Com en tota investigació, els autors son deutors de l’atenció, ajut i informacions, tant del personal encarregat dels arxius i or-ganismes consultats, com dels historiadors i erudits amb els que hem connectat. El nos-tre agraïment, en primer lloc, als amics i amigues del Centre d’Estudis Històrics In-ternacionals i de la Biblioteca del Pavelló de la República, per moltes i diferents raons. També, al personal dels arxius visitats, tan estatals com locals o estrangers, i al personal de l’Administració de Justícia encarregat dels Registres Civils, que tan cordialment ens ha facilitat la recerca en els registres on hem estat. Així com a les responsables de la Biblioteca de la Universitat de València, tan amables i ràpides en la seva feina.
A Paola Lo Cascio, receptiva i minuciosa en el treball, pel seu ajut; als companys Vi-cent Ramon Querol, Víctor Hurtado, David Gesalí, Emili Gispert...; Benjamin Lajo Cosi-do, burgalés afincat al País Valencià, que ens ha facilitat imatges i dades desinteressada-ment; a Nel·lo Navarro, de La Vall d’Uixó, per motius similars. I, òbviament, a l’amic Antoni Segura, per moltes coses desprès de tant de temps.
Per finalitzar els autors volem expressar que darrera aquest llibre hi han motius per-sonals. En el cas de Joan Villarroya, fill de Badalona, es un homenatge a la memòria del seu pare, Vicenç Villarroya Querol, fill de Sant Rafael del Riu i que de petit va veu-re molts alemanys pels carrers del seu po-ble, pilots o no de la legió Còndor que utilit-zaven el camp d’aviació de la Sènia. Una vegada estant amb el seu cosí germà Ra-mon, uns alemanys els hi preguntaren on podien comprar oli. Ells els hi indicaren on, i agraïts els hi donaren unes monedes. Ells dos, tots contents, aixecaren el puny i crida-ren !Salut! Aleshores els alemanys els hi di-gueren, ara ¡Salut! no, ara ¡Arriba España! Tot aixecant el braç dret. I ells dos, obedi-ents, els imitaren.
En el cas de Rafael Aracil aquest treball suposa un record dels seus orígens valenci-ans d’Alcoi. En tot cas, aquest llibre, a més de ser un retorn amb major o menor grau a les arrels dels autors és, sobre tot, un home-natge a la II República.
Assenyalem, finalment, que aquest treball s’inclou en un Projecte de Recerca, subvenci-onat pel Plan Nacional d’I+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació, Projecte d’Investigació Fonamental (Referència HAR2009-10979. Subprograma HIST). Igualment, els autors for-men part del Grup de Recerca Consolidat per l’Anàlisi del Món Actual (GRANMA), de la Generalitat de Catalunya (Referència SGR99). Tant el Projecte de Recerca com el Grup de Recerca, pertanyen al Centre d’Estudis Histò-rics Internacionals-Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
Barcelona, 6 d’octubre de 2009.
1. L’aviació i la intervenció estrangera el 1936
En un tema com aquest, és obligatòria la referència al paper de les aviacions que van intervenir durant la Guerra Civil espanyola. Precisament una de les armes que més va evolucionar a finals dels anys trenta va ser l’aviació. Si comparem la qualitat i la quan-titat dels avions existents a Espanya al juliol de 1936 amb la disponibilitat d’aparells al final de la guerra, el pas va ser de gegant. Aquest augment no hagués estat possible sense l’enviament de centenars d’avions per part, principalment, d’Alemanya, Itàlia i l’URSS, que van utilitzar el cel d’Espanya com a camp de proves i d’entrenament de les seues forces aèries.
Al final de juliol de 1936, concretament el dia 30, van arribar procedents d’Itàlia els primers avions de bombardeig italians S-81 per reforçar l’aviació franquista, els quals eren dels més eficients i veloços entre tots els bombarders pesats de les aviacions europees, encara que estaven a punt de ser superats per altres molt més moderns. Aquest primer en-viament seria la base de la participació de l’Aviació Legionària italiana (Aviazione Legio-naria) en la Guerra Civil espanyola. D’un to-tal de 764 avions enviats en el transcurs de tota la guerra per part dels italians, uns 200 van ser de bombardeig: vuitanta-quatre S-81, cent S’i-79 tretze BR-20. A aquests bombar-ders cal afegir deu hidroavions CZ-501, qua-tre CZ-506 i quatre M-41.1
Les peticions d’ajuda de Franco a l’Ale-manya hitleriana van tenir una resposta posi-tiva i des de l’última setmana de juliol, aque-lla va començar a arribar. Com en el cas d’Itàlia, eixes primeres ajudes es van centrar en l’aviació. Ràpidament van començar a arribar els primers Ju-52 als aeròdroms naci-onals. En total es van rebre vints avions d’aquest model, la meitat dels quals van ser desembarcats del vaixell Usaramo a Cadis el 6 d’agost. Aquests aparells de transport, ha-bilitats per a bombardeig, van constituir du-rant els primers mesos de la guerra el nucli central de l’aviació de bombardeig franquis-ta. Al llarg de la contesa es van rebre diver-ses desenes d’aquests aparells, i al final d’aquesta, havien fet cinc mil quatre-cents serveis de guerra i havien llançat sis mil cinc-centes tones de bombes.
Un salt qualitatiu important es produirà al principi de novembre de 1936 amb la cre-ació per part d’Alemanya de la legió Còn-dor.2 Encara que en aquesta gran unitat amb comandament, personal i material propis, van figurar petits contingents de l’Exèrcit de Terra i de la Marina de Guerra, la major part del personal procedia de l’aviació.
Tot i que hi ha discrepàncies sobre el nombre d’avions enviats per l’Alemanya hit-leriana, recentment la publicació de nova documentació permet acostar-nos bastant a la realitat. Segons la llista de l’Oberkoman-do der Wehrmacht. Sonderstab W, publica-da per Lucas Molina i José M. Manrique, el nombre d’avions de bombardeig o amb ca-pacitat de bombardeig era el següent: tren-ta-quatre Do-17, vint-i-vuit He-70, noranta-set He-111, seixanta-set Ju-52, cinc Ju-86, dotze Ju-87, vint-i-set He-59 i set He-60. L’He-70, conegut com Rayo, era un avió de reconeixement i bombardeig lleuger que va ser utilitzat, entre innumerables missions, per als bombardeigs de les centrals hidroe-lèctriques dels Pirineus al febrer de 1937. Al març del mateix any tots els avions dispo-nibles d’aquest model van passar a l’aviació nacional.3 Quant als hidroavions, com l’He-59, amb una càrrega de bombes de 1.000 kg, van tenir gran importància en atacs noc-turns als ports del Mediterrani, així com en missions d’intercepció de les comunicaci-ons terrestres i marítimes al llarg de tota la costa mediterrània, sobretot de les comuni-cacions ferroviàries.
En el costat republicà, durant els mesos d’agost, setembre i octubre de 1936, s’utilit zaren diversos tipus d’avions de bombardeig francesos que no van complir les expectati-ves que els mateixos francesos hi havien po-sat. La capacitat de bombardeig de les forces aèries de la República va canviar pel mes d’octubre, quan van arribar a Espanya els primers trenta-un avions de bombardeig Tu-polev SB-2, coneguts amb el nom de Katius-ka. En total van arribar a Espanya un cente-nar de katiuskes, concretament noranta-tres, dels quals només uns vint van sobreviure al finalitzar la guerra. Alguns autors encara n’eleven la xifra a cent setze i fins a cent vint-i-vuit.4
Atesa la importància que va tenir per a les operacions de bombardeig l’Aviació Legionà-ria amb base a l’illa de Mallorca, ens detin-drem a precisar quina en va ser la composició al llarg de la guerra. La seua aparició a l’illa es va produir els primers dies de la contesa, en concret el 19 d’agost de 1936, i des d’aquell moment el seu potencial no va parar d’aug mentar. Els primers avions de bombardeig que hi van arribar foren els Savoia S’i-81, al principi de 1937, i es creava el XXV grup de bombardeig pesat, anomenat Pipistrelli delle Baleari.
Plaça d’Emili Castelar, València, 1937 (BN)