Capítol XLIV. De la turpitud i la follia
Capítol XLV. De lloar la joventut
Capítol XLVI. De dir mal de la joventut
Capítol XLVII. Dels cabells blancs
Capítol XLVIII. De la salut i la malaltia
Capítol LIII. Dels servents i aprenents
Capítol LVI. Dels danys i les ofenses
Capítol LVII. Dels presents i els favors
Capítol LVIII. De provar les coses
Capítol LIX. Dels mals homes i els vicis
Capítol LX. De la nit i la claror
Capítol LXII. Del sol i la lluna, de la pluja i el cel
Capítol LXIII. Dels ocells i les mosques
Capítol LXIV. Del lleó i el llop, del ca i el mul
Capítol LXV. Dels arbres i les herbes
Capítol LXVII. De lloar i parlar bé d’algú
PRESENTACIÓ
El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs és un exemple magnífic de com el diàleg de sabers fertilitza la diversitat cultural i recrea el món. No és només una confluència de pensaments i coneixements. Aquest aplec de dites i sentències morals es converteix en una indagació, una exegesi, una generació de sinergies en la seva trobada amb l’altre, la fertilització dels sentits a través de la paraula. Dir que el pensament jueu mira al poètic és no ja intentar delimitar-lo, cosa que seria inútil, sinó obrir-lo dins de si mateix. I per a això, ningú com Manuel Forcano, hebraista i poeta, per representar el seu valor estètic, moral i instrumental com a expressió de l’experiència col·lectiva humana.
El patrimoni jueu català floreix gràcies a publicacions com aquesta. I pel que fa al judaisme a Catalunya, els esforços de notables especialistes acadèmics i l’obstinació d’una comunitat que ha complert cent anys de la seva presència renovada en aquest país permeten que, a poc a poc, aquesta intersecció, aquesta relació complexa i fascinant, deixi de ser una consciència difusa, un agradable fòssil medieval o una llegenda oculta per esdevenir una realitat viva. Tot plegat ens permet assumir la nostra diversitat. Aquesta obra representa un enllaç, un pont entre cultures. Es presenta particularment reveladora a la llum dels esdeveniments d’avui dia. I per això, el meu més profund reconeixement al treball de Manuel Forcano i l’Editorial Barcino en la salvaguarda del nostre patrimoni material i immaterial, en l’estímul de la creativitat i en la cerca de nous horitzons culturals. Gràcies per aplanar el camí, gràcies per permetre’ns apropar-nos amb una nova mirada a aquest extraordinari jueu barceloní, Jafudà ben Astruc Bonsenyor, perquè ens continuï parlant a través de la seva obra, en el més íntim de nosaltres mateixos.
Victor Sorenssen
Director de l’AEPJ (European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage) i president de la plataforma cultural jueva Mozaika
INTRODUCCIÓ
Els jueus catalans medievals, per bé que parlaven català, a l’hora de posar per escrit els fruits de la seva pròpia especulació intel·lectual o religiosa, decidiren majoritàriament expressar-se en hebreu, tal com també sempre havien fet i feien la resta de jueus europeus, mediterranis i orientals de l’època. Escrivint en hebreu, la llengua bíblica i de les pregàries per a tots ells ben coneguda, els autors jueus catalans podien fer-se entendre i atènyer lectors de la resta de comunitats jueves disperses no ja només per Catalunya, sinó també fora de les seves fronteres. Amb l’hebreu, els intel·lectuals jueus també marcaven una diferència clara amb el llatí, la llengua literària i de cultura per excel·lència de l’Església i de l’elit intel·lectual cristiana que, aleshores, sovint els eren enemigues i els empaitaven. Així doncs, l’hebreu va ser el gran vehicle d’expressió literària amb què els jueus catalans desenvoluparen la seva paral·lela història cultural a casa nostra i, per tant, no disposem pràcticament de cap obra escrita de la seva mà ni en llatí ni en llengua catalana. No obstant això, llevat d’alguna cançó anònima o d’alguns pocs poemes en català del gran poeta Mossé Natan de Tàrrega (1290-1360), cal destacar la que possiblement sigui, ara per ara, l’única obra en català escrita per un autor jueu: el Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, un aplec de dites i sentències morals i pràctiques del jueu barceloní Jafudà ben Astruc Bonsenyor.
El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs és una obra de caràcter didàctic que recull màximes ètiques a l’estil oriental, feta per encàrrec del rei Jaume II al seu secretari i traductor jueu Jafudà Bonsenyor. Nadiu de Barcelona, va viure en la segona meitat del segle XIII i les primeres dècades del XIV, i pertanyia a la distingida família de metges i alfaquims o intèrprets de l’àrab dels Bonsenyor. Jafudà era fill de l’alfaquí de Jaume I i Pere II el Gran, Astruc Bonsenyor, esmentat diverses vegades a la crònica de Jaume I com a scrivà d’algaravia y torcimany en les campanyes del Conqueridor a Elx i a Múrcia. Jafudà, amb el seu germà Bondavid, eren igualment experts en llengua àrab i també serviren a la cort reial: Bondavid