Encara que hi havia afers, com els esmentats, que es tractaven en tots les llibres de consells, també poden destacar-se’n d’altres que es donaren sobretot en uns anys concrets, Així, en 1384-1385 destaquen les demandes extraordinàries del duc de Girona per necessitats militars28 i la gran carestia de blat causada per la sequera.29 En bona mesura, el mandat de 1385-1386 estigué marcat per la crisi política que es desencadenà al voltant de l’elecció del justícia, quan el batlle local es negà a nomenar cap dels candidats presentats pel consell, al·legant que no s’havien respectat els Furs. Aquest problema s’arrossegaria durant 1386-1387, quan, finalment, per una sentència de jutges comissionats pel duc de Girona, el consell hagué de rectificar i acceptar el nomenant d’un altre justícia diferent al que havien triat.30 Durant aquest mateix mandat, la mort de Pere el Cerimoniós en gener de 1387 va quedar reflectida en les exèquies reials organitzades pel consell amb la sumptuositat que podia permetre’s una vila com Castelló.31 Finalment, entre els afers remarcables del llibre de 1389-1390, a banda de la revifada el conflicte al voltant de l’elecció del justícia,32 pot esmentar-se la revisió que va fer el mostassaf de les mesures usades pels moliners locals per detraure el dret de molta, i la seua prohibició atès el caràcter fraudulent que tenien, cosa que va provocar les protestes dels moliners, que les defensaven com a costum establert en la vila.33
Tot plegat, aquests nous llibres del consell de la vila de Castelló de les darreries del segle XIV mantenen, doncs, els trets principals que hi apareixen en el primer volum d’aquesta sèrie i van a trobar-se també en els següents. No hi ha trencaments significatius per ara en el seu contingut i plantejament, i bàsicament ens il·luminen sobre els afers i quefers, problemes, crisis i respostes que donaren a la seua vida quotidiana aquells habitants de l’aleshores vila de Castelló, sempre en el marc de les formes de vida i relacions socials d’una vila valenciana de la baixa edat mitjana.
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant d’i seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie...
5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.
8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).
10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb ‘haver’: ‘ha’ ‘he’, quan no duen la ‘h’, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.
12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts [...]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’inter-rogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament d’algunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de l’època. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present d’indicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó d’aparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
23. Els casos sovintejats d’abreviatures que sempre s’escriuen en llatí, en els documents no llatins, s’han normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
24. La t tironiana, amb sentit d’et, es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.
¶ 1 Vegeu les notícies més antigues sobre aquesta documentació en Carles RABASSA i Elena SÁNCHEZ ALMELA, Els llibres de Consells de la vila de Castelló. I. (1374-1383), València, Publicacions de la Universitat de València (puv), 2017. ¶2 Els jurats de 1384-1385 foren Pere Moster, Bartomeu de Bues, Berenguer Serra i Guillem Feliu. Els de 1385-1386, Guillem Trullols, Pere Miquel, Berenguer Guitart i Andreu Sala. Els de 1386-1387, Bernat Pinell, Bernat Cabeça, Joan Tauhenga i Bernat Maurell. Els de 1389-1390 foren Bernat Cabeça, Joan Barbarossa, Bernat Maurell i Roïç Pèriç de Cella. ¶ 3 Era el diumenge anterior al primer diumenge de Quaresma, és a dir, cinquanta dies abans de la Pasqua. ¶ 4 «[Libre de consells del temps dels honrats] en [Pere] Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra e en Guillamó Feliu, jurats de la vila de Castelló, [la administració dels] qu[als] honrats jurats començà die [.XXª. madii] anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto e finirà [anno .LXXXº.] quinto» (Arxiu Municipal de Castelló (AMC), Llibres de Consell (LC) de 1384-1385, f. 1r). ¶ 5 «Libre dels albarans del temps dels honrats en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, Berenguer Serra, Guillem Feliu, jurats de la vila de Castelló, anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, e finirà anno .LXXXVº» (AMC, LC de 1384-1385, f. 45r). ¶ 6 Les normatives municipals han estat editades per Francisco A. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la baja Edad Media, València, Instituto Alfonso el Magnánimo, 1956. Per al context social i polític d’aquestes normatives i la seua repercussió en el joc polític municipal, vegeu Pau VICIANO, Regir la vida pública. Prohoms i poder local en la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, pp. 225-260. ¶ 7 De fet, de vegades redactaven alguns regis-tres en primera persona: «la qual [requesta] per mi, Guillem Feliu, notari, scrivà del dit consell, fon lesta e publicada» (AMC, LC de 1389-1390, f. 30r). ¶ 8 Per exemple, en 1386, sent escrivà Guillem Feliu, es deia que «fon feyt sindicat e donat poder bastant segons que en los libres de notes d’en Guillem Feliu, notari, és contengut», AMC, LC de 1386-1387, f. 9v. ¶ 9 AMC, LC de 1384-1385, f. 1v. ¶ 10 Una aproximació al cursus honorum municipal d’aquest sector de prohoms en P. VICIANO, Regir la cosa pública..., op. cit., pp. 31-63. ¶ 11 Sobre els batles locals, vegeu Pau VICIANO, Els cofres