L'ombra de la veritat. Mònica Arias Llorens

està molt ben conservat perquè era jo que el tenia dins el sarró i li prometia a la meva néta que només el trauríem a passejar si m’acompanyava a pasturar quan vingués de vacances a veure’m.

      Què interessant i què estrany a la vegada! I no el reclamava quan era a Barcelona? Normalment la canalla volen tenir animals inanimats de companyia per dormir i poder-los abraçar quan se senten desplaçats o espantats.

      La mare mentre parla fa un gest d’incredulitat, com si no donés crèdit a la veracitat dels arguments del cosí d’en Jaume. Se li fa molt xocant el fet que la Glòria fos tan transigent i no insistís en dur-se’n el nino a ciutat.

      La Glòria sempre ha estat una nena modesta, prudent, molt discreta i conscienciada tot i la curta edat del moment – prossegueix en Maurici – un exemplar que molts nens haurien d’imitar per deixar de banda les enrabiades, l’entossudiment i els rampells d’enfuriament que mil cops deixen relluir per cridar l’atenció i manipular les creences i la voluntat dels pares.

      En això li dono la raó – diu en Jaume mentre la Rosa també assenteix – la majoria de criatures es mofen dels pares i els entabanen per tal d’aconseguir objectius que es desmarquen de les bones formes i el seny.

      Mil vegades els pares estan sotmesos a un xantatge emocional que els nens transmeten ensabonant-los amb comentaris elogiadors, amb una finalitat egocèntrica. – conclou la Rosa.

      Quan la taula ja es a punt de desplegar-se, en Maurici i la Rosalia deixen esbotzar somriures d’agraïment pels convidats.

      Tu, Gerard, amb aquesta conducta tan impecable espero que puguis venir un altre dia. I que sigui el més aviat possible – li diu en Maurici – i t’ensenyaré les mamelles de les ovelles i veuràs en directe com les munyo. T’agradaria?

      Sii. Sii i tant!! - Diu la criatura que ja imagina el panorama i visualitza com pot fer deixar rajar llet per fer derivats lactis, ja que n’és un enamorat empedreït.

      Doncs ja saps què has de fer, treure bones notes, perquè puguis convèncer els pares de tornar a pujar.

      Unes abraçades càlides donen lloc a un comiat commovedor. El peluix es queda a la casa, arraconat per descuit d’en Gerard un cop es disposen a fer marxada cap a Terrassa. Tot recollint la vaixella i els estris de cuina la Rosalia el troba caigut al costat de la butaca, darrere el respatller mentre el nen llegia contes. La dona se’l queda mirant amb confusió. Ella no acaba de recordar que el peluix fos de la Glòria ni que se’n fessin el càrrec mentre la nena era a Barcelona però opta per callar com de costum...