V. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los forns, molins, carniseries, tendes, fleques, hostals, tavernes, jops, olms, pins y qualsevol altres arbres y herbatjes, rajolars, aljepseries, teulars, almàseres y barberies, y altres qualsevol regalies, sent com són regalies de la senyora, hajen de ser, restar y resten propris de la dita senyora, de tal manera que ni la universitat ni persona particular alguna de aquella no puga fer ni tenir les dites regalies ni alguna de aquelles, sinó la dita senyora, sos successors o los que tindran causa de aquella, no obstant que y aja qualsevol dispossició en contrari o la puga aver. Y açò se entenga encara que sia per ussos propris de ses casses, sots pena, és a saber, los que voldran tenir molins, forns y almàseres, de demolició y perdició de aquells y aquelles; y los que voldran tenir aljepseria, taverna, fleca, tenda y hostal encórreguen en pena, per cascuna vegada, de sexanta sous y perdició de la tal cossa que tindran per a vendre, aplicadors lo ters per al acusador y les dos parts per a la senyora. Y també ab prohibició expressa de poder tallar pins, holms ni altres arbres si no serà per a servici y ussos propis de ses casses, feta vissura y regoneguda la necessitat per dita senyora o per la persona que senyalarà, la qual, del que li parexerà, ne haja de fer relació a la dita senyora, sots pena de sexanta sous per cada peu que tallaran aplicadós en la forma sobredita, com los pins y carrasques resten propis de la dita senyora. Y que per a tallar y cullir bellotes en son degut temps puguen entrar per qualsevol terra y bancal sens encórrer en pena alguna.
V. Íttem, que particular algú del present lloch que ara és o per temps serà no puguen fer, en ses casses ni en altra qualsevol part, thenors ne altre artifici algú per a coure pa sinó que hajen de coure en los forns de la senyoria del present lloch, sots pena de vint-i-cinch lliures aplicadores, les dos parts, a la dita senyora, y la tercera part al acusador, y de demolició de dits thenors y artificis.
VII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que hajen de coure en lo forn o forns de la senyoria, y fer lo oli en la almàsera de la senyoria, pagant los drets següents: en lo forn, de vint pans, hu; en la almàsera, lo dret acostumat, ço és, de cada cafís de olives una barcella, deixant lo splet del pinyol y lo mateix pinyol y pasta de aquell per dret així mateix de la almàsera de la senyoria. Y si algú anirà a fer oli en altra almàsera sens llicència de la senyoria o son procurador, perda les olives y pague vint-i-cinch lliures moneda de València, partidores com damunt està dit. Y el que anirà a comprar carn a altra carniseria que no sia de la senyoria, avent-hi carn, o anirà a altre forn, encórrega en pena de sexanta sous per cascuna vegada que se li provarà, partidora dita pena com damunt és dit.
VIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladós y vasalls no puguen vendre olives ni portar aquelles fora del terme de dit lloch, com aquelles se hajen de portar a la almàsera de la senyoria per a fer lo oli com està dit; excepto que puguen collir per a ses casses fins en sis barcelles de olives cascú per a posar en aygua, y no més, sots pena al contrafaent de vint-icinch lliures aplicadores con damunt és dit; y per a la dita senyora del dit lloch tinga obligació cascú donar-li dos barcelles de olives cascun any que les hi aurà.
VIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que la dita senyora o son procurador establirà y concedirà en emphiteosim, a cascú dels que pendran cassa y terres en lo dit lloch y son terme, la cassa que se’ls senyalarà, y així mateix la terra per jornals conforme els se senyalarà, és a saber, dos sous per cascuna cassa y altres dos sous per cascuna heretat cascun any de cens ànnuo, fadiga y lloïsme, pagadors dits censos cascun any en lo dia y festa de sent Juan de juny, ab tots los drets de fadiga, lloïsme, tot altre plen dret emphiteòtich y dret de rebre aquells, comensant la primera paga dia de sent Juan de juny primervinent.
X. Íttem, que los dits vasalls emphiteotes als quals de nou se’ls senyalaran y establiran terres y casses, y tots sos successors in perpetuum, ademés del dit cens ànnuo de dos sous per cassa y dos sous per cascuna heretat, com damunt és dit, hajen de pagar y paguen de responsió o partició de fruyts, a la senyoria directa, la quinta part franca de tots los grans que·s culliran y es faran, y esplets de grans, així en les terres dites ferreginals con secà forà, és saber: pagat lo quint a la senyoria, del que sobrarà haja de pagar lo delme y premíssia.
XI. Íttem, que los dits nous pobladós hajen de pagar y paguen dels arbres en la forma següent, és a saber, de les oliveres que huy es trobaran y per avant se plantaran y naixeran en lo present lloch y son terme, hajen de pagar la tercera part del oli. Y també de anous y amel·les de aquesta manera: pagat primer delme y premíssia, dos parts per al vassall y una per a la senyoria; y de les carrasques an de pagar al quart, y també de les vinyes y parres, figues y demés arbres se à de pagar la quarta part. Açò declarat, que lo que faran en les ortes de ortalices, alfalfeços no deguen ni ajen de pagar res per dites cosses, sinó sols un real castellà cascun any per rahó de dites hortalices y alfalfeços; y que sembrant-hi forment y ordi o altre gènero de gra, a la collita hajen de pagar lo quint franch a la dita senyora, segons està dit.
XII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que los dits vasalls que huy són y per temps seran del present lloch de Benillup tinguen obligació de conservar y obrar les dites casses que se’ls establiran, y cultivar les terres y heretats a ús y costum de bon llaurador, és a saber, les terres que se acostumen procurar y cultivar. Y no fent-ho així, puga la dita senyora o son procurador manar-los ho facen sots les penes que ben vistes los serà.
XIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que ningú puga tallar olivera, carrasca, moreres ne altre arbre algú, ni desimalar oliveres, sens llicència de la senyora. Y en cas que per estar sechs tallasen algú de dits arbres o desimalasen algú de aquells, en tal cas les dos parts de la llenya de les rames y tronch sia per al vasall, y la tercera part per a la senyora, sots pena de vint-i-cinch lliures, com damunt està dit, aplicadores. Açò declarat, que totes les moreres del terme, honsehulla que·stiguen, són y resten pròpries de la dita senyoria, y la llenya dels demés arbres no la poden traure, aprés de aver-la feta y posada en muntó, sense avisar a la senyora o son procurador per a què vaja a partir, sots pena de sexanta sous, y los dits vasals no tinguen obligació de trosejar-la per a carregar.
XIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que tot lo fem que·s farà en les casses o en lo terme del dit lloch, no puguen los vasalls traure’l a vendre ni posar-lo fora de les terres del present lloch, sots pena de sexanta sous per cada volta que se’ls provarà fer lo contrari, y perdut lo fem, aplicadora dita pena com damunt és dit. Y en cas que se’n hajen de anar, lo puguen vendre al mateixos del dit lloch.
XV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, dins de quatre anys, dits vasalls y pobladós ni algú de aquells no puga ni puixen deixar les casses, terres y heretats o pocessions que tindran dins lo present lloch o son terme, ni anar-se’n a viure y habitar a altra part, vila o lloch del present regne o fora d’ell. Y si algú se’n anirà, ademés de la pena de comís encórrega en pena de vint-i-cinch lliures y perdició de fruyts; y que per a cobrar dita pena puga ser executat lo tal vassall per la dita senyora o son procurador per a davant de qualsevol altre jutje del present regne que elegiran, així com si per contracte executori, ab sumissió y renunciació de propri for y ab les demés clàusules executòries estiguessen obligats a pagar les dites vint-i-cinch lliures de pena.
XVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, així mateix, dins de dits mateixos quatre anys ningú dels dits vasalls no puguen donar, vendre, transportar ni en altra manera alienar alguna de les casses o terres que se’ls establiran, encara que sia en paga de deute o en qualsevol altra manera. Y si acàs de fet attentasen vendre, donar, trasportar o alienar com dit és dita cassa o terres, encontinent aquella o aquelles sien comissades a la dita senyora, exceptat emperò qualsevol cas de donació en contemplasió de matrimoni faedor a fills o decendents. Ab facultat, emperò