Finalment, cal fer constar que l’anàlisi dels valors d’un grup humà pot fer-se sempre des d’una doble perspectiva: la descriptiva i la propositiva. No cal dir que l’aproximació d’aquest llibre és descriptiva, per bé que en determinats apartats, especialment en els darrers capítols, la visió de l’autor hi és ben visible. Per dur a terme una lectura tan contextualitzada i objectiva com ens ha estat possible dels valors de l’empresa, hem recorregut sempre que hem pogut a estudis realitzats per entitats acadèmiques o organismes internacionals de renom. No hi falten abundants referències a notícies de diari que han permès situar l’evolució de l’activitat econòmica i, particularment, copsar el deteriorament del context econòmic dels darrers mesos. Les reflexions derivades de la crisi actual, ja s’ha dit, s’han deixat per a aquest darrer bloc, tot i que ocasionalment hi trobarem referències en apartats anteriors.
Quan parlem de valors i
empresa, convindrà precisar
de quina empresa parlem,
a quina economia ens referim
i quina cultura organitzada
tenim al cap.
Un país necessita bons
empresaris i els seus valors:
la capacitat d’entrega, la
imaginació, l’assumpció de
riscos, el sacrifici i el valor.
El pes axiològic de les mentalitats
Per comprendre on som hem de dedicar algunes línies a analitzar d’on venim. No es pot pensar la conducta de l’empresa sense conèixer els valors implícits en la nostra cultura econòmica, sense ser conscients de la importància d’introduir-hi la variable temporal a l’hora de pensar d’on vénen aquests valors que ara donem per establerts. La conducta de cada organització, de cada individu, de cada persona física o jurídica, és conseqüència d’una tradició, d’unes pautes de pensament i d’una moral col·lectiva. L’empresa i el seu legítim paper en la societat no en podien ser una excepció. Les arrels de la moral de l’empresa es troben en l’evolució del pensament econòmic.
Una primera reflexió sobre els valors de l’activitat emprenedora pot trobar-se en el pensament clàssic. Per a Aristòtil (2001) l’activitat empresarial només tenia raó de ser en la mesura en què contribuïa a un bé superior: la permanència i la fortalesa de la ciutat estat. Aristòtil feia una distinció rellevant entre comerç especulatiu (khrematistiké), baix i propi de persones poc dignes, i economia (oikonomía) o ciència necessària per a la gestió de la llar. El pensament escolàstic, i amb ell tot el pensament filosòfic de l’Edat Mitjana fins als dominics, beu de manera essencial d’aquest autor. Quin estatus ha de tenir l’activitat econòmica? És reprovable la generació de diner des del diner? Pot un ric passar per l’ull d’una agulla i entrar al regne del cel?
L’anàlisi de l’activitat econòmica, el préstec a interès o la reflexió sobre la naturalesa del diner generaren pautes de conducta de caire normatiu que van perviure a Europa, pautes que arrelaren a la nostra cultura durant segles i edificaren un substrat axiològic que les diferents societats occidentals han aconseguit amb més o menys fortuna integrar i transformar. Una ullada a la doctrina econòmica de l’Església catòlica serviria encara avui per veure la distància que ens separa dels nostres orígens culturals i el camí que hem travessat.
Una de les anàlisis més lúcides sobre aquest canvi de mentalitat en relació amb l’activitat econòmica és la que fa Albert Hirschman a l’hora de presentar el moment en què la societat medieval comença a deixar pas al que havia de ser el model econòmic actual. A Las pasiones y los intereses: argumentos políticos a favor del capitalismo previos a su triunfo, publicat per primera vegada el 1977, Hirschman dibuixa els canvis que marcaran la nostra època. En aquest moment de constitució de les societats-nació, unes noves pautes de pensament comencen a apoderar-se de les classes dirigents. Si el codi d’honor vigent durant l’Edat Mitjana és el que resumeix l’obra de George Duby Guillermo el Mariscal (1987), un model de conducta generat al voltant de la figura del cavaller i el seu menyspreu dels béns materials, en l’Edat Moderna, seguint Hirschman (1999), l’esperit bel·licós i expansiu de la societat es canalitzarà cap a l’acumulació ordenada i reflexiva de riqueses. Del reialme de les passions passem al reialme dels interessos privats. Som davant d’un nou marc axiològic que havia de servir de fonament per aconseguir que més endavant fructifiqués la planta capitalista. L’analogia de la violència bel·licosa i competitiva, com veurem, no està fora de lloc.
En paral·lel, tampoc no podem oblidar-ho, aquest esperit acumulatiu i protoindustrial s’aprofità del descobriment de tecnologies que van permetre edificar una nova forma d’empresa moderna. Apareix la commenda, la relació entre dos comerciants, un de capitalista i un altre que hi posa la feina. Sorgeix la distinció entre patrimoni individual i de l’empresa. D’aquí traurem la revolucionària noció de personalitat jurídica i, amb ella, l’empresa moderna. Apareix la comptabilitat de doble entrada que permet seguir les operacions comercials i simplificar el seguiment de la gestió; el pagaré del qual sortirà el bitllet de banc. Es legitima també, de facto, el préstec a interès, fins aleshores monopoli de la comunitat jueva.
Els valors del capitalisme
És en aquesta època que es posen en marxa les grans corporacions comercials que lligaren els continents. La Casa de la contractació de les Índies i les Companyies de les Índies Orientals. Primer la castellana i l’anglesa, i després l’holandesa, la danesa, la francesa i la sueca. Eren grans operacions comercials que demanaven esforços financers col·lectius. D’aquí sortiren invents com les societats de responsabilitat limitada i les empreses asseguradores. Ens introduïm progressivament en un marc axiològic en el qual els estats ja no competeixen entre ells només en el camp de batalla, sinó també en el terreny econòmic. La bel·licositat entre els estats-nació, sense desaparèixer del tot, es canalitzà també cap a la competència i l’expansió econòmica. El desenvolupament tecnològic permet la conformació d’una racionalitat particular, la divisió del treball en tasques i en responsabilitats.
Aquesta economia que es transforma i s’instrumentalitza a nivell polític aviat canvià no només les mentalitats dels governants, sinó també les dels ciutadans. Es va transformar en una ètica, un patró de conducta i de capteniment empresarial. A través del període il·lustrat, i gairebé fins als nostres dies, el model econòmic de les societats occidentals continuà essent fonamentalment agrari; per tant, de moment, aquest canvi en el pensament dels burgesos, primer, i dels comerciants, després, només afectà una part petita de les nostres societats, la més dinàmica. Ara bé, aquesta primera empresa que sorgeix dels gremis medievals, del comerç de blat, de tèxtil, europeu o d’ultramar, ja comença a desenvolupar un conjunt d’actituds, costums, pautes de conducta i valors que de manera progressiva anaren formant els de l’empresa moderna.
En l’esplendor del racionalisme, al segle XVIII, ja començà a bastir-se el fonament del productivisme i de la laboriositat. L’empresa, la fàbrica en el context il·lustrat, és el resultat de l’aplicació de la raó a la producció de béns. Un filòsof anomenat Adam Smith en va quedar fascinat. Mig segle abans, Mandeville, el 1714, publicà la Faula de les abelles o vicis privats, beneficis públics. Mandeville fa amb la seva obra una defensa del propi interès i obre la porta a una afirmació