— «La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: El Regne de València (segles XIII-XIV)», Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 79-108.
— «Sobre la gestió del patrimoni reial de la Corona d’Aragó en temps del rei Martí l’Humà», en Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp. 273-284.
JAVIERRE MUR, Áurea L., Maria de Luna, reina de Aragón, Madrid, CSIC, Instituto Jerónimo Zurita, 1942.
LABARTA, Ana, La onomàstica de los moriscos valencianos, Madrid, CSIC, 1987.
— «La antroponímia árabe en grafia latina como Fuente lingüística», en M.ª Luisa Ávila Navarro (ed.), Estudios onomásticos-biográficos de Al-Andalus, II, Granada, 1989, pp. 165-175.
LABARTA, Ana i Carme BARCELÓ, Archivos moriscos: textos árabes de la minoria islàmica valenciana, 1401-1608, València, Universitat de València, 2009.
Liber patrimonii regii valentiae. Edició a cura de Carlos López RodrígueZ, València, Publicacions de la Universitat de València, 2006.
Llibre dels feits del rei en Jaume. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007.
LLORENS I RAGA, Peregrín-Luis, «Los sarracenos en la Sierra de Eslida y Vall de Uxó a fines del siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XLIII (1967), pp. 53-67.
LÓPEZ ELUM, Pedro, «Proceso de incorporación a la corona real de Vall de Uxó, Sierra de Eslida y Segorbe en 1445», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, L (1974), pp. 51-65.
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, «El archivo real y general del Reino de Valencia», Cuadernos de Historia Moderna, 17 (1996), pp. 175-192.
MARTÍNEZ FERRANDO, José Ernesto, «Un interessant índex històric de pobles valencians», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XVI (1935), pp. 198-208 i 296-301.
MENEU, Pascual, «Nombres árabes de la província de Castellón o usados en ella», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VI (1925), pp. 199-208.
MEYERSON, Mark D., «Un reino de contradicciones: Valencia, 1391-1526», Revista d’Història Medieval, 12 (2002), pp. 11-30.
PEÑARROJA, Leopoldo, Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall d’Uxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984.
— Historia de Vall d’Uxó, Castelló, Diputació Provincial, 2005.
PILES ROS, Leopoldo, «La situación social de los moros de realengo en la Valencia del siglo XV», Estudios de Historia Social de España, 1 (1949), pp. 225-274.
— Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción, València, Institución Alfonso el Magnánimo, 1970.
POLES, A. i M. L. ROVIRA, «La torre medieval de la Torrassa (La Vall d’Uixó, Castelló)», Butlletí Associació Arqueològica de Castelló, 9-11 (1990-1991), pp. 91-105.
RIBERA, Julián, «Los Beni-Gaslón de Uxó», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI (1930), pp. 65-67.
RIERA I SANS, Jaume, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglos XIV-XIX), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999.
ROCA TRAVER, Francisco, «Un siglo de vida mudéjar en la Valencia medieval (1238-1338)», Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón, V (1952), pp. 115-208.
RODRIGO LIZONDO, Mateu (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420). Selecció de textos de Jaume Riera i Sans; preàmbuls de Carlos López Rodríguez i Antoni Ferrando Francés, València, Publicacions de la Universitat de València, 2013.
ROVIRA GOMAR, M. L., «Urbanismo y poblamiento en la Vall d’Uixó. Reflexiones en torno al nacimiento de una ciudad», en Urbanismo medieval del País Valenciano, Madrid, Polifemo, 1993, pp. 219-229.
RUZAFA GARCíA, Manuel, «Las aljames mudéjares valencianes en la Baja Edad Media», Saitabi, 43 (1993), pp. 167-180.
SEGARRA I ORENGA, Beatriz, L’aljama de La Vall d’Uixó. Una comunitat rural a la Baixa Edat Mitjana. Treball final del DEA d’Història Medieval, dirigit per Enric Guinot Rodríguez, València, Universitat de València, Facultat de Geografia i Història, 2009.
— «Els conflictes interns d’una aljama rural mudèjar a la baixa edat mitjana: el cas de la Vall d’Uixó», dins Família pagesa i economia rural: VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida, Diputació de Lleida-Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010, pp. 133-150.
SESMA MUÑOZ, José Ángel, «Producción para el mercado, comercio y desarrollo mercantil en espacios interiores (1250-1350): el modelo del sur de Aragón», en Europa en los umbrales de la crisis, 1250-1350: Actas de la XXI Semana de Estudios Medievales, Pamplona, Gobierno de Navarra, 1995, pp. 205-246.
SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-229.
SILLERES, Núria, Maria de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012.
SINUÉS RUIZ, Anastasio (ed.), El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar, 1986.
TALAMANTES REBOLLAR, Vicente, «Les relacions entre Vall d’Uxó i Morvedre als segles XIV i XV (Maria de Luna, reina)», Aigualit: Revista del Centre d’Estudis Vallers, 10 (2005-2006), pp. 17-41.
TORRA, Alberto, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2013, vol. 1, pp. 211-229.
TRENCHS, Josep i Antoni M. ARAGÓ, «Las cancillerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», en Folia Parisiensia 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.
UTRILLA UTRILLA, Juan F., «Un libro de cuentas del infante aragonés Martín conservado en el Archivo de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media, 5 (1983), pp. 167-206.
VIRGILI, Antoni et al. (eds.), Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d’Olivella (1254-1272), Barcelona, Fundació Noguera, 2018, 2 vols.
¶ 1 Els documents àrabs conservats en els arxius històrics actuals d’arreu de l’antiga Corona d’Aragó són identificats i catalogats individualment, per la seua singularitat i excepcionalitat. Vegeu la col·lecció de documents àrabs de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (a partir d’ara: ACA) o el treball de recuperació de testimonis en llengua àrab dut a terme per Ana Labarta i Carme Barceló, citades a la bibliografia final. L’edició dels documents que ací presentem ens planteja el problema de la transcripció literal dels noms propis hispanoàrabs o islàmics copiats per escrivans avesats i formats en llengua llatina o vulgar. Com apunta Ana Labarta, cada mot havia estat un element codificat inicialment en el sistema àrab i que, transmès oralment, era tornat a codificar per una altra persona en el sistema llatí. El que contemplem és, per tant, la interpretació segons la fonologia catalana d’un nom propi pronunciat en una altra llengua, l’àrab