Els principals grups locals del FOC
Vilanova i la Geltrú: Josep Albà i Jaume Bertran
Sabadell: Manel Garriga i Jesús Salvador
Terrassa: Manuel Royes i José Muñoz
Una societat que comença a bullir
El sorgiment de Comissions Obreres
Les Comissions Obreres Juvenils
El moviment de professors no numeraris (PNN)
El Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona
Seixanta-nou professors que no podíem fer classe
La creació d’Estudis i Investigacions S. A. (EISA)
8. La política de confluència socialista
Entre la cooperació i la competició
Projecte autònom o projecte subsidiari
La Conferència de 1967. El primer acte de l’obra
El procés fallit amb la Força Socialista Federal
La militància en la «segona línia»
9. Segon acte: del leninisme a la tàctica-pla
Leninisme i trotskisme
El detonador de la polèmica: la tàctica-pla del sector obrer
La tàctica del sector d’intel·lectuals
10. Tercer acte: els intel·lectuals marginats
El retorn a la universitat
Sectarisme ideològic i proletarització
La IV Conferència de 1969 i l’expulsió dels trotskistes
La constel·lació del FOC
La flama s’apaga però el sector d’intel·lectuals persisteix
Sant tornem-hi
Crida per la unitat dels socialistes
Entrevista amb Reventós a Valls
Primeres reunions de la Convergència Socialista de Catalunya
El Centre d’Estudis Socialistes
El míting per la creació del partit de tots els socialistes. L’inici d’una altra història
INTRODUCCIÓ
Aquest llibre va començar sent un exercici destinat a posar en relació la meva memòria personal i la informació disponible sobre el Front Obrer de Catalunya (FOC), un partit que el 1961 vaig contribuir a fundar i en el qual vaig participar activament. Hi vaig militar, com en dèiem aleshores, fet pel qual un consell de guerra del Jutjat Especial d’Activitats Extremistes el 1963 em va condemnar per rebel·lió militar, i després hi vaig continuar militant fins que es va desfer del tot el 1970; potser hauria d’afegir que per un acord general tàcit i gairebé simultani dels darrers integrants, i per un procediment més aviat poc comú, es va decidir deixar-lo estar sense que ningú se’n disputés la continuïtat legítima de l’herència; potser perquè va ser una experiència que per a tots va formar part de la iniciació a la vida adulta.
Les pàgines que segueixen són, doncs, una narració sobre el Front Obrer de Catalunya, on vaig assumir diverses responsabilitats, però sobretot on vaig iniciar-me en l’art de descobrir el sentit de l’actuació pública. Hi vaig fer les primeres pràctiques de la vida de partit, llavors il·legal. I també hi vaig sentir el fred o la indiferència d’algunes persones, i la solidaritat d’unes altres. A aquesta narració,