I.S.B.N.: 978-84-370-9396-3
Dipòsit Legal: V-2012-1989
Servei de Publicacions
Universitat de València
Disseny portada: Tomás Burgos
Per als bons amics
(mestres, col.legues i alumnes)
i les seues idees clares
TAULA DE CONTINGUTS
1. PRECEDENTS DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA
2. LÍNIES DE RECERCA EN LA SOCIOLINGÜÍSTICA
2.1. Sociolingüística: definició i direccions
2.2. Anàlisis etnogràfiques de la comunicació
2.3. Estudis sobre la variació lingüística
2.4. Treballs sobre multilingüisme
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
3.1. De la dialectologia (i història) social
3.2. De la sociologia del llenguatge
3.2.1. L.V. Aracil i R.L. Ninyoles
3.2.2. A.M. Badia i F. Vallverdú
3.2.3. Desenvolupaments posteriors
3.2.4. Mesures de bilingüisme i procés educatiu
3.2.5. Actituds i usos lingüístics
3.2.6. Estàndard i estils de llengua
3.2.7. Minorització i política lingüística
3.3. Dels altres estudis
3.3.1. Sobre etnografia de la comunicació
3.3.2. Sobre la variació lingüística
4. ESTRATIFICACIÓ DE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA A PETRER
4.1. La comunitat de parla
4.2. Els procediments d’enquesta
4.3. La variable lingüística
4.4. Anàlisi i interpretació dels resultats
4.4.1. Els entorns lingüístics
4.4.2. Els contextos estilístics
4.4.3. Els factors socials
4.4.3.1. Sexe
4.4.3.2. Edat
4.4.3.3. Origen
4.4.3.4. Grup sòcio-econòmic
4.4.4. L’avaluació subjectiva
4.4.5. Conclusions
ÍNDEX D’ABREVIATURES BIBLIOGRÀFIQUES
PREFACI
Escriure hui una presentació de la sodolingüística no és una tasca fàcil. En primer lloc perquè accedir a la bibliografia especialitzada suposa el desplegament de gestions contínues, a voltes difícils i al capdavall infructuoses, ja que aquesta bibliografia es troba escampada en dotzenes de volums col.lectius, actes de congressos i de simposis, homenatges i publicacions periòdiques destinades essencialment a d'altres disciplines lingüístiques i, fins i tot, a d'altres matèries. Després, cal revisar tot aquest material i tractar de posar ordre en una veritable allau de treballs, concebuts des de marcs conceptuals molt diversos i amb finalitats que s'adrecen en diferents direccions.
El propòsit de presentar als lectors aquesta nova disciplina comporta també una presa de posició, unes decisions constants, atés que les avingudes que s'obrin davant nostre són múltiples i bifurcades. En altres branques de la lingüística –pensem en la fonologia o en l'anàlisi del discurs, per exemple– els problemes són molt més simples perquè no s'hi discuteix l'objecte d'estudi. Podem preferir aquesta o aquella perspectiva teòrica, un acostament metodològic o un altre i, a partir d'ací, la tasca es fa coherent i conseqüent. Però la sociolingüística, nascuda en circumstàncies adverses, més aïna com a reacció a les actituds asocials que dominaven el panorama científic de mitjan del nostre segle que com a cos doctrinal, ha dut una trajectòria una mica malmesa i molt conflictiva. Perquè aquesta imprecisió dels seus orígens ha donat lloc a la convivència de les actituds més oposades: la sociolingüística és lloc de cita de lingüistes, sociòlegs, antropòlegs, etnògrafs de la comunicació i encara d'altres especialistes. Els objectius específics d'aquestes altres ciències i la modalitat de treball dels seus investigadors han acabat creant un món polifacètic on la llengua en el seu context social es veu des de diferents angles.
Aquest llibre dels profs. F. Gimeno Menéndez i B. Montoya Abad ha triat un d'aquests camins possibles. Està escrit des de la lingüística, però ampliant la panoràmica per a donar cabuda a un examen minuciós de problemes comunitaris en part creats per situacions de llengües en contacte, en part nascuts de conflictes socials de major abast. No podia ser cap altra la tria en una presentació concebuda per al món catalanoparlant, on són aquests precisament els assumptes més urgents. És així com s'inscriu aquesta obra en una tradició inaugurada de manera brillant a Catalunya pel prof. A.M. Badia i Margarit en 1964.
F. Gimeno és un dels investigadors pioners de la sociolingüística espanyola; en el seu treball ha demostrat sempre un rigor poc comú i una admirable actualització bibliogràfica i metodològica, cosa que unida a la seua teorització i a les seues recerques sobre el present i el passat fan d'ell una de les primeres autoritats hispàniques en sociolingüística històrica. B. Montoya, el més destacat dels seus deixebles, i ara coautor, és un dels investigadors més ben formats de la sociolingüística històrica i un dels capdavanters de la sociolingüística laboviana als Països Catalans. La missió d'acostar la sociolingüística actual a un gran públic de llengua catalana no podia caure en millors mans.
Em complau de donar la benvinguda a aquesta presentació, que no sols ve a