Mudances. Gemma Sardà Llavina

està emprenyat. Nota uns ulls sota una cortina de serrell que el miren fixament. Quan les dues mirades es troben, la Lívia es tomba cap a la tele sense veu i clava queixalada a l’entrepà. En Marcel afluixa davant de la forastera, deixa estar la cançoneta de la Rosa, què diu?, i demana un cafè. La Nati té feina a fer entrepans per a uns ciclistes.

      —Dos minuts, Marcel, ja te’l porto.

      Agafa el diari de sobre la barra i s’asseu a la taula del fons. En Marcel passa pàgines sense ni llegir els titulars. Els mots encreuats ja estan fets i acabats. Està distret rumiant quins canvis farà a la torre. L’Elvis, que vingui a pintar, i ell mateix es cuidarà del jardí i de llençar andròmines. Així és com passarà la resta del dia: trucarà a l’Elvis, tot blanc, ho vull tot blanc, una rentada de cara, res d’invents de coloraines. Posarà un disc de jazz de la seva col·lecció, recolzarà l’altaveu de l’equip de música a la finestra de la sala, mirant cap al jardí, i vinga treure males herbes.