aranyes sense ales,
verms, cargols i abelles cridaires,
xinxes, polls i cabres saltaires.
Tots els animals s’hi comptaven
tret dels peixos que al mar nedaven.
Fi
Pròleg en què s’explica la causa de la reunió de tants animals
La causa i el motiu de la reunió de tants animals era que el seu rei havia mort. Havia estat un noble lleó, molt savi, de gran justícia, molt valent i coratjós. I per aquestes bondats i virtuts que tenia, els animals, tots en general i cadascun d’ells en particular, havien estat tan contents del seu regnat i li volien tant de bé, i també li tenien tant d’amor, que haurien preferit que se’ls hagués mort un fill en lloc del rei. I encara tenien un disgust més gran i més melancolia perquè el rei havia mort sense hereu carnal i no havia deixat ni fill ni filla. I per la gran i profunda amistat que havien tingut amb el rei, s’havien reunit tots plegats per elegir rei algun dels seus parents, tal com havien acordat.
Fi del pròleg
Aquí comença a parlar un dels consellers del rei, que era un bell i gran cavall
Llavors es va aixecar un gentil cavall que es deia Cavall Bai. Era un dels consellers i era molt savi, experimentat i parlava molt bé. I, solemnement i amb una eloqüència meravellosa, va dir, complanyent-se pel seu senyor, les paraules següents:
El plany que fa el cavall pel seu senyor
—Oh, mort cruel! Oh, amarga fortuna! Hem perdut la felicitat, ens ha estat arrabassat aquell qui ens era guia i que era com un pare per a nosaltres, pobres desolats! Mai mort de germà o de germana no ens serà tan dolorosa com la del nostre bon rei, que tan bé ens governava. Plagués a Déu que jo avui morís pel meu senyor i que ell fos viu davant nostre. Pel seu amor, el meu cor abandona el cos. Crec que moriré de gran melancolia. Des d’ara la mort em plau i serà per a mi la fi de tots els mals, no n’hi ha dubte. Prego a Déu, que tots els béns disposa, que el vulgui menar a l’alta jerarquia i que el perdoni si va cometre cap follia. Qui li vulgui bé, que canti amén amb veu clara.
Després d’aquestes paraules, els animals, cridant a una sola veu, van dir:
—Amén. Déu el perdoni amb la seva gràcia, misericòrdia i pietat.
El cavall parla als altres animals
Llavors el cavall, anomenat Cavall Bai de les Curtes Orelles, va parlar i va dir les paraules següents:
—Excel·lentíssims i nobles senyors, sabeu millor que jo que Déu totpoderós va ordenar que tot cos amb la seva ànima, un cop acomplert el termini establert per Ell, ha de morir. La mort no és res més que la separació que fa l’ànima del cos quan se’n va al lloc d’on prové. I el cos, després d’aquesta separació, es transforma i torna a la matèria de la qual va ser compost. Això és així, tal com diu el gran filòsof Aristòtil: totes les coses es transformen i tornen a les coses de què van ser compostes. I aquest manament diví s’ha acomplert en nostre senyor el rei, que Déu perdoni. I a nosaltres, amb la seva misericòrdia, que Déu ens doni prou seny i discreció perquè, mitjançant la seva gràcia, puguem escollir un nou rei que ens protegeixi i ens defensi. Així doncs, venerabilíssims senyors, que cadascú de vosaltres declari i digui ara mateix la seva intenció, donant suport a un dels excel·lents i poderosos senyors parents i aliats de Sa Majestat, qui us sembli que més ho mereix.
I, un cop dit això, va tornar a seure.
Tots els animals parlen de comú acord
Havent escoltat les paraules del conseller, després de parlar-ne una estona, tots els animals es van posar d’acord i confiaren la seva decisió, perquè fos ell qui fes l’elecció, a un dels principals consellers del rei traspassat, anomenat Cavall Blanc de la Sella Daurada, que era molt savi i assenyat, i tots els animals l’estimaven molt. Van estar d’acord que qui escollís com a rei i senyor el Cavall Blanc seria el seu rei i senyor natural, i que, en cas que algú s’hi oposés, tot seguit i sense misericòrdia li tallarien el cap. Llavors, havent-ho aprovat tots de comú acord, el Cavall Blanc de la Sella Daurada es va aixecar i va dir les paraules següents.
Sobre l’elecció del rei dels animals
—Molt honorables i discrets senyors, tot i que el meu petit i feble enteniment no és apropiat per executar un acte tan elevat i tan important com és escollir un rei que ens protegeixi i ens defensi, malgrat tot, com que a vosaltres, grans nobles i savis, us plau que jo determini i finalment acompleixi aquest acte tan important, ara mateix doncs, en nom de Déu totpoderós, elegeixo, ordeno i confirmo com a Sa Majestat el rei nostre sobirà el Lleó Roig de la Llarga Cua, fill del cosí germà del nostre senyor rei difunt. I aquest tinc per veritable senyor i defensor nostre durant tota la seva vida.
Dites aquestes paraules, vet aquí que els animals, cridant molt fort tots alhora, van dir i van acordar que aquella elecció els plaïa i que estaven contentíssims, perquè per dignitat i justícia ho mereixia.
De la festa que van fer els animals pel seu nou rei
Després d’això, els animals, molt contents i divertits, van començar els uns a ballar i cantar, els altres a saltar, els altres a jugar a llançament de pedra o de barra, cadascú segons la seva complexió i la seva naturalesa. I totes aquestes coses les feien davant del nou rei. Llavors, per culpa d’aquells cants tan forts, del soroll, de l’esvalot i de l’escàndol que feien, jo que dormia em vaig despertar i, un cop despert, em vaig quedar tan astorat com si estigués fora de mi. I vaig sentir les paraules següents:
Parla el conill
—Altíssim i poderós senyor, aquell fill