Lo exelentísim senyor arquebisbe de Bordeus comensà de tirar a les galeres, per aver-se refrescat un poch lo tems, que parexia un judisi final; que entenen que gastaren dos ho tres mil bales y, ademés de axò, envià, en diferens tems, sinch burlots9 per a cremar les dites galeres del port. Y se sabé lo endamà, en lo camp, per alguns forçats que eren fugits de les galeres y pasats al nostro camp, digueren que totes les onze galeres, tant per lo dany los avia fet los burlots com per les bales de artilleria, restaven en dit port inútils y molt espatllades y que no podien servir totes (però ne adobaren sis ho set que tornaren a navegar, y les altres restaren al trevés); però les provisions que aportaven no u pugueren aprofitar molt, que com entraren ab tanta fúria, donaren de proa en terra y entrà molta de aigua dins dites galeres, banyant les provisions; y altres de cremades. Y com ab dites galeres y avia molta gent, axí de forçats com de soldadesca, y si hi avia entrada provisió tanbé hi avia entrada molta gent; a bé que·s digué que, ab la fúria dels burlots, se era negada molta soldadesca —huns cremats y altros negats—; y que les altres galeres que eren exides del port se n’anaren prou atropellades. Y axí, la plasa fou socorreguda un poch, axí de gent com de viures.
1. En aquest relat Parets segueix el fullet següent: Relació de una carta que lo molt illustre senyor Conseller Terç y Coronell ha enviat als molt Illustres Señors Consellers de la Ciutat de Barcelona, donant avís del bon succes de las armadas de mar y terra en la vitoria que nostre Señor es estat servit donarnos a 4 de juliol de 1641. Estampada en casa de Jaume Mathevat per Orde dels Señors Consellers, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 6165). Aquest fullet diu que «Joanetín Doria era mort cremat» i dóna una llista de les galeres que «se són perdudes y cremades y preses», però la informació no és correcta: el genovès aconseguí entrar les seves galeres al port de Tarragona, encara que amb alguna de danyada o cremada. De fet, Giannettino Doria, tal com refereix Parets més endavant (cap. 130), fou capturat a final de febrer de 1642 després que la seva galera embarranqués prop de Blanes. En general, per complementar la informació dels aspectes politicomilitars de la guerra que ofereix J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., vegeu la recent monografia de Raquel Camarero, La Guerra de recuperación de Cataluña, 1640-1652, Madrid, 2015.
2. Espanya: abans «Nap», ratllat.
3. són: escrit a la interlínia sobre «foren», ratllat.
4. La suma no són dotze sinó onze, com consta al MNA, vol. XII, p. 832, i més avall en el mateix text de Parets.
5. anomenada ... Barcelona: aquest aclariment no és al fullet.
6. y conseller: es tracta de Pere Joan Rossell, conseller terç de Barcelona.
7. Tamarit de Mar.
8. qui va devés Terragona: segons el fullet, «devés qui va a Tarragona».
9. burlots: del francès brûlot, embarcacions carregades de materials inflamables utilitzades per incendiar vaixells enemics.
[120.] Del segon socorro per mar que donaren a Terragona
Veyent los castellans que lo socorro primer que avien donat a Terragona era poch y que no n’i avia per molt tems, determinaren de tornar-i segona vegada, ab galeres y vaxells. Y veient que lo de Bordeus no s’era mogut del siti, que estave ab 19 galeres y altretans vexells grosos y alguns burlots; y veient los castellans lo poder que aquí hi era, determinaren de anar-i ab la meytat més [de] galeres y doblats vexells, que foren les 28 galeres que eren romases y trenta-sis vaxells grosos; que n’avían fets venir mols de ponent y de Dunquerque, y los del duch de Maqueda,1 governada per lo matex duch ab sa Capitana Reyal.
Y axí partí tota dita armada dels Alfachs; y axí com la primera vegada avien aguardat un dia de calma, aquex dia aguardaren que y agués bona llebetxada, que era vent en popa per ells. Y fou als 19 de agost dit any, y l’orda que aportaven fou de aquesta manera: que aportaven les provisions sinquanta ho xixanta barques, y les galeres anaven devant y los vaxells aprés. Y a la punta de Salou hi avia alguns vaxells del nostros, y les galeres envestiren aquells vaxells y, quant arribaren allí, de prompte hisqueren set galeres de Terragona —les que avien adobades— y se ajuntaren ab les altres, y allí se canonejaren molt; y com la nostra armada tenia lo vent en quantra y los altros li estaven sobrevent, no pugueren may enpedir lo pas, perquè, mentres estaven combatent, venia lo socorro ab les dites barques, ab lo gros vent [82r] que aportaven; venien terra terra y, com les galeres los avien guardat lo pas del cap de Salou, pasaren entre les galeres y la terra, y passaren molt a son salvo, sense perdre-se’n ninguna. Y entraren tot lo socorro que volgueren a Terragona, sense que la nostra armada los ho pugués enpedir, per tenir tan bell vent contrari, que·ls fou forsat de axecar lo siti. Y la armada enemiga se posà al lloch a ont ells estaven, fins a tant fos entrat tot lo socorro y agueren fet tot lo que volgueren; y aprés, anaren devés la nostra armada. Y lo arcabisbe de Bordeus se agué de anar sempre retirant-se, per no éser tant poderós de galeres ni de vaxells com ells, fins a tant que hisqué de tota la costa de Catalunya y se’n tornà en França.2
1. Jorge de Cárdenas Manrique de Lara, almirall de Felip IV i duc de Maqueda.
2. L’entrada de l’armada espanyola al moll de Tarragona fou el dia 20 d’agost de 1641. El fracàs d’Enric de Sourdis per mantenir el bloqueig enfurismà Richelieu, que el féu retirar a Avinyó.
[121.] De com la dita armada enemiga passà devant Barselona
Anant la dita armada enemiga seguint la de Bordeus, la una va perdre l’altra ab una nit, y la de Bordeus se’n passà a França y la castellana se’n vingué devés Barselona pensant trobar-la assí, que fos vinguda a sercar aigua ho algun refresch. Y axí, als 24 de agost 1641, dia de Sant Barthomeu, a mitxdia, descubriren dita armada, molt pròspera, que eren 35 galeres y 36 vaxells. Y al prinsipi totom creya que era nostra armada, però com la anaren descubrint, y sabían que a la nostra no y avia tantes galeres ni tans de vexells, ja pensaren que eren la dels enemichs. Y se posà tota arenglada devant Barselona, y les galeres amaynaren y donaren fondo, y los vaxells anaven voltejant. Y des de allà, lo duch de Fernandina, general de les galeres de Espanya, envià una faluga a la Siutat, als consellés, demanant-los, de gràsia, se servisen de fer-li mersè de anviar-li alguna càrrega de neu, que com feya tans grans calós y éser ell omo tan calorós, nesesitava de neu. Y axí, de prompte tingueren junta al baluart de Mitjorn, que ells hi estaven juntament ab lo mosur de Argençon. Y la resposta que li feren fou que per lo gran número de gent que y avia al present en Barcelona, axí natural com forastera, avían prou manester la que tenían,1