Els constructors de l'Horta de València. Ferran Esquilache Martí

horta de Tortosa en un sentit ampli i equivalent al de l’Horta de València en època andalusina. En aquest territori més ample sí que hi ha assentaments camperols amb espais hidràulics propis i, segons defensen aquests autors, no hi ha «indicis de cap mena de dirigisme estatal». H. Kirchner, A. Virgili, J. Marfull, N. Pacheco, M. Pica i M. Rovira, «Espais agraris, assentaments andalusins i la ciutat de Tortosa (Baix Ebre)», en I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa, 2016, pp. 531-549 [p. 547]. D’altra banda, cal esmentar l’horta de Lleida com a exemple d’espai irrigat urbà molt semblant al de Tortosa, malgrat que el nivell de destrucció actual impedeix fer aproximacions fiables a la seua morfologia i, per tant, extraure’n conclusions. Vegeu especialment J. Brufal, «El agua en la Lleida musulmana: la huerta de Lleida, el secano de Castelldans y el humedal del Fahs maškīğan», en Agua y Sociedad en la Edad Media hispana, Granada, 2013, pp. 275-298. A Lleida també hi ha sistemes hidràulics camperols un poc més lluny de la ciutat, però dins de la seua àrea d’influència, que estan sent estudiats per J. Marfull, «Un sistema hidráulico feudal en el valle del Segre: la acequia de Torres», Irrigation, Society and Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, València, 2014, pp. 155-171.

²⁷ Un primer avanç en M. Jiménez Puertas i L. Martínez Vázquez, «La organización social de un espacio andalusí. Reflexiones en torno a la Vega de Granada», en Mundos medievales. Espacios, sociedades y poder, Santander, 2012, pp. 159-172; i més recentment la tesi doctoral inèdita de Luis Martínez Vázquez, La Vega de Granada. Transformación y cambio de los paisajes entre el Reino Nazarí y el Reino de Granada, Universitat de Granada, 2015, on planteja l’existència d’algunes àrees de construcció estatal.

²⁸ P. Cressier, «Géométrie des réseaux et marqueurs des territoires», Mélanges de la Casa de Velázquez, 36/2 (2006), pp. 39-59. Vegeu també l’anàlisi morfològica sobre un d’aquests espais hidràulics nord-africans en R. González Villaescusa, «Morfología agraria y prospecciones hidráulicas del valle del Ourika-Aghmat (Província de Tahannawt)», en Las formas de los paisajes mediterráneos, Jaén, 2002, pp. 355-371.

²⁹ A. Furió, «La ciudad y la Huerta: una relación de interdependencia», en La Huerta de Valencia. Un paisaje cultural con futuro incierto, València, 2012, pp. 33-54; «I paesaggi dell’aqua...», pp. 323-384; «València, “mare e cap de tot lo regne”», Afers, 80-81 (2015), pp. 149-179 [pp. 159-160]. En realitat, aquest autor ha fet la seua crítica basant-se en la llarga tradició historiogràfica que hem vist en aquest apartat sobre l’origen estatal de les grans hortes periurbanes. No obstant això, en el darrer article esmentat, Furió planteja diverses preguntes sobre el paper de la ciutat en la construcció de l’Horta de València que resulten molt pertinents, a les quals cal donar unes respostes argumentades basades en la recerca.

³⁰ A. Malpica Cuello, «Urban life in al-Andalus and its role in social organization and the structure of settlement», Imago Temporis: Medium Aevum, IV (2010), pp. 25-49; «La ciudad de Madinat Ilbira y el poblamiento de la Vega de Granada (siglos VIII-XI)», Mundos Medievales: espacios, sociedades y poder, Santander, 2012, pp. 681-692. Sobre aquest tema vegeu més endavant el capítol VII.

³¹ Així ho advertia A. Malpica Cuello, «Arqueología hidráulica y poblamiento medieval en la Vega de Granada», Fundamentos de Antropología, 6-7 (1997), pp. 208-231 [p. 218]. També ho va dir J. Torró, referint-se a operacions de colonització cristiana però en un mateix sentit, en «Arqueologia de la conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles XIII-XIV)», en El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, 2003, pp. 153-200 [p. 172].

³² Abans de la redacció final d’aquesta obra, i al llarg del procés d’investigació, ja han estat publicats alguns articles en els quals he anat avançant versions primerenques de l’estudi morfològic de l’Horta de València que seran citats més endavant, on s’ha evidenciat que la metodologia aplicada per a les grans hortes periurbanes és vàlida i correcta. Un resum dels estudis més primerencs en F. Esquilache, «Perspectivas y problemas en la aplicación de la Arqueología hidráulica a las grandes huertas fluviales. Balance de la investigación en la huerta de Valencia», en Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencia de la Antigüedad y de la Edad Media, Oxford, 2012, pp. 211-221.

³³ H. Kirchner, «Archaeology of the Landscape and Archaeology of the Farmed Areas in the Medieval Hispanic Societies», Imago Temporis. Medium Aevum, 5 (2011), pp. 87-118. Vegeu un recull de treballs en aquest sentit en H. Kirchner (ed.), Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Oxford, 2010, especialment la proposta final.

³⁴ Com a exemple, vegeu el recull de J. Torró i E. Guinot, Hidráulica agrària y sociedad feudal, València, 2012. També hi ha diversos treballs referits a la Catalunya feudal, per exemple de H. Kirchner, o el treball de C. Batet, L’aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta, Barcelona i València, 2006.

³⁵ Sobre el naixement de la metodologia vegeu la «Introducción» a M. Barceló, H. Kirchner i C. Navarro, El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueologia hidràulica andalusí, Granada, 1995, pp. 9-10.

³⁶ H. Kirchner i C. Navarro, «Objetivos, métodos y práctica de la arqueología hidráulica», Archeologia Medievale, 20 (1993), pp. 121-150. Després es va publicar de nou en la revista Arqueología y territorio medieval, 1 (1994), pp. 159-182; i encara en el llibre recull El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueologia hidràulica andalusí, Granada, 1995, pp. 91-118. Posteriorment la qüestió metodològica i la classificació de sistemes ha estat actualitzada en H. Kirchner, «Arqueologia hidràulica i tipologia d’espais irrigats andalusins», Arqueologia Medieval III. La prospecció i el territori, Lleida, Pagès editors, 2010, pp. 129-146.

³⁷ H. Kirchner i C. Navarro, «Objetivos, métodos y práctica...», p. 132.

³⁸ E. Guinot i S. Selma, «L’estudi del paisatge històric de les hortes mediterrànies: una proposta metodològica», Revista Valenciana d’Etnologia, 3 (2008), pp. 100-124.

³⁹ Ja ho va advertir J. Torró, «Arqueologia de la conquesta»..., p. 172.

⁴⁰ En realitat existeixen tècniques òptiques que permeten veure relativament bé el relleu físic en una fotografia bidimensional, incloent-hi les terrasses agrícoles, però per ara només funcionen en les zones de pendents pronunciats, de muntanya, i no en una plana litoral com la que ocupa l’Horta de València.

⁴¹ H. Kirchner, La construcció de l’espai pagès a Mayūrca: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, Palma, 1997.