El Dietari encara especifica que, l’endemà, dimarts, mentre el rei s’estava tancat a casa de l’arquebisbe de Tarragona, «los senyors deputats e oÿdors de comptes, acompanyats dels officials y altres ministres del General y de la Deputació, ab los porters ab les masses altes, anaren a visitar los dits virey de Nàpols, capità Alarcón e rey de França, presoner».175 En Balaguer precisa que, a la nit d’aquest mateix jorn, «amb un gran acompanyament de moltes torxes, anaren en lluïda cavalcada fins al seu allotjament les principals dames de la ciutat, al capdavant de les quals hi havia la comtessa de Palamós i la muller del governador».176 I rubrica que «l’endemà, dia 21, anà el rei de França a sentir missa a la catedral».177
Com que el rei de França va arribar aquell 19 de juny a Barcelona, i sobre aquest particular no hi ha ja avui dia cap mena de dubte documental, llavors, quan En Diego de Colmenares ens confirma que «en aquest mateix mes de juny del 1525, en què corre la nostra història, arribà En Carles de Lanoy, virrei de Nàpols, amb el rei de França pres a Madrid»,178 és incontestablement ara palès que «Madrid» substitueix «Barcelona», perquè és Barcelona, la primera gran capital on va arribar el rei Francesc presoner, conduït pel virrei de Nàpols.
El Dietari concreta que Francesc I va romandre a casa de l’arquebisbe, un dia més, fins l’endemà, dijous dia 22, en què el virrei de Nàpols i el capità «Alarcón», portant el rei de França presoner, es van embarcar amb 21 galeres que acabaven d’arribar a Barcelona, «entre les cinch e sis ores aprés migjorn», en direcció a Tarragona, «y allí s’estigueren alguns dies».179 Ens ho recorda En Fernando Fulgosio: «Victorioses arreu les armes del Cèsar, veié passar Tarragona, i encara aturar-se al seu venerable recinte, un rei presoner: era Francesc I de França».180 Així mateix, En Josep Pin i Soler ho subratllava al «Breu Comentari» introductori de la seva edició dels Diàlegs de l’Antoni Agustí: «Després de Pavía, al ser portat a Madrid, passà per mar a Tarragona, hont l’arquebisbe qu’era en aquells dies D. Pere de Cardona, l’allotjà en son propi palau, donántli per habitació, junt amb sa nombrosa escolta, les sales hont, 25 anys després, D. Antonio Agustín instalà l’obrador de Felip Mey, l’impressor».181 I, segons En Josep Blanch, que ho recull al seu Arxiepiscopologi, en arribar Francesc I a Tarragona, «lo aposentaren en lo palacio archiepiscopal y lo archebisbe se’n baxà a casa del ardiaca major […i], perquè no tenian lo rey per segur en lo palacio lo mudaren al castell de l’archebisbe y lo posaren en un aposento de la torre que dóna envès los Orfens».182
Voldria, aquí, fer un incís especial per indicar que, fins i tot, el Dietari de la Generalitat està manipulat, car el capità que va arrestar Francesc I no va ser l’anònim i desconegut Alarcón que se’ns explica, de ressonàncies castellanes, sinó el català Joan d’Aldana, tal com, ja al segle XVI ho refereixen En Martí de Viciana, a la Crònica de València, amb profusió de detalls;183 o En Jeroni Sempere a La Carolea:
«Y tu, fama y honor de gente Hispana,
Prendiendo el fuerte Rey en tal jornada,
Recibes coronel Ioan de Aldana,
Puñal, Real Tuson, y rica espada».184
Al segle XVIII ho torna a assegurar En Serra i Postius a l’Epítome de Montserrat185 i a Lo perquè de Barcelona,186 i modernament ho corroboren En Joan Tres i l’Enric Querol. Mentre el primer subscriu que l’Aldana «ascendí a coronel major del terç dels italians i lluità a Pavia, on ell, personalment, féu presoner Francesc I, rei de França»,187 pel segon, al 1512 seria «a Ràvena i, posteriorment, a les campanyes italianes de Garillano, Vicència i Bicoca, a les ordres de Ramon de Cardona».188 I rubrica: «El zenit del seu currículum militar s’esdevingué, però, el 24 de febrer de 1525, quan, ja coronel del terç dels italians, aconseguí capturar personalment Francesc I, rei de França, durant el setge de Pavia, a Llombardia».189 En Pere Voltes, així mateix, també l’esmenta com el «cavaller català», al qual, «el dia 24 de febrer del 1525, el monarca francès Francesc I, a la batalla de Pavia, reté la seva espasa».190 I, finalment, En Miquel Castellvell ha reivindicat el seu paper a la història, tot denunciant-ne la usurpació de la seva gesta a mans dels qui «ens volen amagar la participació de Joan d’Aldana i els terços a la batalla de Pavia».191
A favor d’això em complac encara a al·legar que en d’altres cròniques castellanes el nom del capità és un altre. Un dels primers a denunciar el retoc, de qui tinc constància, va ser En Francesc Martorell, ja al 1627. A la seva Historia de la Antigua Hibera dedica el capítol trenta-sisè a clarificar aquesta insídia. L’intitula «Del Mestre de Camp Joan d’Aldana que capturà el Rei Francesc de França al Parc de Pavia».192 Després d’exposar les seves gestes militars excelses193 i que, un cop va fer presoner el rei Francesc, va donar l’espasa, el punyal i el collar d’aquest a Carles V,194 escrivia: «Vegeu ara el comú error d’alguns cronistes, car manlleven a aquest soldat valerós la glòria i el renom que d’aquest fet li resulta, i a la ciutat de Tortosa el que com a ciutadà seu li pertoca, i atribueixen la presó del rei Francesc a d’altres soldats; i el que és més: deixar escrit que el rei de França donà el collar a un home d’armes, i l’estoc a un soldat Castellà, i no fou així, sinó de la manera que l’invicte emperador Carles Cinquè ho certifica» en un «privilegi atorgat a Tunis el 20 de juliol de l’any 1535»195 i posteriorment ho faria també, si bé