Manual de Física Estadística. Salvador Mafé Matoses

en l'estat ↑, aleshores a l'estat macroscopic de magnetització M = +mµ li corresponen estats microscòpics possibles. Si m = 0 i N = NA, aleshores el nombre anterior és aplicant l'aproximació de Stirling (vegeu l'eq. 5), de manera que a un estat macroscopic particular li corresponen ~ 10^{10 x 1022} estats microscòpics diferents.

      14 S'atribueix a Planck, i així mateix a Keynes, l'afirmació: «una innovació científica important rares vegades s'obri camí guanyant adeptes a poc a poc i fent conversos entre els seus oponents… el que sol ocórrer és que aquests moren a poc a poc, mentre que la generació següent es familiaritza ja amb les noves idees des de la seua infantesa» [Fernández Pineda i García Velarde, cap. 2].

      15 En realitat, fou Planck qui obtingué aquesta equació en la forma en que apareix en la tomba de Boltzmann (sense cap constant additiva) a partir de la correspondència trobada originalment pel propi Boltzmann entre els canvis en S i W [Pathria, cap. 1]

      16 S'ha comparat la importància d'aquest mètode, que és la base de moltes de les aplicacions actuals de la Física Estadística, amb la de les equacions de Maxwell de l'Electromagnetisme [Pathria, Introd.]. Einstein assajà també una formulació de la Física Estadística alternativa a la de Gibbs en una sèrie de tres articles publicats en Annalen der Physik (1902—1904). Com en el cas de Gibbs (noteu el llarg títol de la seua obra), la preocupació principal d'Einstein era fonamentar les lleis de la Termodinàmica sobre la base de les equacions de la mecànica i el càlcul de probabilitats [Montero i Solé, Revista de Física, 1 (1993) 22].