I un d’aquests models, sense cap mena de dubte, és el de la televisió creada fa quatre anys al si de l’escola Thau. Mèrit en primer lloc d’en Marc i en Miquel, dos tossuts de marca, que ho han portat sempre tot al cap; mèrit d’una direcció que els ha donat camp de joc i que ha entès per on han de bufar els vents; i mèrit d’un claustre que s’ha anat convencent que la dinàmica generada per «la tele» era altament constructiva per al projecte docent del centre.
He tingut ocasió de passejar-me per l’edifici de l’escola i veure en diversos racons nois i noies de catorze anys fent entrevistes a alumnes de primària, o viceversa. O assistir a l’enregistrament d’una presentació sobre història antiga per part d’un equip de treball, amb plena autonomia, al plató de televisió. Dinàmica perfecta. Però encara falta el millor: el projecte pretén, i ho aconsegueix, generar i mantenir la cohesió i la implicació del conjunt de la comunitat escolar, famílies incloses. Amics, felicitats.
Salvador Alsius
Presentació
Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món.
Ludwig Wittgenstein,
Tractatus Logico-Philosophicus.
L’escola, pot transformar i millorar la societat? L’alumne, com a ciutadà, pot enriquir l’entorn des de l’escola?
Al meu entendre, estic convençut que sí. De fet, penso que les escoles, de mica en mica, esdevenim agents reals de reflexió i acció permanent per a la millora de la societat. El nen, des de la seva posició privilegiada, pot enriquir, ja des de l’escola, la mirada quotidiana de la societat i generar noves mirades, més integradores i felices.
N’és bona prova el projecte Thau TV que us presenta aquest llibre. Nascut a partir de la iniciativa dels mestres i dissenyat amb la participació de les famílies, aquest projecte proporciona a l’alumne un context real per a l’ús significatiu de la paraula i, alhora, li permet compartir amb la mateixa comunitat d’aprenentatge l’oportunitat de generar opinió, consciència i coneixement: des de l’escola per al món.
Des de desembre de 2017, Thau TV ha estat un gran centre d’interès que ha permès treballar de forma interdisciplinària la llengua i altres àmbits com ara el digital. Els alumnes, des de parvulari fins a quart de secundària, han creat més de dos-cents capítols per als setze programes del canal. Al Thau és habitual veure alumnes que, a partir de dinàmiques de treball entre iguals i de treball cooperatiu, fan de forma autònoma la tasca de reporters, càmeres, realitzadors, editors, presentadors i guionistes. Fins i tot hi ha hagut equips de reporters de cicle superior de primària i de secundària que han cobert esdeveniments de la ciutat de Barcelona com ara un congrés de la Fundació Flos i Calcat, al Cosmocaixa, o la roda de premsa inicial del projecte Let’s Snow BCN.
Marc Planas i Miquel Pagès, mestres de primària i coordinadors del projecte Thau TV, exposen en aquest llibre quina ha estat l’experiència de posar en marxa un canal de TV en línia a l’escola. Ho fan en primera persona, des de l’emoció i la praxi quotidiana, amb un llenguatge planer i alhora pedagògicament rigorós que pretén descriure i detallar tot allò que pugui servir perquè altres escoles s’animin també a engegar un projecte global de televisió.
Agustí Olivares
Director de l’escola Thau Barcelona
Introducció
La televisió (tele-, en grec «lluny» i -visio en llatí «visió» o «veure»), ens permet el miracle de veure més enllà del que tenim davant, potser veient el que ja és passat o altres vegades presentant un futur. La televisió, en qualsevol cas, des de fa dècades ha esdevingut un element indispensable en la societat actual, un membre més de la família, com antigament ho era la llar de foc. La televisió i, per extensió, les pantalles, és a dir, la possibilitat de veure el que no és davant teu perquè és lluny en l’espai o en el temps, ens han transformat com a societat integralment. La incorporació de les noves tecnologies digitals i les xarxes socials, així com la socialització de les mateixes, han fet que sigui impensable el nostre món sense tot aquest entorn.
No és un fenomen nou. Cada vegada que una nova tecnologia irromp en la vida de l’espècie humana es produeix una revolució (ja sigui la pedra tallada, el foc, l’agricultura, els metalls, la impremta, la màquina de vapor, etc.) i sempre hi ha la por a la novetat, la reacció i la tendència natural a recloure’s en la zona de confort que coneixem.
L’escola, ha de restar al marge d’aquests canvis? Naturalment que no, pensem nosaltres. Els infants i joves, nadius digitals tal i com se’ls anomena actualment, viuen en aquesta atmosfera visual i digital.
Ben al contrari doncs, cal educar-los per tal que mirin la televisió i, si ens ho permeteu, ho podem fer extensiu a totes les pantalles i a tot el món digital que els envolta (xarxes socials, videojocs, realitat virtual i augmentada…) amb uns criteris formats a partir de la llibertat d’opinió, de la crítica constructiva, amb arguments per ser exigents davant del que veuen, enfront de la publicitat que l’acompanya i dels interessos polítics i econòmics que hi ha sempre al darrera.
Des de l’escola creiem que cal donar als infants i joves eines per tal que esdevinguin espectadors madurs i crítics del fenomen televisiu i de l’entorn digital. També creiem que l’escola ha d’educar explicant les interioritats de la televisió, ensenyant com es fa.
Com deia Confuci: «M’ho van explicar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre».
Cal fer televisió.
El llibre que teniu a les mans, modestament vol exposar l’experiència d’una televisió escolar portada a terme a l’Escola Thau Barcelona. L’hem estructurat en tres grans apartats que abasten els àmbits organitzatiu, tècnic i pedagògic del projecte. Hem intentat donar resposta a tots aquests aspectes a partir de la nostra experiència. Naturalment i com sempre, cada experiència és en si mateixa única, i, per tant, no és completament extrapolable, i per això al llarg del llibre veureu també l’intent —esperem que reeixit— de presentar diverses opcions per implementar una televisió escolar en altres contextos socials, educatius o econòmics.
L’àmbit organitzatiu exposa tot un seguit de recomanacions que cal argumentar bé i decidir abans d’iniciar el projecte, en el sentit de clarificar molt bé les responsabilitats i funcions diverses dels agents implicats: alumnes, mestres, Direcció escolar i famílies. Proposem, doncs, en definitiva, un model de gestió per a una televisió escolar.
Mapa dels primers plantejaments del projecte
L’àmbit tècnic està dedicat a explicar les necessitats inherents al projecte. No cal dir que per a mestres com nosaltres mateixos, sense coneixements professionals en aquests aspectes, més enllà de ser-ne usuaris, esdevenir tècnics de so o imatge, editors, realitzadors, productors, guionistes o regidors de plató, entre moltes altres funcions, de bon començament ens va semblar que seria una dificultat considerable. L’experiència ens ha demostrat que no era fonamentat cap temor especial i que la comunitat escolar que formem tots plegats, amb alumnes i famílies, ens ha permès salvar qualsevol d’aquests obstacles tècnics inicials. Així doncs, en aquest apartat exposem de la manera més planera possible com es pot engegar una televisió escolar tocant de peus a terra. D’entrada, amb els materials i equipaments més senzills, i anar desenvolupant-la a mesura que la comunitat escolar se sent segura i la domina.
Pel que fa a l’àmbit pedagògic, aquell on els docents hi podem dir millor la nostra, exposa el