Índice
Pròleg. Abans que sigui (una altra vegada) massa tard
El pare de JASON STANLEY va escapar de l’Alemanya nazi per l’aeroport berlinès de Tempelhof quan tenia només sis anys. Va arribar a Nova York un 3 d’agost del 1929. La família encara conserva un àlbum familiar amb les fotografies de l’Estàtua de la Llibertat, així que Stanley, nascut el 1969, va créixer amb les històries del seu país, els Estats Units, com la nació més heroica. Malgrat això, o precisament per això, ha dedicat anys a l’estudi dels mecanismes que empra el feixisme per convèncer la gent, especialment ara i al seu país. Des del 2013 és professor de filosofia a la Universitat de Yale, després d’haver-ho estat a la de Rutgers, però són les dues últimes etapes d’una llarga i brillant carrera acadèmica, que el va portar a estudiar a Alemanya el 1985 o, després del doctorat, a Oxford, a Anglaterra. Especialitzat en filosofia del llenguatge, ha publicat títols com Know How, Languages in Context o Knowledge and Practical Interests, que va guanyar el 2007 el premi de filosofia de l’Associació d’editors americana. També es va alçar el 2005 amb el màxim guardó de l’Associació americana de filòsofs, que premia un sol filòsof a l’any. Escriu regularment a The Washington Post, The Boston Review o The New York Times, on ha alimentat el popular blog filosòfic The Stone. D’allí van sorgir textos per a llibres com How Propaganda Works. How Fascism Works, que hem traduït com a Fatxa, és el seu últim i més esperat treball. Un èxit instantani de crítica i lectors. I una valuosa eina per saber llegir l’alarmant deriva autoritària del nostre món.
Títol original: How Fascism Works:The Politics of Us and Them
Disseny de col·lecció i coberta: Setanta
© de la fotografia de l’autor: Edwin Tse
© del text: Jason Stanley, 2018. Obra publicada amb l’acord de
Random House, una divisió de Penguin Random House LLC
© del pròleg: Isaac Rosa, 2018
© de la traducció: Lucía Giordano, 2018
© de l’edició: Blackie Books S.L.U.
Carrer Església, 4-10
08024 Barcelona
Maquetación: Newcomlab
Primera edició: octubre de 2020
ISBN: 978-84-18187-53-7
Tots els drets estan reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, la fotocòpia o la gravació sense el permís dels titulars del copyright.
Nota de l’autor
Com va succeir en la dècada de 1930, avui dia el món està reaccionant amb hostilitat davant la globalització i, com llavors, els motius són econòmics i culturals. Moments com aquests poden contenir la llavor d’un canvi estructural positiu, però, al mateix temps, afavoreixen el sorgiment de polítics oportunistes que ens conviden a mirar enrere i no pas endavant. En lloc d’esforçar-se per millorar les institucions democràtiques, de manera que es minimitzin problemes com ara la corrupció, aquests polítics ens omplen el cap amb mites entorn d’un passat gloriós i afirmen que el fet d’haver adoptat els ideals liberals ha debilitat la nació. Lluny de cercar solucions per calmar la nostra ansietat, fan el possible per exacerbar-la i per sembrar la por, tot advertint de l’amenaça per a la «virilitat» i la «puresa» de la nació que, segons ells, representen el feminisme, la immigració i els drets dels homosexuals. El que pretenen no és pas solucionar els problemes reals als quals s’enfronta el país, sinó desviar l’atenció dels ciutadans d’allò que els ha originat, de manera que aquests conflictes s’intensifiquin i agreugin. Al cap i a la fi, la política feixista només pot sobreviure i prosperar en un context d’angoixa i por permanents.
És afalagador que ens diguin que el nostre va ser un gran país, en una època en què el va dirigir la nostra gent. Resulta descoratjador sentir a dir que ja no vivim en aquells temps heroics, que han sigut anul·lats per una sèrie de forces que, se’ns assegura, amenacen la nostra masculinitat i la nostra religió. L’heroisme veritable, però, és quelcom diferent: és tenir la valentia necessària per resistir-se a l’adulació; és reconèixer que aquests mites són simplement això: mites dissenyats per ocultar a les persones els problemes reals als quals s’enfronten. Cal que, davant d’aquests problemes, resistim el desig de mirar enrere, tot imaginant un fals passat mític en què la nostra tribu va tenir el control absolut, i que, en canvi, mirem endavant, cap a un futur millor i més just.