Castelló, 22 de desembre de 1937. 11 morts durant aquest mes (AAM)
La marina franquista va estar especial-ment activa durant aquest mes d’abril de 1937. El dia 4 era enfonsat un pailebot, ma-trícula de València 253, carregat de ciment. Els tripulants, veïns tots de la ciutat de Torre-vella, van salvar la vida refugiant-se a Xàbia. Els dies 13 i 14 d’abril, els creuers Canarias i Baleares van llançar bombes al Grau de Castelló i al port de Vinaròs;37 a l’alba del 27 d’abril, bombardejaven València.
Durant el mes de juny de 1937, diver-sos vaixells foren atacats enfront de les costes d’Alacant. El dia 26 de juny, el vai-xell Cabo de Palos era enfonsat pel torpe-dinament del submarí General Mola en-front del penyal d’Ifac; cinc dels seus 49 tripulants van perir en l’atac.38 El mateix dia el creuer Canarias va bombardejar per dues vegades les instal·lacions de Sagunt. A l’inici del mes de juliol, concretament el dia 2, el creuer Canarias va bombardejar Sagunt i Castelló.
El 4 de juliol de 1937 era bombardejada la ciutat de Sagunt i l’endemà la de Valèn-cia, on els avions van llençar quatre tones de bombes. Dos S-81 de l’esquadrilla 252 van participar en l’atac, efectuat des d’una altura de 2.000 metres.39
Per les mateixes dates, concretament l’11 de juliol, un avió va descarregar sis bombes sobre tres vaixells mercants custo-diats per un destructor que entraven en el port d’Alacant, però cap de les bombes va encertar el blanc. El mateix dia, un hidroa-vió llançava un bombardeig nocturn sobre el port de València.
El 13 de juliol, a les vuit de la vesprada, el creuer Canarias, des d’una distància de 5 a 6 milles, va bombardejar el port i la ciutat de Dénia. El canoneig, a banda de desper-fectes urbans, va causar la mort a tres dones i va ferir moltes altres persones. Les vícti-mes van ser enterrades l’endemà en una gran manifestació de dol ciutadà presidida pel governador civil, Jesús Monzón. El dia 26 de juliol de 1937, tres avions van bom-bardejar el port de Torrevieja sense causar víctimes entre la població.40
A mitjan agost, els minadors franquistes van col·locar barreres regulars minades en-front del penyal d’Ifac, al sud de l’illa de Benidorm i de la punta de l’Escaleta, ja que sens dubte l’objectiu de l’operació aèria i naval eren els vaixells mercants i es tracta-va de traure’ls a alta mar i atacar-los allí. Alacant, el bombardeig del qual va ser as-signat als avions alemanys –denominats aviació Negrilla– encara no era un objectiu prioritari.41
El 29 d’agost de 1937 a la nit, els S-81 van bombardejar València per ordre perso-nal de Ciano amb la intenció de desmoralit-zar la població ja molt afectada per la re-cent caiguda de Santander. La forta defensa antiaèria va causar serioses dificultats als avions italians.42
Al sud, el creuer Baleares va bombarde-jar el port de Dénia el 13 d’agost. El dia 26 els bombarders italians rebien l’ordre del comandament superior de l’Aviació Legio-nària a Salamanca d’atacar la “città di Valen-cia”,43 però no va ser possible a causa de les condicions atmosfèriques i, per tant, l’atac es va efectuar la nit del 29 al 30 d’agost. Les agressions foren dos, una a les 21:10 (hora de Palma de Mallorca), en la qual van parti-cipar dos S-81 de l’esquadrilla 252 junt amb altres aparells de la 251, i una altra en què van participar cinc S-81, a les 5:30 de la ma-tinada (hora de Palma de Mallorca).44
Precisament al començament d’aquest mes d’agost, l’aviació italiana havia situat en un plànol fotogràfic els objectius de la capital llevantina. L’encapçalament d’aquest docu-ment del 4 d’agost és el següent: “Ubicazio-ne de alcuni obietivi per aviazione (comandi-uffici-depositi-apprestamenti difensivi-ecc.) della città de Valencia, secondo notizie ag giornate alla fine de giugno (la numerazione dell’ellenco corrisponde a quella del piano fotografico)”.45 En total hi apareixen assenya-lats cinquanta-tres objectius, mentre que al-tres deu no estaven indicats. L’objectiu asse-nyalat com a número 3 era la Comandància Militar on, segons la informació transmesa a l’aviació italiana, el president Azaña conce-dia les audiències particulars.
Aviació Legionària. Resum d’activitats d’agost 1937 (AAM)
Un parell de mesos abans, concretament l’1 de juny, s’havia remès als italians la ma-teixa informació sobre la ciutat de Castelló de la Plana. En aquest cas, els objectius mar-cats eren dotze. En el mateix informe apa-reixien assenyalats com a objectius militars una fàbrica de municions i un depòsit de màquines (de ferrocarril), de les poblacions de Borriana i Benicarló respectivament.46
Durant el mes següent, els dies 15 i 16 de setembre, els hidros bombardejaren el port i l’estació de València. Durant les nits del 22 al 23 i del 23 al 24 d’aquest mes de setembre de 1937, els hidroavions de la le-gió Còndor van bombardejar Sagunt47 i van causar diversos ferits. Després, en l’atac del dia 22 de desembre a l’estació, van haver-hi 32 víctimes mortals i nombrosos ferits.48
Sagunt, 22 de desembre de 1937. 34 morts (AAM)
Els darrers mesos de 1937 l’aviació de bombardeig italiana va anar augmentant gradualment els seus efectius i sobretot es van començar a utilitzar els Savoia S-79, uns avions que per la seua velocitat, autono-mia, capacitat de càrrega i armament, eren en aquells moments, segurament, els mi-llors bombarders mitjans de sèrie del món. Entre el final de setembre de 1937 i el principi de gener de 1938, dos grups amb qua-tre esquadrilles d’aquests avions van formar el 8è Stormo de bombardeig veloç.49 Des-prés de la victòria de Santander, Mussolini havia decidit potenciar al màxim l’aviació italiana, tant al continent com a les Illes, per a accelerar el final de la guerra.50 La veloci-tat d’aquests aparells els permetia llançar atacs imprevistos sobre les ciutats i, en pocs minuts, aconseguir els seus objectius. En-front dels caces republicans, adoptaven una formació de defensa molt efectiva que, si tenim en compte que el seu armament era de més abast que el dels caces enemics, els feia quasi invulnerables.
En aquestes condicions, la quantitat de bombardeigs que van començar a patir les ciutats sota control del govern de la Repú-blica va augmentar considerablement. També els comandaments militars de l’avi-ació van ordenar intensificar els atacs sobre els ports i ciutats enemics. Així, doncs, du-rant la nit del 15 al 16 de setembre de 1937, una esquadrilla de l’Aviació Legionària i una altra de la legió Còndor van bom-bardejar el port de València.
València, el pas dels avions italians (BN)
L’Aviació Legionària amb base a les Illes bombardejava generalment els objectius in-dicats pel comandament espanyol i sols en alguns casos determinats les decisions eren preses directament des de Roma.51 Els ob-jectius assenyalats pels espanyols no sempre eren rigorosament estratègics. Per exemple, el 3 de juliol de 1937, el quarter general de l’aire, a petició del general Franco, havia or-denat un bombardeig sobre València com a represàlia per atacs aeris de l’aviació repu-blicana sobre alguna població del territori nacional.52 En els arxius de l’aviació italiana es conserven molts telegrames en què el co-mandament de l’exèrcit de l’aire franquista, per ordre expressa del general Franco, sol· licita el bombardeig d’alguns objectius.53
Més al sud de València, a la ciutat d’Ala-cant, el dia 30 de setembre a les 9:00 ho-res, vuit S-79 van descarregar onze tones d’explosius sobre el port.54 Una nota del Ministeri de Defensa Nacional especificava el següent:
“Siguiendo el plan de bombardear pobla-ciones del litoral mediterráneo, sin perseguir objetivos verdaderamente militares, cuatro trimotores facciosos, de la base extrajera es-tablecida en Palma de Mallorca, realizaron esta mañana un ataque sobre