En lo qual consell fon proposat per en Ferran Lòppez que com l’onrat consell de la dita vila face a ell peytar per contumàcia alcuns béns, los quals gran temps ha la major partida de aquells haje venuts a diverses persones, les quals persones peyten ja los dits béns, et com per composició feyta entre la dita vila e lo dit en Ferran Lòppez entervinent alcunes bones persones, ço és, l’onrat en Pere Galceran e d’altres, los dits béns ta<n>t solament fossen preats .XL\VII/. lliures peyteres, de les quals, segons pe[yter?], ne haje a pagar la meytat, ço és .XX\III./ lliures, \.VI. diners/. Per ço, ||7r supliquà lo dit honrat consell que la dita composició li fos servada e de açò farie justícia al dit suplicant. Lo consell acordà que los béns del dit en Ferran Lòppez sien tatxats segons les possesions15 de sos vehins e que li sie feta justícia, e asigne per tatxadors, ço és, en Guillem Trullols, mestre Arnau de Peralta, Bernat Bosch e en Guillamó Gomar, ensemps ab los jurats.
Ítem, fon proposat per n’Arnau Real que com ell sie stat peyter en temps passat e sien degudes a·quell diverses quantitats de restes, per tal supliquà al consell que li deguessen delliurar un saig ab lo qual pogués fer execució en los béns de aquells, segons \en/ feyts de peyta és acostumat. Lo consell acordà que de les persones que són vives, que li sie donada favor de plegar la peyta.
Ítem, fon proposat per lo dit n’Arnau Real que com lo consell del any passat hagués promés de prestar a·n Pasqual lo ferrer \cinch/16 florins per tal com aquell se’[n] volie anar al loch d’Almaçora a estar. Per tal, supliquà al consell que li degués fer albarà dels dits .V. florins que li sien prestats donant fermança.17
||7v Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Guillem Miró, lochtinent de governador, que com lo forment de la vila sie poch e a audiència sua sia pervengut que un hom ha dit que si volen fer ajuda que ell los aportarà forment, que tendrà comunament \la vila/ basta de aquell. Per tal, requerí aquell que lo dit honrat consell degués provehir en lo dit feyt per manera que de bé fos. Lo consell acordà ex causa que fos sobresehit en la dita proposició.
Ítem, fon proposat per en Ramon Spàrech, notari, que com ell haje en l’any passat servit en l’oficii de scrivania dels jurats, e aquell deguessen donar cent sous per vigor de la dita scrivania, ell haje fetes messions en paper, tinta e cera pujant a suma de .L. sous e pus. Per tal, suplique al dit honrat consell que18 la dita vila li deje pagar los dits .L. sous en manera que·ls dits cent sous haje franchs. Lo consell acordà que les ordenacions feytes sobre lo salari del scrivà e altres salaris de altres oficials fossen tengudes e servades.
||8r Lo consell acordà que sie feyt albarà de mig any propassat a·n Anthoni Batle e a·n Guillamó Miralles, guardians, de .XXV. sous a cascú.19
Ítem, fon proposat per en Bernat Cabeça que com l’onrat n’Arnau de Vilarnau tingue sis mília sous dels quals entén comprar sensal, per ço notifiqua al dit honrat consell.20
||8v Lo consell acordà que sie feyt albarà a R(amon) de Belsa, crida, de córrer les peytes e los pous, de .XV. sous.21
Ítem, fon proposat per en Guillem Dezcoll, de la scrivania del senyor rey, que com ell axí com a substituït del honrat en Pere Moster, síndich, sie entrevengut en les corts de Monçó per .VIII. messes e pus e en altres afers de la dita vila, per tal supliquà al dit consell que degués haver reguart devés ell. Et enaprés dix que com ell haje venut un alberch per .V. <mília> sous a·n Berthomeu de Tàrrega, ab son càrrech, e ell estant fora la vila l’onrat consell hagués proveït que negú no gossàs vendre possesió alcuna sinó francha de peyta, e per rahó del dit alberch ell peyte .III. lliures. Per ço, supliquà al consell que les dites .III. lliures li sien rellevades e omesses al dit en Berthomeu de Tàrrega, e de açò farà justícia l’onrat consell. Lo consell acordà que sien donats al dit en Guillem Dezcoll per tots trebals per ell sostenguts per la vila, .XX. florins; emperò, que sie compensat ab aquell de ço que reebut ha de la [dita] vila.
||9r Lo consell acordà que en Pere Miquell e maestre Arnau de Peralta22 hajen los comptes \de rebudes e dates/ que l’onrat en Johan Tauhenga, manobrer de la obra de madona Santa Maria, à fet, e, rebut aquell, que per aquell ne sie feyta relació en consell.23
Ítem, fon proposat per l’onrat en Pere Moster, síndich, que com ell haje fetes messions en l’açut e les denes de l’any passat no sien ben aretglades, per tal notifiquà al consell com s’i hauria en haver les dites messions e què de ací avant farà. Lo consell acordà que les messions ja feytes e d’ací avant fahedores sien feytes per denes e que les dites denes sien justificades per .III. hòmens de cascuna parròquia.
Ítem, acordà lo consell que la céquia sie erbada e scurada, ço que no s’escurà l’any passat.
Ítem, fon proposat per los honrats jurats.24
Ítem, acordà lo consell que·ls pallés qui de present són e·l pla, que [....] romanguen enguany, et en los anys avenidors que nengú no gos fer pallers en los límits dels plans. E si ho faran, que quiscú los puixe cremar sens alguna pena e lo mustaçaf e·l justícia que ho puxen fer si acusats los seran.
||9v Ítem, que·ls carnicers sien tenguts de tallar moltó, cabró e bou e totes altres carns a for de València, no contrastant qualsevol stabliments d’ací en temps passat fet.
Ítem, acordà lo consell que la céquia Major de la dita vila sie erbada, que sie scurada, tant com en l’any passat no s’escurà.25
Ítem, fon proposat per lo síndich que com sie stat atrobat que tres fanecades les quals eren d’en Tornell, les quals de gràcia temps a ençà no són stades messes en negunes talles de peyta, per ço notifique lo dit feyt al dit honrat consell, com se haurie en los dits affers. Lo consell acordà que si lo dit en Tornel vol pagar totes les peytes del temps pasat, que lo síndich li lex la terra; en altra manera, que lo dit síndich vene la dita terra segons forma del stabliment de semblant rahó fet.
Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com alcunes possesions sien en la dita vila les quals no són en peyta, com se haurien sobre los dits afers. Lo consell acordà que lo síndich ensemps ab los jurats face vendre les dites terres; emperò, acordà lo consell e volch que si los senyors de les dites terres se volran avenir ab los dits síndichs e jurats, que·n puxen fer aquella avinença que ells tendran per bé.
||10r Lo consell, revocan la ordenació darrerament feyta que cascun vehí pugués metre porchs tro en .XX. en l’orta, stablí e ordenà que null hom strany ni privat no gos o presumesche metre o fer metre porchs en l’orta de la dita vila si ja en ço del seu n’à, sots la pena en los altres stabliments parlants dels porchs contenguda.
Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.
Lo consell, en honor e en reverència de Nostre Senyor Déu e de la Verge Maria stablí e ordenà que null hom de qualsevol ley, condició o stament sie no gos o presumesque albardar o fer albardar alcuna bèstia en los dies dels dichmenges o de festes, sots pena de .XII. diners, partidors lo .III. al comú, lo .III. al acussador e lo terç a la senyoria, e de trencar l’albarda, salvu que cascun vehí puxe, toquant lo seny de vespres, albardar o fer albardar lur bèstia per portar erba e palla tant solament, e no altres coses.
Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.26
Fon proposat per los dits jurats que com a·udiència sua sie pervengut que·n Ramon Spàrech, carnicer, ||10v haje venut moltons, los quals se són criats en lo terme, a hòmens de fora la vila, per ço notificaren les dites coses al dir honrat consell com se haurien en los dits affers. Lo consell acordà que los stabliments parlant que alcun vehí metrà moltons o borreguos en l’orta o en lo bovalar de la dita vila, sie tengut e servat, e levades les penes d’aquells qui contra la dita ordenació sien venguts segons forma dels dits stabliments e ordenació.
Ítem, acordà lo consell que com27 lo consell pasat hagués prestats