Joan Fuster: indagació, pensament i literatura. AAVV

Bromera.

      HAZARD, P. (1989): La Crise de la conscience européenne, 1680-1715, París, Fayard.

      KAPUSCINSKI, R. (2005): Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo, Barcelona, Anagrama.

      MONTAIGNE, M. (1988): Les Essais, París, Quadrige/PUF.

      MORET, X. (1991): «Entrevista a Joan Fuster», El País (3-3-1991).

      NAKAM, G. (1982): Montaigne et son temps. Les événements et les Essais, París, Nizet.

      PLA, J. (1981): Obres completes, Barcelona, Destino.

      — (1996): Cartes a Pere, Barcelona, Destino.

      SÁEZ-MATEU, F. (1997): «La tradición occidental y su expresión agónica. Un replanteamiento de los orígenes del ensayo», Scriptura, 14, pp. 99-120.

      STAROBINSKI, J. (1984): Montaigne en mouvement, París, Gallimard.

      ZWEIG, S. (1992): Montaigne, París, PUF.

      — (2001): El món d’ahir. Memòries d’un europeu, Barcelona, Quaderns Crema.

      * Aquest escrit està dedicat a la memòria del pare Lluís Duch, antropòleg i monjo benedictí de Montserrat, que va morir la tardor del 2018 mentre l’estava redactant. Duch fou una de les persones més íntegres i intel·lectualment inquietes que he tingut la sort de tractar.

      1. És a dir, el meu jo en un sentit sorprenentment modern.