«La comparació entre les fronteres de Sèrbia i les fronteres de l’amor és només una de les moltes reflexions que trobem dins de la pel·lícula Informativni Razgovor, un film que representa una conversa informativa ficcional entre Mireia Sallarès i un policia, en el qual aquest últim pregunta a l’artista sobre les seves investigacions, com si escodrinyar els terrenys de les relacions amoroses fos quelcom que pogués alertar la seguretat nacional. Sallarès també ha publicat aquesta pel·lícula en forma d’assaig en castellà, anglès i serbi, i molt recentment en català a Arcàdia.» CLÀUDIA RIUS, Núvol, març del 2019
«Fins a la lectura d’aquest llibre no m’havia plantejat que una idea com la precarietat, tan en voga avui dia, és –a ulls de la Mireia Sallarès– «un concepte fonamental», ja que Eros és fill de la pobresa (Pènia). Aquesta és una de les maneres com parla de l’amor, aquest «concepte deixalla» que rescata per a aquest llibre. Com una mica d’aigua al palmell de la mà forma part d’una trilogia on l’autora s’ocupa de cada un d’aquests conceptes: amor, treball i veritat.» JARA DE TOMÀS, blog de La Central, setembre del 2019
MIREIA SALLARÈS (Barcelona, 1973) és artista visual. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va estudiar cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York.
Els seus projectes s’han presentat al MACBA, a la Fundació Miró, a l’Arts Santa Mònica de Barcelona; al Círculo de Bellas Artes i a la Casa Encendida de Madrid; al Museo Carrillo Gil de Ciutat de Mèxic; a l’Anthology Film Archives i a la New York University; a l’OK Centrum de Linz; a la Galleri Image d’Arhus; al Center for Contemporary Art de Glasgow, a l’Organización Nelson Garrido de Caracas; a l’SKC de Belgrad i al Museu d’Art Modern de Moscou i al TEA de Tenerife, entre d’altres institucions.
És autora dels llibres Le camión de Zahïa, conversations après le paradis perdu (2005), Las Siete Cabronas e Invisibles de Tepito (2008), To Have and To Lose (2008), Las Muertes Chiquitas (2009), Se escapó desnuda, un proyecto sobre la verdad (2011-2012) i Literatura de replà (2014).
COM UNA MICA D’AIGUA AL PALMELL DE LA MÀ
Una investigació sobre l’amor
Mireia Sallarès
Amb el suport de
Amb la col·laboració de l’associació
Edició digital: setembre del 2020
Primera edició: febrer del 2019
Aquest text ha estat traduït al castellà per Núria Martínez Vernis, a partir de la versió publicada al volum Kao malo vode na dlanu.
© 2019, Mireia Sallarès Casas, pel text i les fotografies
© 2019, Núria Martínez Vernis, per la traducció
© 2019, ATMARCADIA, SL, per aquesta edició
Muntaner, 3 1° 1ª
08011 - Barcelona
Disseny de la coberta: Víctor García Tur
Composició: LolaBooks
ISBN: 978-84-122305-2-9
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació a través de qualsevol mitjà, en qualsevol llengua, sense permís previ i per escrit dels titulars del copyright. CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) gestiona qualsevol ús secundari d’aquesta publicació: www.conlicencia.com
A la Margarita i al Valentí.
Continguts
Com una mica d’aigua al palmell de la mà
El present informe recull la transcripció de la informativni razgovor, o conversa informativa, mantinguda amb Mireia Sallarès Casas, dona, estrangera, nascuda a la ciutat de Barcelona el gener del 1973, i artista de professió, sobre el cas «Kao malo vode na dlanu» [Com una mica d’aigua al palmell de la mà], corresponent al títol del projecte artístic que la declarant diu haver desenvolupat a Sèrbia durant les seves estades entre el 2014 i el 2018. Com a agent encarregat del cas, confirmo que, tal com ella declara, l’esmentat projecte correspon al segon capítol d’una investigació d’abast temàtic i geogràfic més ampli, anomenada «Trilogia dels conceptes deixalla», sobre la veritat, l’amor i el treball, i que va iniciar a Veneçuela l’any 2011; a més, també he trobat lligams i una mateixa metodologia de treball a una obra anterior que l’artista va realitzar a Mèxic sobre els orgasmes de les dones, titulada Las Muertes Chiquitas.
La interrogada afirma que el projecte sobre el qual aquí s’interroga es va realitzar a partir d’una llarga investigació sobre la noció d’amor a Sèrbia que va posar en marxa amb l’ajuda de la ciutadana sèrbia Helena Braunštajn, que resideix a Mèxic des del 1996; així mateix, declara que ha comptat amb diversos suports econòmics per tirar-la endavant, tots d’origen estranger, i que no sembla que tinguin cap relació entre ells: la convocatòria BCN Producció La Capella de l’Ajuntament de Barcelona i el programa Mataró Art Contemporani, tots dos l’any 2014; i el 2016 les Becas Leonardo para creadores e investigadores culturales de la Fundación BBVA, gràcies a les quals la interrogada diu que ha pogut produir les obres fruit de la seva recerca. L’artista ha declarat haver-los entregat documentació visual i escrita sobre les seves descobertes.
Així mateix, he verificat que Mireia Sallarès, efectivament, va realitzar diverses estades no solament en territori serbi sinó també en la majoria dels seus països fronterers, i que va establir relacions i va treballar estretament amb nombrosos col·laboradors, la majoria dels quals s’han pogut identificar. Al següent informe també s’incorporen imatges d’una rara sèrie fotogràfica de retrats que l’artista diu haver realitzat amb l’ajuda del ciutadà serbi Srđan Veljović (el qual, he confirmat, també disposa de còpies). A més a més d’aquesta sèrie, Sallarès declara haver realitzat una pel·lícula de ficció de dues hores de durada, en format d’interrogatori policial, i una publicació en tres idiomes i de més de quatre-centes pàgines que porta el títol Kao malo vode na dlanu, informe de una investigación sobre el amor en Serbia. L’artista afirma que és la primera vegada que ha escrit una ficció i que ho ha fet desesperada perquè l’escriptura és un acte de desesperació.
Havent llegit diverses vegades el resultat de l’entrevista, voldria destacar una coincidència estranya, però clara, amb la literatura de Danilo Kiš, pel que fa a la forma irregular i poc ortodoxa amb què l’artista, al llarg de la conversa, cita diversos autors sense dir-ne directament el nom ni la font. Sospito que és una mena d’homenatge a l’escriptor serbi, mort el 1989, que va ser acusat de plagi fa quatre dècades a causa d’unes citacions irregulars que va realitzar en una de les seves novel·les. Una acusació que sembla que no tenia fonament.
La informativni razgovor va tenir lloc a les nostres oficines de Novi Sad, va durar el màxim