Empresa i valors. David Murillo

el valor de referència és inamovible.

      Valors socials i valors de

      l’empresa van de bracet.

      Parlar de valors de l’empresa

      avui en dia implica parlar de

      mercats de capitals, de fons

      d’inversió i del seu impacte

      obre les grans empreses

      cotitzades.

      Si parlem dels valors de

      l’empresa catalana, som

      en un país d’empresa petita

      i mitjana.

      Si mirem les empreses cotitzades, a l’Estat espanyol, el codi Olivencia de bon govern (1998), l’informe Aldama per al foment de la transparència i la seguretat en els mercats i en les societats cotitzades (2003) o el codi Conthe de bon govern corporatiu (2006) han tractat de generar patrons de bon govern, tot i que amb resultats més que discrets.^[4] La idea darrera dels models normatius és provocar l’efecte cascada i l’exemplificació tot al llarg de la cadena de valor de l’empresa. Com molt correctament assenyala Albet (2005), el funcionament sociològic de les normes no és sempre evident:

      “Malgrat l’existència de normes, els canvis de conductes trigaran a produir-se, ja que al llarg del procés han omès les fases de transformació en creences i valors. Tanmateix, l’obligació imposarà aquest canvi de conductes, primer per part d’uns quants i després per part de molts, i s’acabarà generant el canvi de model mental. És a dir, el moviment que ha començat per les empreses cotitzades i que ha donat lloc als principis abans esmentats, més d’hora o més tard, s’estendrà al conjunt d’agents de l’economia, amb independència del fet que siguin més grans o més petits, privats o públics, familiars o cotitzats, de pertànyer al sector industrial, de serveis o agrícola.”

      ^[4] Vegeu el reportatge de M. Jiménez i I. Lafont publicat el 21 de gener del 2007 a El País, amb el títol “Ninguna empresa cumple el Código Conthe”: http://www.elpais.com/articulo/economia/empresa /cumple/Codigo/Conthe/elpepueco/20070121elpepieco_1/Tes

       L’economia social: un cas a part

      Canviem ara el nostre subjecte d’anàlisi. Juntament amb el grup majoritari d’empreses familiars, apareix tot un altre bloc d’empreses de l’anomenada economia social. Si els darrers anys han donat lloc a la creació de formes jurídiques com la societat limitada laboral (SLL) o, anteriorment, la societat anònima laboral (SAL), ha estat tradicionalment la cooperativa (SCCL) la que ha representat, si més no al nostre país, l’alternativa no estrictament capitalista dins el model de mercat.

      Com hem fet anteriorment, és interessant donar una ullada als principis de l’economia cooperativa. Representen una veritable declaració d’intencions per a un grup d’empreses de nombre significatiu per bé que econòmicament més aviat modest. Una cooperativa, segons la definició, és una associació autònoma de persones que s’han agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i les seves aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Segons l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya, l’Aliança Cooperativa Internacional va adoptar el 1995 la Declaració sobre la Identitat Cooperativa, que inclou un conjunt revisat de principis que pretén guiar les organitzacions cooperatives al començament del segle XXI.

      Els principis de govern, una veritable raó de ser axiològica, són els següents: adhesió voluntària i oberta; gestió democràtica per part dels socis; participació econòmica dels socis; autonomia i independència; educació, formació i informació; cooperació entre cooperatives; i, finalment, interès per la comunitat. La integració d’aquests principis en el nostre marc jurídic queda especificada en el preàmbul de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives, on es diu:

      “Aquests darrers anys ha quedat palesa la importància del model cooperatiu per crear ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social. La cooperativa [...] compta, d’una banda, amb la importància que es dóna en aquest tipus de societats, dins els seus recursos, al capital humà i, d’altra banda, amb la idea de responsabilitat social de l’empresa.”

      Novament hi trobem la responsabilitat social a la qual haurem de dedicar un espai més endavant. El pes transformador de les cooperatives a Catalunya seria espectacular si el prop d’un milió de persones vinculades al cooperativisme (incloses sòcies de treball i sòcies de consum) fessin un exercici conscient i actiu del seu paper transmissor de valors dins el model econòmic vigent. La realitat és que les cooperatives catalanes aporten tot just el 6% del PIB de Catalunya (perquè ens fem una idea, una xifra lleugerament inferior a la del sector de l’automoció tot sol [Murillo, 2008]) i representen tan sols el 2% de l’ocupació existent, tot i ser Catalunya la comunitat autònoma on les cooperatives són més nombroses.^[5]

      Més endavant farem referència a les empreses més grans de Catalunya, però parem ara atenció a la llista de les cooperatives més grans per facturació. Segons dades del 2007 de la Federació de Cooperatives de Catalunya, hi trobem: la Federació Farmacèutica, amb 750 M€; Intersport (de material esportiu), amb 500 M€; la ferreteria Cofac, amb 250 M€; empreses agràries com Copaga, amb 117 M€; Camp d’Ivars d’Urgell, amb 116 M€; Actel, amb 97,7 M€; Lloc Nou (d’habitatge), amb 94 M€; Abacus (de lleure i cultura), amb 93,8 M€, o el Grup Qualitat (també d’habitatge), amb 87,8 M€.

      Són empreses que, segons el parer dels seus directius,^[6]esdevenen un model d’empresa on es prioritza la solidaritat i l’ètica; on la comunicació és fonamental i on “no hi ha marge per a la desconfiança”. Empreses on es mira sobretot a llarg termini i on l’interès col·lectiu “preval per damunt de l’individual”. S’apunta en aquestes opinions la importància del model de propietat col·lectiva com a garantia per fer front a situacions difícils i per aplicar mesures potencialment traumàtiques de manera flexible i ràpida. La realitat, tanmateix, sempre força més complexa, ens obliga a ser conscients que en la vinya del Senyor hi ha de tot i que les motivacions cap aquesta forma d’economia social o cap a una altra poden ser molt més prosaiques i força més vinculades al pragmatisme de l’ajuda pública o a les necessitats d’emprendre. En aquest conglomerat d’onze mil cooperatives hi ha empreses que provenen de processos de reestructuració dels anys vuitanta amb poca o nul·la consciència social i poca o nul·la professionalitat. El context institucional i la norma emanada del Parlament de Catalunya actuen igualment com a motor de canvi axiològic en el funcionament d’aquestes empreses.

      ^[5] Dades de l’Observatori del Cooperativisme a Catalunya: http: //www.observatori.coop/cat/AlgunesDades.php

      ^[6] Vegeu J. Goula: “La consigna es ¡todos a una!”. La Vanguardia, 14 de desembre del 2008.