Encara que es menjava les ungles de manera obsessiva i incessant, el sorprenia que sempre quedés algun tros per escurar, algun estellicó per polir, alguna pell per estirar. Menjar-se les ungles el preocupava des de petit i no havia perdut l’esperança que algun dia deixaria de fer-ho. Però també sabia que les ungles i les pells sempre creixen altra vegada. Quan semblava que el problema el desbordaria definitivament, les ungles i les pells rebrotaven. Això li permetia albirar un altre estat de coses, la utopia d’un món on no se les menjava, i alhora, simultàniament, li tornava a proveir més matèria primera perquè l’obsessió es continués desenvolupant sense aturador, fins a l’infinit.
Líquids de paper de vidre
Posa’m una altra copa, abans de tancar, siusplau, i me’n vaig de seguida. T’ho prometo que demà te la pago. Ja sé què penses, sempre dic el mateix, i no te’m creus. Però és que saps el que costa de cobrar avui dia? No hi ha manera que els anunciants ens paguin i per això tots anem malament. Però demà he de cobrar una campanya que ens va fer la Nestlé. Vas veure l’anunci que va sortir a doble pàgina? Pensa que vaig haver d’anar a Suïssa a reunir-me amb els directius. Són gent molt sèria i molt competitiva, i em va costar convènce’ls que valia la pena invertir en la nostra revista. Però ens han fet una campanya que ens solucionarà les finances de tot l’any. Demà ens han de pagar el mes. Et pagaré tot el que et dec, sens falta. Posa’m només una altra copa, que només quedava un cul d’ampolla. Igualment aquest cul tampoc el podràs vendre, si tot plegat només en queda el pòsit.
Però com et pots creure les coses que diu la gent, reina? Vaig arribar tard perquè teníem reunió i va venir el senyor Andreu de Barcelona i ja saps que li agrada anar a fer un toc i que la conversa no s’acaba mai. És tan pesat que em queien els ulls i m’havia d’aguantar els badalls. Però hi he de quedar bé, ja ho saps, és molt bon client, i nosaltres hem de pagar la hipoteca. Què et penses, que no hauria volgut ser a casa a les nou del vespre a menjar el sopar de la cuinera més bona i més guapa del món? Tinc tanta sort de tenir-te, reina meva. Sense tu seria un home mort. Perdona’m si a vegades no faig el que toca, però ja veus que ara mateix les circumstàncies són les que són.
Un anunci sí que me’l faràs, no? Ja fa molt de temps que t’ho demano. Pensa que les vendes de la revista han augmentat molt i que l’anunci te’l veuria molta gent. No només la gent que compra la revista; també la gent als bars i a la biblioteca, perquè tenen la revista a tot arreu. I ara també a Internet. Vas veure el reportatge sobre el tràfic d’influències a l’Ajuntament quan hi havia els convergents? Nosaltres vam destapar el cas i tothom n’ha parlat. Tenim un grup de periodistes joves que no s’espanten per res. Nosaltres som d’una altra generació i no volem remenar gaire les coses. Però a aquest jovent no els hi fa por d’anar estirant el fil, i això a la gent li agrada, i a més és necessari perquè la nostra ciutat funcioni bé.
Ió no zé paz, va, poza una altra ronda, que aquest cop convido ió… Gin-tònics per tots tres...Ben carregatz, nena…Zou zensacionalz…Ió a la Rozer me l’estimo molt, eh?...Quants anyz fa que enz coneixem?...Xin-xin…Xin-xin…Per nozaltres…Perquè no perdem l’amiztat…L’amiztat è lo millor que hi ha a la vida…L’amiztat i el sexe, clar…Com méz gran em fai, méz calent vai…Nena, vai calent com una oreneta…Què val, això, nena?...Etz una noia molt maca...Ió quan vull xuto una pedra i surten quaranta tiez…Éz un dir…No et vull paz ofendre, eh?...Zi t’he ofèz, et demano dizculpez…Avui eztem de fezta…No è frezc, aquet gin-tònic…Poz-hi una mica méz de gel, nena, zizplau…I de ginebra, també, ara que hi etz…El gel l’ha aigualit…Vai alt com una gazela en zel…No li digueu a la Rozer, que enz ho pazzem tan bé…Ella ez preocupa molt…Però de tant en tant també enz hem de divertir, perquè éz zaludable, no?...I tu ho faz gaire sovint?...Un cop a la zetmana?...T’agrada anar a dalt o baix…A mi tot em va bé…Nena, aquesta copa té un forat…S’ha ezcorregut tot el gin-tònic…Ió no, eh? El gin-tònic, z’ha ezcorregut…
No saps pas el greu que m’ha sabut que no hagi sortit l’anunci. No ha sortit perquè aquesta setmana hem anat de bòlit i tenim una noia nova que encara no sap fer bé la feina. Aquest jovent els hi has d’estar sempre a sobre, no et pots despistar ni un moment. Ja no és com abans que les coses només s’havien de dir una vegada. Però t’asseguro que la setmana que ve sortirà i així fem un capmàs de tot plegat. Tens raó, tens raó, ja sé que t’ho he dit altres vegades. Però pensa que et faig molt bons tractes. La publicitat va molt cara. Sí, ja sé que t’he quedat a deure els gots de vi. Però els anunciants sempre volen la millor pàgina al millor preu, i jo t’asseguro que em preocuparé personalment que surti l’anunci a les pàgines centrals. Si cal, aniré a la mateixa impremta per comprovar tot el procrés d’impressió i de relligat. Va, posa’m un got de vi i serveix-te’n un tu, que hem de celebrar que sortirà l’anunci la setmana que ve a tot color a les pàgines centrals.
Com està la filla? Està feta una artista. Es nota que ho ha agafat del seu pare. Sí, d’acord, és un treball d’equip, però ella realment destaca dins del grup. Quants campionats del món ha guanyat ja? Qui ho havia de dir que ens faríem famosos gràcies al patinatge artístic. Perquè ens coneixen a tot arreu, eh? I tot gràcies a l’esforç de vosaltres els pares. Tants vespres i tants caps de setmana que hi heu hagut de dedicar, a més dels diners que costa, és clar. De debò que l’altra gent us admirem. On heu anat fins ara? A Austràlia, a l’Argentina, als Estats Units… I a tots els campionats us heu endut el primer o el segon premi, no? Ah! A l’Argentina la medalla de bronze. Però vaja, aviat està dit. Nosaltres també estem molt enfeinats aquests dies. Parlant d’això, me n’he d’anar ràpidament, que m’esperen. Nena, que em cobraràs? Hi tinc dos gots. Ah, tres? Doncs tres. Ostres, on he posat la cartera? Càsum dena, ja me la dec haver deixat altre cop a l’oficina. He hagut de fer servir la targeta de crèdit per fer unes compres a Internet i m’he descuidat de posar-me la cartera a la jaqueta. Ja ho veus que vaig de bòlit aquests dies. Escolta, que et fa res que et pagui la propera vegada? T’ho demano com un favor especial. T’ho pagaré demà sens falta. Moltes gràcies. T’ho agraeixo molt i demà sens falta t’ho pagaré.
Sí, ja ho entenc. No, no ho faré més, t’ho prometo. No tinc cap ganes d’espatllar les coses. Ja ho sé que no ho sembla, però m’has de creure, siusplau. És clar que no ho vull engegar tot a rodar. Encara que a vegades penso que potser seria el millor per tu i per ella. Et prometo que no tornarà a passar. Tu ets tot el que tinc. Sé que he estat un irresponsable aquests últims temps i et vull demanar perdó. Jo a dins meu t’estimo molt. Però entenc el que em dius. No podem continuar així. Tot és ja prou difícil com perquè jo encara ho compliqui més. Vull estar al teu costat i et prometo que canviaré i que no tornarà a passar més. T’ho prometo.
Sabeu aquell que diu que és un camió que arriba al túnel de Bracons i no calcula bé l’alçada i queda enganxat al sostre del túnel. Hi van un parell de guàrdies civils i s’ho miren i s’ho tornen a mirar, i no saben com treure el camió del túnel. I amb aquestes que hi ha un nen que volta per allà i els hi diu als guàrdies civils, diu: «El que han de fer és desinflar les rodes del camió i així podrà sortir». I un guàrdia civil se’l mira, li venta una bofetada i li diu: «¡Serás tonto! ¿No ves que es por arriba que no pasa el camión?»
Nena, com se t’acut presentar-te a casa en aquest estat? Si tornes a casa borratxa, em sentiràs. Em sents? Que no torni a passar més. Per què no creus el teu pare? Et vaig dir que tornessis a les dues i són les quatre. No ho veus que fas patir la teva mare? La propera vegada que no em creguis et castigaré, com si fossis una nena petita. Ja tens edat per comportar-te com una persona adulta. Et vindré a buscar allà on siguis i t’estiraré per l’orella fins al cotxe. Ja veuràs si et farà gràcia que les amigues vegin com el teu pare entra al bar i se t’emporta per l’orella. Això m’ho va fer un cop el meu pare a davant dels meus amics, perquè arribava tard a sopar. Però jo no feia tres hores tard, no; feia un quart d’hora tard. Vaig passar tanta vergonya que d’aquella feta vaig creure sempre més. Vull dir que fes el favor, siusplau, i que no ho hagi de tornar a repetir.
La Seagram és molt bona, també,