1. Els DGC precisen que el dia 24 d’abril Francesc Tamarit marxà acompanyat de «dos companyias de moscaters y dos companyias de cavall y molts cavallers y persones principals de la provincia» (vol. V, p. 1162).
[117.] De com passà per devant Barcelona la armada naval de França
Als 2 de maig 1641 arribà devant Barcelona la armada de mar del rey crestianísim de França, que anave a posar siti devant Terragona; y venían 14 vaxells grossos y 14 galeres, y avían dexats sis vaxells devant Roses. Y lo de Bordeus anave ab la Capitana, que era un vaxell molt grosísim, que deien que era lo vaxell de mosur de Guisa; y donaren fondo al tart, una llegua a la mar. Y estave ja consertat que la Siutat saludaria primer, y axí tirà tota la artilleria dels baluarts, y aprés tiraren tots los vaxells y galeres de dita armada. Y no desenbarcà ningú, sinó que en la nit, a la prima, tornaren a fer vela per a Terragona y se posaren devant Terragona. Y aprés venien, a poch a poch, altros vaxells de França per a engroxir dita armada, y tres galeres que vingueren més de França, y la de Barcelona, que n’armaren una —de dues que n’eren restades al moll, de les de Espanya—, y la va armar Juan Casals,1 que era estat droguer; y tanbé aquexa galera se n’anà ajuntar ab la armada de França, de modo que era una bona armada. Y axí estigueren devant Terragona aguardant que no·ls entràs ningun gènero de socorro, que tot sovint agafaven bargantins y barques carregades de provisions.
Y en ser devant Terragona, ja lo mosur de La Mota tingué format lo exèrsit de terra y se posà en campanya, traient-los, primer, de Valls —a bé que no·ls hi aguardaren—,2 y de Reus tanbé.3 Encara que se digué que los de Reus se composaren en serta cantitat ab la Generalitat y lo de La Mota perquè los posasen guardes als portals de la vila y que no·ls dexasen entrar ningun soldat dins la vila, perquè los soldats catalans y los miquelets4 avían amenasat que si entraven dins de Reus, que avien de saquejar molt la vila perquè ells eren causa de molt dany, per aver socorregut los castellans y donats mantenimens, com atràs està dit; y axí, posaren guardes als portals (que los castellans ja se n’eren anats), y no y entrà [80v] ningun soldat en la vila;5 però en lo arraval y dobarias de blanqués feren grandísim dany, enderrocant cases y robant tot lo que podien, fins a tràurer tot lo cuyram que estave en adob y llansant-lo y venent-lo a molt bon barato. Però dins la vila se deya que y avia molta riquesa, perquè ninguna vila del Camp se era tan ben aprofitada com la de Reus, ab coses que seria llarch de comptar.
Los castellans, los de més, se eren retirats a Terragona y avien dexada molt bona guarnisió en Costantí. Però los nostros hi anaren y los asitiaren, y prest se rendiren a bons pactes: que·ls donaren vida salva, ab les armes, y se n’anaren a Terragona.6 Y los nostros posaren lo camp a Costantí, fortificant-se allà; de modo que·ls tragueren de totes les viles y llochs del Camp, encorralant-los tots dins Terragona y a les fortificasions y trinxeres que avien fet al rededor. Tanbé los tornaren a guanyar la fortalesa de Salou, donant-se a bona guerra.7 Y axí no tenien que entendre sinó en Terragona, a ont se fortificaren terriblement perquè era molta gent; y com Terragona està ab una bona aminènsia alta, s’i fortificaren molt, axí per la part de mar com per la part de terra; y com ells tenien tanta artilleria, hi feren bells fortins y bells redutos, de modo que, esent lo nostro exèrsit tant copiós, may no se atreviren de donar-i asalt perquè avia de costar moltes vides, per estar tan fors y éser tanta gent dintre y estar en lloch alt; ni tanpoch los poderen batre per ninguna part perquè sobrepujave a tot, y axí per ninguna part los podían fer ningun dany. Y no feren sinó atacar-los allà, de manera que no poguesen fer ninguna exida sinó ab molt dany dels castellans, ni tanpoch los pugués entrar socorro, tant per mar com per terra, si no és avent-los de costar molt. Y axí estigueren molt tems de aquexa manera.8
1. Joan Casals, a més d’adroguer, fou credencer del General de la taula de Barcelona.
2. El 30 d’abril les tropes castellanes de Fernando de Ribera, davant la pressió de l’exèrcit catalanofrancès, es retiraren cap a Constantí. Els francesos entraren a Valls dos dies més tard.
3. El dia 2 de maig Reus ja era ocupada pels miquelets catalans.
4. miquelets: membres d’una milícia especial, fundada el 1640 amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV. El nom popular de miquelets «venia, segons els uns, de la devoció del poble envers sant Miquel, segons els altres, de Miquelot de Prats», afirma en Ferran Soldevila (Història de Catalunya, 3 vols., 2a ed. rev. i augm., Barcelona, 1962-1963, vol. III, p. 1095). Josep Sarroca, a la seva Politica del comte de Olivares. Contrapolitica de Cathaluña y Barcelona... (Barcelona, Jaume Romeu, 1641), diu: «Miquelets, que és lo [nom] que ells s’han posat, que és gran nom lo de Miquel per a fer fugir dimonis [castellans]» (reproduït per Eva Serra a Escrits polítics del segle XVII, 2 vols., Barcelona, 1995, vol. II, pp. 13 i 83).
5. Per tal d’evitar l’entrada i l’allotjament dels francesos, Reus, que s’havia mostrat profelipista, va oferir cinquanta mil rals de pagament que La Mothe acceptà.
6. Constantí fou expugnada per La Mothe el dia 13 de maig.
7. Salou fou rendida pels francesos el dia 9 de maig.
8. Sobre el setge de Tarragona, vegeu la documentada monografia de Manuel Güell, El setge de Tarragona de 1641, Tarragona, 2003.
[118.] De la entrada de l’exèrsit1 del chrestianísim rey de França, señor nostre, en Roselló, debaix lo govern del prínsep de Condé y son llochtinent, lo marquès de Arpejon;2 y lo bon sucsés de la armada, de aquelles pars y plases que an rendides3
Als darrés de juny 1641 entrà lo exèrsit del crestianísim rey de França y senyor nostre, governat per lo prínsep de Condé —governant com a prínsep y gran soldat—, des de Narbona; aportant dit exèrsit son llochtinent, lo marquès de Arpejon, valent soldat; y se digué que aportave mil cavalls y sinch mil fransesos.4
Hisqueren los castellans a posar-se-li al devant, a la entrada; que hisqueren de Perpinyà y altres viles que ells tenien en Roselló; y fou a un castell que·s