Som una ganga. Montserrat Roig Fransitorra

Recull textos seus sobre aquesta punta de l’iceberg del patriarcat que és la violència de gènere i que converteix les dones en «animals en perill» de ser convertides en diana dels més baixos instints masculins. Justament així es deia el penúltim article que Roig va publicar a l’Avui molt pocs dies abans de morir, la qual cosa ens demostra que no va abdicar mai del feminisme. Si encara visqués, us puc ben assegurar que estaria al peu del canó de les reivindicacions actuals: hauria participat al #MeToo, hauria escrit contra la sentència de La Manada un article potser titulat «Totes som la manada», hauria sortit al carrer el darrer 8 de Març i, fins i tot, s’hauria sumat al debat sobre les noves masculinitats. En resum, seguiria fidel al feminisme.

      Com a darrer apunt deixeu-me recordar que potser l’autor que Roig més citava era Josep Pla, a qui en un article va batejar com «aquell cínic genial». Com tots sabem, Pla era un senyor molt masclista, cosa que no li ha impedit de ser l’escriptor català més citat, no només per Roig. Quan ella —radiant de joventut— el va anar a entrevistar, sense embuts ell li va dir: «Senyoreta, amb unes cames tan maques, per què es dedica a escriure?». Per sort, la nostra incipient escriptora no li va fer cap cas perquè tenia el sa costum d’escoltar només allò que li interessava escoltar, com totes les dones que hem hagut de passar pel sedàs de la sordesa voluntària les moltes barbaritats que ens han dit en lletres de motlle o a cau d’orella.

      M’agrada pensar que aquest país nostre demostrarà haver-se tornat realment feminista —i en conseqüència més intel·ligent— el dia que se citi més Roig i menys Pla. O sigui que, lectores i lectors, més Roig i menys Pla.

SOM UNA GANGA