Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs. Jafudà Bonsenyor

i les torni a escriure en romanç, atès que aquells tornar escriure en romanç, per ço com los dits llibres parlen d’aquestes coses pus bastantment que els altres; e d’aquelles dites paraules haja manat a mi fer un llibre e jatsia açò que a mi sia gran càrrec per lo poc saber que en mi és; emperò confiant jo de la gràcia de Déu e en la mercè del senyor rei, humilment així com s’atany, torn les dites paraules d’aràbic en romanç, així com a avant és contengut en aquests capítols qui se segueixen.

      CAPÍTOL I. DEL TEMOR A DÉU

      Jaqueix ço que vol ton cor, per ço que vol Déu. [11]

      [1]

      En aquesta vida els nobles són els senyors; en l’altra, ho són els qui temen Déu.

      [2]

      Qui en aquesta vida pateix el que Déu vol, estarà exempt de turment en l’altra vida.

      [3]

      A qui no té fe en Déu, li arriben penes d’allà on creu treure profit.

      [4]

      No deu ser honrat qui no honra.

      [5]

      Tingues pietat d’aquells que són a la terra, i Déu, que és al cel, de tu en tindrà.

      [6]

      Qui tem Déu, el tem sempre, i qui no tem Déu sempre, tem de tot.

      [7]

      Tenir fe s’acaba, [però] el cos es consumeix, les obres són comptades i els pecats no són oblidats.

      [8]

      Negocieu amb Déu fent almoina i guanyareu.

      [9]

      No tinguis fe sinó en Déu, i no temis sinó els teus pecats.

      [10]

      A qui té fe en Déu, li és sobrer tot allò que necessita en aquest món i en l’altre.

      [11]

      Deixa allò que el teu cor vol per fer allò que Déu vol.

      [12]

      Digué el savi: fill meu, tingues Déu content encara que no agradi a la gent, i no facis res contra Déu per agradar a la gent.

      [13]

      Tem Déu pel gran poder que té sobre teu, i avergonyeix-te al seu davant perquè el tens molt a prop.

      [14]

      Avergonyeix-te davant Déu en privat, talment com t’avergonyeixes de la gent al descobert.

      [15]

      Demanaren a un savi: què és el més pervers d’aquesta vida i de l’altra, i què és el millor? I digué: un pobre descregut i un ric que no té por de Déu.

      [16]

      Digué el savi: si serveixes un rei, no consentis a fer res contra Déu, que més bé et farà Déu que aquell rei.

      [17]

      Qui s’humilia davant Déu, aquest l’exalça.

      [18]

      Tot el que Déu fa és bo.

      [19]

      Tots han de lloar, enaltir i suplicar Déu, i molt més aquells que Déu ha enaltit tant que no han de suplicar ningú.

      [20]

      Qui Déu cerca, on pot fugir?