Col·lecció la Talaia, 5
XAVIER CORTADELLAS
I JUDIT PUJADÓ (Coord.)
Els pobles oblidats
Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya
Il·lustracions de LLENAS LLENSA
La Bisbal d’Empordà, 2014
Autors
Marta Alòs
Claudi Aventín-Boya
Andratx Badia
Carles Barrull
Aitor Carrera
Joan Carreres
Xavier Cortadellas
Manel Figuera
Marcel Fité
Oriol Margalef
Miquel Martín
Cristina Masvidal
Marta Momblant
Isabel Olesti
Joan Pinyol
Judit Pujadó
Adrià Pujol
Montserrat Rumbau
Pau Urgell
SUMARI
Introducció Com arbres que caminen
Els pobles oblidats
ÀRREU. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS
Entre dos mons
LA BARTRA. L’ALT CAMP ISABEL OLESTI
El miracle de la Bartra
BRIOLF. EL PLA DE L’ESTANY JOAN CARRERES
Vida passada entre el bosc, els camps i el riu
CANALS. LA CERDANYA MANEL FIGUERA
Jocs de fugida i soledat
CERNERES. L’ALT URGELL JOAN CARRERES
A la solana del Cadí
DORVE. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS
Un bocí de cel
ESBLADA. L’ALT CAMP JOAN PINYOL
Un passat a canvi d’un feix de bitllets
FATXES. EL BAIX CAMP ORIOL MARGALEF
Sang al coll de Fatxes
FONTSCALDETES. L’ALT CAMP ORIOL MARGALEF
El retorn del Nen Jesús
GALLICANT. EL BAIX CAMP ISABEL OLESTI
El poble que es fon
HERBA-SAVINA. EL PALLARS JUSSÀ MARTA ALÒS
La plenitud del silenci
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. EL BARCELONÈS
MARCEL FITÉ
Un poble per descobrir entre el ciment i l’asfalt
JAFRE. EL GARRAF JOAN PINYOL
Pols de pedres senyorials
LO MAS DEL LLAURADOR. EL MATARRANYA MARTA MOMBLANT
Un llaurat cum laude
ELS METGES. EL BAIX EMPORDÀ XAVIER CORTADELLAS
Una parròquia amb dos noms
MONTANT DE TOST. L’ALT URGELL MARCEL FITÉ
La vall de les nenes
MONTARGULL. LA CONCA DE BARBERÀ MONTSERRAT RUMBAU
Amb els molins com a únics testimonis de les ruïnes
ORONERS. LA NOGUERA CRISTINA MASVIDAL
Dos pobles perduts
ORRIT. EL PALLARS JUSSÀ CARLES BARRULL
Lluny de tot
EL PUTXOT. EL BAGES JUDIT PUJADÓ
La bombolla del vi
RAONS. L’ALTA RIBAGORÇA ANDRATX BADIA
Al tercer cant que faça lo gall
SALSELLES. EL BERGUEDÀ JUDIT PUJADÓ
Entre balmes, aigües i tresors
SANT MARÇAL. EL VALLÈS ORIENTAL PAU URGELL
La vall dels pobles sense nom
SANT MARÇAL DE QUARANTELLA. EL PLA DE L’ESTANY ADRIÀ PUJOL
La capital d’enlloc
SANTA MARGARIDA DE CABAGÈS. L’OSONA MIQUEL MARTÍN
Entre la fusta i la pedra
SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS
La nostàlgia de les pedres
SOLANELL. L’ALT URGELL MARCEL FITÉ
Un poble que torna a viure
SANTA MARIA DE VIDABONA I SANT JULIÀ DE SALTOR. EL RIPOLLÈS XAVIER CORTADELLAS
Sis masos per a dos rectors
LA VALL DE TORAN. VAL D’ARAN AITOR CARRERA
I CLAUDI AVENTIN-BOYA
De Pontaut fins a Sant Joan. Versió catalana.
De Pontaut enquia Sant Joan. Original aranès.
SANT JOAN DE TORAN. VAL D’ARAN AITOR CARRERA
I CLAUDI AVENTIN-BOYA
Una capital per als pobles perduts. Versió catalana.
Un caplòc entàs vilatges perduts. Original aranès.
ELS AUTORS
LOCALITZACIÓ AL MAPA DE CATALUNYA
COM ARBRES QUE CAMINEN
Ara fa dos anys editàvem Els pobles perduts. Guiats per les paraules de l’escriptor John Berger i pels coneixements del fotògraf Ernest Costa, endegàvem, amb aquell llibre, la recerca de persones que havien viscut a diferents pobles del Principat, de la Catalunya del Nord i de la Franja que havien anat quedant deshabitats amb el pas dels anys. En total, van ser trenta indrets de la Catalunya històrica, units també pel fet que semblava que el nostre món havia anat deixant-los al marge. Ni que fos en un text de poques planes, volíem recuperar-ne una mica la història, les llegendes, els noms de les cases, les feines, les festes que s’hi feien i algunes de les coses que s’hi explicaven. També volíem que quedessin escrites algunes de les anècdotes que encara es recordaven de les persones que van fer que cadascun d’aquells pobles sumessin la seva part de quefers, de neguits i d’il·lusions als quefers, als neguits i a les il·lusions de tot el país. L’abandonament de tots ells, l’esfondrament dels sostres de moltes de les seves cases, la buidor de les seves esglésies i els cementiris embardissats eren i són el símbol d’un fracàs més col·lectiu que no pas personal perquè ha estat entre tots que no hem sabut donar continuïtat a unes formes de vida que sovint van començar fa molts segles. Pensàvem i pensem, però que la història és cíclica i que, per tant, potser algun dia alguns d’aquells pobles tornaran a ser habitats. Ho escrivim pensant que serà així. I ho escrivim pensant també que qui visiti avui algun d’aquells pobles, havent llegit el text que hi ha a Els pobles perduts o a Els pobles oblidats, que presentem ara, el podrà conèixer millor. I conèixer, al capdavall, és la forma més propera a estimar.
Els pobles perduts va ser un èxit. Gràcies a aquell llibre, vam recórrer tot el país perquè el vam presentar a molts de llocs. I gràcies a ell també vam anar descobrint la importància que havia tingut per a moltes persones, gent que, com nosaltres, havia recorregut